Noves guies per a les persones celíaques
La presència de petites quantitats de gluten en un producte, ja sigui com a ingredient principal o com a additiu, provoca lesions en l’intestí i genera perjudicis en la salut de la persona celíaca, des de símptomes gastrointestinals (diarrea, dolor abdominal, inflor…) fins a mala absorció de nutrients, amb el risc consegüent de patir deficiències nutricionals.
Atès que l’únic tractament per a la celiaquia és l’exclusió total i per a tota la vida dels aliments que contenen gluten, conèixer quins s’han d’evitar és fonamental. Per això és tan important saber quins aliments es poden consumir i quins no.
La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) confecciona catàlegs d’aliments aptes per celíacs, siguin adults o nens. En concret, cada any publica una “Llista d’aliments aptes per a celíacs”, així com una versió dirigida al sector infantil, la “Chiquilista”. Aquests llistats requereixen una actualització periòdica, ja que els productes i aliments canvien de composició amb freqüència.
L’objectiu de la FACE, una entitat sense ànim de lucre, és vetllar pel benestar i per la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia celíaca. Els llistats d’aliments aptes per a celíacs són possibles gràcies a la informació facilitada per 565 firmes comercials, que han recollit 14.531 productes que, després de l’anàlisi de la FACE, es consideren aptes per celíacs. Aquest estudi inclou la revisió de la normativa vigent, les tècniques de fabricació i la comprovació de la llista d’ingredients dels productes. Un cop fet això, es classifiquen els aliments segons la quantitat de gluten que aporten:
- Aliments que contenen menys de 20 mg/kg de gluten (etiquetats com a “sense gluten”).
- Aliments més exigents, amb menys de 10 mg/kg de gluten (que gaudeixen de la marca de garantia “Controlat per FACE”).
Com que els productes canvien sovint de composició, les llistes editades per la FACE estan subjectes a modificacions permanents. Per això, a més d’una edició anual en paper, a la web de la Federació es publiquen els canvis enregistrats al llarg de l’any. Tot i això, es recomana llegir sempre l’etiqueta dels productes, encara que figurin en la llista, ja que els fabricants no tenen l’obligació de comunicar els canvis de composició a FACE, per la qual cosa aquesta no en pot garantir la innocuïtat.
Les guies també inclouen altres informacions útils, com ara recomanacions per a dur a terme una dieta sense gluten saludable, detalls sobre la marca de garantia “Controlat per FACE” o dades tan importants com les normatives, les reglamentacions i la simbologia associada al terme “sense gluten”.
- Què és el gluten? És la proteïna principal dels cereals següents: el blat, la civada, l’ordi, el sègol, el kamut, el triticale i l’espelta.
- És necessari? No, el gluten no és un nutrient imprescindible, així que no prendre’l no ocasiona cap dèficit nutricional. En les persones amb celiaquia, és obligatori fer-ho per a evitar la mala absorció d’altres nutrients (ferro, calci, vitamines…).
- És millor evitar-lo per a prevenir la celiaquia? No, aquesta malaltia és un trastorn autoimmunitari que només es produeix en individus amb predisposició genètica. Si no és el cas, evitar el gluten només causarà dificultats per a dur a terme una dieta saludable.
- Quines són les principals fonts de gluten? Les més evidents són els aliments elaborats amb els cereals esmentats; és a dir, el pa, la pasta, la majoria de cereals de l’esmorzar, les pizzes, les galetes, els pastissos, etc. Tanmateix, el gluten pot aparèixer en molts altres productes com a additiu (salsitxes, salses, productes precuinats…), cosa que en dificulta la detecció.
- Quins aliments no contenen gluten amb seguretat? En l’origen, la carn, el peix, els ous, les fruites, les hortalisses i verdures, la llet, els llegums, les patates, els olis, l’arròs, el blat de moro i la quinoa són productes naturals sense gluten.
En 2009, el National Institute for Health and Care Excellence (NICE) va publicar una rigorosa guia titulada “Reconeixement i valoració de la malaltia celíaca”. La va elaborar un equip multidisciplinari, en el qual es va incloure gastroenteròlegs, dietistes nutricionistes, immunòlegs i fins i tot associacions de pacients. La guia va recomanar que els metges oferissin al pacient la possibilitat de fer-se un test sanguini com a primer pas per a detectar la malaltia celíaca, si aquest tenia familiars de primer grau (pares, germans o fills) amb la malaltia o si sofrien alguna de les condicions següents: malaltia tiroïdal autoimmunitària, dermatitis herpetiforme, síndrome del còlon irritable i diabetis de tipus 1.
El test també s’ha de proposar, segons la guia NICE, als qui tinguin algun dels símptomes següents:
- Diarrea crònica o intermitent.
- Retard en el desenvolupament o falta de creixement (en nens).
- Símptomes gastrointestinals persistents o inexplicables, com ara nàusees i vòmits.
- Fatiga perllongada.
- Dolor abdominal recurrent, còlics o distensió abdominal.
- Pèrdua sobtada o inesperada de pes.
- Anèmia per deficiència de ferro sense explicació o una altra anèmia no especificada.
El test sanguini, a més de confirmar-se mitjançant una biòpsia intestinal, l’ha de realitzar un metge acreditat i un laboratori acreditat. És a dir, no tenen validesa certs test disponibles en alguns punts de venda. Els “diagnòstics alternatius”, com els denomina la Societat Britànica de Gastroenterologia, s’han d’evitar sempre, ja que la malaltia celíaca és un mal amb implicacions serioses per a la salut i amb una exclusió per a tota la vida dels aliments amb gluten.
Finalment, convé advertir que quan hi ha sospites de malaltia celíaca en nadons, és important tenir en compte que el test sanguini no s’ha de fer, segons la guia NICE, abans que s’hagi incorporat el gluten en la seva dieta.