Té molt clara la seva postura…
El fracking ha resultat ser l’estafa de l’estampeta. La bombolla va explotar i ha deixat una gran quantitat de residus i deutes, encara que potser hi ha gent que s’ha pogut lucrar en els moviments especulatius intermedis. De tota manera, ni és la salvació, ni els EUA són autosuficients energèticament, tal com s’ha dit.
Quina és la realitat, llavors?
L’Agència Nord-americana de l’Energia reconeix que les 127 grans empreses d’extracció d’hidrocarburs (per qualsevol mètode) acumulen deutes de bilions de dòlars des de 2010. És un problema que afecta tota la producció d’energia. Des de 2005, el petroli està en caiguda lliure. El fracking o les sorres bituminoses del Canadà (un tipus de petroli no convencional i molt contaminant) són intents desesperats de mantenir una economia basada a cremar combustible fòssil.
Els defensors del fracking argumenten que es desinforma la població.
Diuen el mateix que fa uns anys, però ja s’han publicat molts estudis. El fracking és una novetat quant a tecnologia d’extracció, però és el mateix de sempre: cremar combustible per a generar energia.
Llavors, s’acaba el petroli?
Sempre hi haurà petroli. El problema és que l’energia necessària per a extreure’l és cada vegada més gran. Es confon recurs amb reserva. A mitjan segle XX es podien extreure cent barrils de petroli i es gastava l’equivalent a un barril. Avui dia, amb un barril se n’extreuen quinze i, això, en les millors reserves d’Aràbia Saudita. Ja no hi ha petroli fàcil d’extreure. Amb el fracking, es necessiten dos barrils de petroli per a extreure’n un, i s’aconsegueix endeutant-se. La gent s’hauria de preocupar pel problema de subministrament energètic que hi haurà els pròxims dos o tres anys. Les generacions futures hauran de pagar aquest desgavell.
S’ha comentat que la baixada del preu del petroli s’ha produït pels productors convencionals amb l’objectiu de treure del mercat les empreses de fracking.
Els preus baixen perquè l’activitat econòmica està caient de manera brutal. Hi ha grans estocs de petroli acumulat que no es venen perquè no hi ha demanda d’energia, no per una suposada guerra maquiavèl.lica entre els països àrabs i els EUA, Rússia o Veneçuela.
Oposar-se al fracking és una qüestió més econòmica que ambiental?
No, ho és en tots els sentits. Així i tot, en realitat, cal replantejar-se el model econòmic actual, no el podem mantenir amb el fracking ni amb la resta de combustibles fòssils.
Què caldria fer?
En primer lloc, cal informar la societat per a tenir el diagnòstic i reaccionar. En segon lloc, els responsables institucionals haurien d’estar ben assessorats. I, en tercer lloc, ens hem de plantejar un món en decreixement, en el qual el petroli fàcil d’extreure ja s’ha acabat.
Les renovables podrien mitigar aquests problemes?
Si el canvi de model econòmic també és social, sí, sempre que aquests recursos estiguin disponibles. Per exemple, a Alemanya, els edificis són autosuficients energèticament, mentre que a Espanya es penalitza.
El Ministre d’Indústria, Energia i Turisme dóna suport al fracking perquè assegura que, així, depenem menys de les importacions.
A Espanya, la factura de la llum és estratosfèrica perquè cal mantenir el sistema. Mentre, que a Alemanya, fa poc, va haver-hi moments en què es va regalar la llum per la gran producció de l’energia solar fotovoltaica.
Els defensors del fracking destaquen l’enorme potencial d’Espanya.
El fracking és un embornal energètic i el deute creix cada vegada més. L’esperança és que les tecnologies puguin aconseguir que el que ara no és rendible ho sigui en el futur, però és ciència-ficció. Amb les Canàries va passar una cosa similar. Algú es va lucrar amb aquestes prospeccions per descobrir que hi havia dues bosses que no valien res. Són moviments especulatius.
Malgrat tot, és optimista amb el futur?
Les societats tenen capacitat per a sobreposar-se a les pitjors situacions. Tenim diverses possibilitats energètiques si se sumen les renovables. Caldria baixar el nivell de consum: no necessitem un 4×4 per a anar a comprar el pa o per a portar els kiwis de Nova Zelanda. Es pot ser feliç i tenir un nivell de vida alt gastant només un 20% de l’energia actual. No és tan difícil, i és sostenible.