Un de cada quatre consumidors pateix una malaltia crònica o diverses
38 milions de persones moren al món cada any per una malaltia crònica. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) les defineix com afeccions de llarga durada amb una progressió generalment lenta. El 46% d’aquestes defuncions es deuen a trastorns cardiovasculars (17,5 milions cada any), un 22% es deu al càncer (8,2 milions), un 10% a malalties respiratòries (4 milions) i la diabetis se n’emporta un 4% (1,5 milions de persones).
Avui dia, les malalties cròniques són una de les grans preocupacions als països desenvolupats. Han esdevingut la primera causa de mort i discapacitat, i es preveu que el nombre de casos continuarà creixent. Aquest mateix any, per exemple, l’OMS estima que dues de cada tres persones que morin ho faran per una malaltia d’aquest tipus.
Aquesta situació afecta la qualitat de vida de les persones i també els costos sanitaris dels països. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut efectuar una anàlisi documental per conèixer la situació dels malalts crònics i l’evolució dels seus factors de risc. Per fer-ho possible, ha consultat recerques i dades publicades recentment en l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i en les federacions de malalts crònics.
Així mateix, s’ha utilitzat un avançament de les dades de l’Estudi Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), elaborat per la Fundació EROSKI i dirigit pel Dr. Javier Aranceta, president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). Tot i que la recerca encara no ha finalitzat, s’han agafat els resultats proporcionats per 4.800 persones de tot el país.
Segons l’Estudi ENPE, el 28% de la població enquestada pateix una malaltia crònica o diverses. Per sexes, un 25% dels homes pateix aquest tipus de malalties enfront del 31% de les dones. Però les diferències més grans es donen per edat. Mentre que tan sols un 7% dels nens d’entre 3 i 8 anys enquestats pateixen un trastorn crònic, aquesta proporció és del 9% entre els adults de 9 a 18 anys, del 23% entre els de 19 a 64 anys i del 61% entre els més grans de 65 anys.
Així i tot, l’OMS recorda que, encara que les malalties cròniques se solen associar als grups d’edat més avançada, més de 16 milions de les morts al món atribuïdes a aquest tipus de malalties es produeixen en persones menors de 70 anys. Encara més, l’organització insisteix que tant els nens com els adults i els ancians són vulnerables als factors de risc que afavoreixen aquest tipus de trastorns: les dietes insanes, la inactivitat física, l’exposició al fum de tabac o el consum excessiu d’alcohol.
Quins són els factors de risc de les malalties cròniques?
En concret, aquests quatre hàbits insans poden produir hipertensió arterial, sobrepès i obesitat, hiperglucèmia (nivells elevats de glucosa en sang) i hiperlipidèmia (nivells alts de lípids en sang). L’OMS els denomina “canvis metabòlics o fisiològics”.
Entre aquests, l’organització internacional destaca l’augment de la pressió arterial com el principal factor de risc metabòlic de malaltia crònica al món (se li atribueixen el 18% de les defuncions), seguit del sobrepès i de l’obesitat, i també de l’augment de la glucosa sanguínia.
En aquest sentit, els consumidors enquestats en l’Estudi ENPE destaquen el colesterol alt i la tensió arterial alta com els seus problemes crònics més freqüents. En funció de l’edat, l’al.lèrgia i la malaltia celíaca és el més comú entre els més joves amb trastorns crònics, mentre que a partir de la majoria d’edat prevalen el colesterol alt i la hipertensió. Entre els majors de 65 anys, aquests problemes afecten un 30% i un 26%, respectivament, de la població enquestada amb aquesta edat.
Per la seva banda, l’INE, en l’última Enquesta Nacional de Salut de 2013, va observar que les malalties cròniques principals i els factors de risc mostren una tendència ascendent entre la població espanyola. En concret, la hipertensió arterial ha augmentat de l’11% al 18% des de 1993 i el colesterol elevat, del 8% al 16%.
Els problemes de salut crònics estan molt relacionats amb el patró d’alimentació. De manera que el més habitual és pensar que les persones que pateixen un problema crònic de salut modifiquen la dieta com a part del tractament o per prevenir problemes associats.
Res més allunyat de la realitat. Segons l’Estudi ENPE, només l’11% dels enquestats afirma que ha canviat la dieta habitual els últims 6 mesos com a conseqüència de problemes crònics de salut. Les dones ho fan en més gran manera que els homes, encara que no hi ha grans diferències per sexes: el 12% d’elles ho duu a terme enfront del 10% d’ells. Per edat, destaquen els majors de 65 anys: el 24% canvia el patró d’alimentació.
I quins canvis són aquests? Tenint en compte que la variació d’hàbits nutricionals va d’acord amb els problemes de salut més prevalents (tensió arterial alta i colesterol alt), la major part de les persones entrevistades assegura que ha reduït els aliments rics en greixos i la ingesta de sal. També redueixen els aliments rics en sucres i la quantitat d’aliments consumits en general.
Per edat, mentre que els enquestats més joves (de 3 a 18 anys) pràcticament no fan canvi en la dieta, els més grans (majors d’edat) sí que la modifiquen d’alguna manera. Principalment, els qui tenen entre 19 i 64 anys redueixen els aliments amb greixos, mentre els qui superen la barrera dels 65 anys redueixen la ingesta de sal.
L’estil de vida de la població ha canviat molt amb els anys i s’han estès alguns hàbits no gaire apropiats en la cura de la salut: adoptar dietes insanes, ser cada vegada més sedentaris, fumar i consumir alcohol en excés… L’OMS proporciona una sèrie de dades sobre les conseqüències de dur a terme aquest tipus de rutines que parlen per elles mateixes:
- El tabac s’emporta gairebé 6 milions de vides cada any al món (per l’exposició del fum aliè) i es preveu que aquesta xifra creixi fins als 8 milions el 2030.
- Aproximadament 3,2 milions de defuncions anuals es poden atribuir a una activitat física insuficient.
- Més de la meitat dels 3,3 milions de morts anuals per mal ús de l’alcohol es deuen a malalties cròniques.
- 1,7 milions de morts el 2010 en les quals van intervenir causes cardiovasculars es van atribuir a la ingesta excessiva de sal o de sodi.
Evolució dels factors de risc
El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha volgut valorar com han evolucionat aquest tipus de comportaments tan poc saludables entre la població espanyola en l’última dècada i, amb aquest objectiu, el 2014 va elaborar un informe sobre la “Tendència dels factors de risc principals de malalties cròniques. Espanya, 2001-2011/12”.
En primer lloc, el consum de tabac continua sent la principal causa evitable de mort i malaltia. A Espanya, una mica més de 50.000 persones moren cada any per afeccions relacionades amb el tabaquisme. Tot i aquestes dades, el consum de tabac ha disminuït: entre el 2011 i el 2012, un 27% de la població fumava a Espanya, enfront del 34% que ho feia el 2001.
En segon lloc, la inactivitat física causa el 6% de les morts a tot el món, segons la investigació del Ministeri. El 45% dels espanyols era inactiu entre 2011 i 2012, un 2% per sota de la proporció de 2001. Amb això, encara que en el conjunt de la dècada ha disminuït, si es fa una anàlisi any per any, s’ha observat que ha augmentat el nombre de persones inactives des de 2006.
En tercer lloc, s’ha estimat que l’obesitat és responsable del 80% dels casos de diabetis d’adults, del 55% dels d’hipertensió arterial també en adults i del 35% dels casos de malaltia coronària. Segons l’anàlisi elaborada pel Ministeri de Sanitat, entre el 2011 i el 2012, la prevalença de l’obesitat en la població adulta espanyola era del 17%. Aquesta proporció ha anat creixent ininterrompudament des de 2001, any en què un 13% de la població adulta espanyola va ser considerada obesa.
En quart lloc, la població consumeix fruites i verdures de forma insuficient, quan està demostrat que aquest tipus de productes redueix el risc de malaltia cardiovascular; concretament, si es prenguessin diàriament 5 o més racions de fruites i verdures, es reduiria el risc de malaltia coronària un 17%. En aquest sentit, mentre que el 2001 un 30% confessava que consumia fruites i verdures amb una periodicitat inferior a la diària, entre el 2011 i el 2012 aquesta proporció tan sols va caure a un 29%.
Finalment, segons l’OMS, la regió europea és una de les zones del món amb més nivells de consum d’alcohol i també de danys relacionats amb aquest consum. A més que a l’alcohol s’atribueixen entre el 30% i el 50% dels accidents de trànsit, també és responsable de l’aparició de malalties cròniques com ara malalties del fetge (fonamentalment hepatitis alcohòlica i cirrosis hepàtica), cardiomiopatia alcohòlica i diverses localitzacions de càncer en el tracte respiratori superior i de l’aparell digestiu.
Per sort, la proporció de bevedors de risc per a la salut (és a dir, els qui consumeixen diàriament una mitjana de més de 40 grams d’alcohol en homes i més de 30 grams en dones) ha disminuït a Espanya. Mentre que el 2003 el 4% de la població consumia alcohol en quantitat de risc per a la salut, aquest percentatge era de l’1,2% el 2011 i el 2012. Segons l’Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues feta periòdicament per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, el percentatge de persones de 15 a 64 anys que consumeix diàriament begudes alcohòliques s’ha reduït del 16% l’any 2001 al 10% entre el 2011 i el 2012.
El cost sanitari
A Espanya, les malalties cròniques són darrere de vuit de cada deu consultes d’Atenció Primària i sis de cada deu ingressos hospitalaris. I és que les malalties cròniques no només tenen un cost personal, també suposen una despesa econòmica considerable.
Segons l'”Informe Cronos: cap al canvi de paradigma en l’atenció a malalts crònics”, elaborat per The Boston Consulting Group el 2014, els afectats per aquest tipus de malalties van consumir durant el 2011 el 75% dels recursos del Sistema Nacional de Salut, fonamentalment per mitjà d’hospitalitzacions.
Per a afrontar les prestacions sanitàries públiques necessàries, el 2020, es necessitarien a Espanya aproximadament 28.000 milions d’euros addicionals als 50.000 milions d’euros ja destinats el 2011 a la gestió de pacients crònics.
Amb tot, malgrat l’amalgama de xifres astronòmiques, els malalts crònics no tenen una bona opinió del Sistema Nacional de Salut. Segons la segona edició del baròmetre Escrónicos, elaborada per 19 federacions de malalts crònics (representen 350.000 pacients), l’atenció sanitària que reben amb prou feines aconsegueix un aprovat, una nota mitjana del 5,2. De fet, quan se’ls pregunta com veuen el sistema sanitari, el 46% dels pacients crònics opina que funciona bé, però que necessita alguns canvis.
Així i tot, els professionals sanitaris estan molt ben valorats. El 80% dels malalts crònics consultats està molt satisfet amb el seu metge de família i el 79%, amb el seu especialista.
Com a conclusió, el Baròmetre Escrónicos fa una sèrie de recomanacions:
- Reduir els temps d’espera.
- Donar més i millor informació sobre els tractaments.
- Millorar la coordinació de serveis.
- Reformar i optimitzar les urgències.
- Eliminar les barreres administratives, com ara protocols i normes que dificulten l’accés als tractaments.
- Eliminar diferències entre les comunitats autònomes.