Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
El terme “vegetarianisme” fa referència a les dietes en què predominen els aliments d’origen vegetal i en els quals no hi ha presència de productes carnis, peixos o marisc. Els dos tipus més freqüents de dietes vegetarianes són l’ovolactovegetarianisme i el veganisme. Encara que en cap es consumeixen carns o peixos, la persona ovolactovegetariana sí que consumeix lactis i ous, mentre que la persona vegana no consumeix cap derivat d’origen animal.
És possible que en alguns casos calgui recórrer a aliments enriquits o a suplements nutricionals, però en tots els casos és necessari posar una atenció especial a la vitamina B-12. Sigui com sigui, l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels Estats Units (AND), en un document sobre dietes vegetarianes publicat el mes de maig passat, considera que les dietes vegetarianes ben planificades són apropiades en totes les etapes del cicle vital. També afegeix que el vegetarianisme pot proporcionar beneficis per a la salut tant en la prevenció com en el tractament d’algunes condicions de salut. Així, segons l’AND, les dietes vegetarianes s’associen amb un risc més baix de malaltia isquèmica del cor, hipertensió, diabetis de tipus 2, obesitat i alguns tipus de càncer.
Molts nadons se sotmeten a proves de detecció d’anèmia per deficiència de ferro i uns altres reben suplements de ferro fins i tot sense haver passat per aquestes proves. L’objectiu és millorar el creixement i el desenvolupament dels nadons. Tot i això, la Comissió de Serveis Preventius dels Estats Units assenyala que no està provada la utilitat de sotmetre tots els nens d’entre 6 i 24 mesos sense símptomes d’anèmia a exàmens clínics per a detectar-la ni tampoc a la suplementació amb ferro. Ho ha fet en un document, publicat a l’abril en la revista Pediatrics, fonamentat en una revisió sistemàtica de la literatura científica sobre aquesta qüestió.
Els autors d’aquesta recerca no han trobat proves que mostrin que la suplementació amb ferro en nadons previngui problemes generats per l’anèmia per deficiència de ferro, com ara afectacions del desenvolupament neurològic, retard psicomotor o disminucions en la qualitat de vida. En tot cas, els investigadors, pertanyents a la Universitat de Salut i Ciència de Portland (Oregon), no han observat danys constatables causats per la suplementació rutinària de ferro en nadons.
Moltes dones que donen el pit pregunten per aliments, begudes o complements alimentaris que millorin la quantitat o la qualitat de la llet materna. Les associacions de pediatria, de nutrició o de lactància insisteixen que només en les dones desnodrides els aliments tindran efectes beneficiosos en la lactància, però sense distinció entre un producte o un altre, ja que la clau és que contenen les calories necessàries per a nodrir la mare.
La producció de llet depèn gairebé de forma exclusiva de la succió del nadó. Si el nadó mama més, la mare produeix més llet. Per això, s’aconsella alletar “a demanda”, és a dir, oferir al nadó llet quan ho demana, sense limitar-ne el temps.
En general, totes les organitzacions de salut aconsellen donar el pit als nadons, de forma exclusiva i “a demanda” durant, aproximadament, els sis primers mesos. El concepte “de forma exclusiva” significa que el nen no necessita (i no li convé) prendre cap altre aliment o beguda, i això inclou l’aigua fins als sis mesos d’edat. A partir de llavors s’inicia una etapa en què s’ofereixen al nadó, a poc a poc, aliments saludables típics de l’alimentació de la casa.
En molts esports, especialment d’equip, hi ha el costum de consumir dosis considerables de begudes alcohòliques després dels entrenaments o després de les competicions. Així ho van indicar la doctora Evelyn B. Parr i els seus col.laboradors en un article publicat al febrer de 2014 en la revista PLoS One.
Aquesta pràctica preocupa els professionals sanitaris, per raons relacionades amb la salut i la seguretat. Segons la semFYC (Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària), l’alcohol és, després del tabac, una de les principals causes individuals de mortalitat prevenible a Espanya.
En tot cas, l’estudi de la doctora Parr va concloure que consumir alcohol després de realitzar exercici físic pot deteriorar la recuperació muscular i, per tant, pot afectar la recuperació i l’adaptació a l’entrenament o al rendiment posterior. Les seves observacions coincideixen amb les d’altres estudis, com el publicat al juny de 2014 en la revista Nutrition & Metabolism, en el qual es va concloure que consumir begudes alcohòliques pot perjudicar la síntesi de proteïnes i la funció muscular, per l’afectació del perfil hormonal (per exemple, pot alterar els nivells de testosterona).
Els seus càlculs sobre els terrossos de sucre presents en els refrescs no són del tot exactes. Una llauna de refresc de taronja conté set terrossos de sucre, si es té en compte que cada terròs pesa 5 grams. La llauna de llimona té set terrossos i mig, i la de cola sis terrossos i mig. Si a l’estiu pren tres refrescs al dia, consumeix vint-i-un terrossos de sucre, només amb aquestes begudes. El consens espanyol de prevenció i tractament de l’obesitat, signat per onze societats científiques i confirmat pel Ministeri de Sanitat, considera provat el paper de les begudes ensucrades en l’obesitat. Així que la seva por d’engreixar-se per prendre aquests productes està justificada.
Quant a les varietats de refrescs “cero” o light, no contenen sucre, sinó edulcorants sense calories. Són unes substàncies amb un gran sabor dolç, però que no aporten energia. Malgrat això, amb el seu consum no aconseguirà perdre pes, només evitarà l’increment de quilos que s’hagués produït en beure l’altre tipus de refrescs. En tot cas, el gran sabor dolç que tenen pot alterar el nostre paladar i fer que ens acostumem a aquest sabor tan potent, per la qual cosa acabaríem per no apreciar el sabor d’aliments saludables com les fruites i les hortalisses, amb un paper preventiu important en l’obesitat. Així que la clau és intentar substituir les begudes ensucrades per aigua.
Efectivament, les taxes d’obesitat infantil van en augment, sigui quin sigui el grup d’edat. Amb nens tan petits, és molt arriscat definir l’excés de pes, així que li aconsellem que faci cas al consell de la pediatra. És molt possible que ella conegui un consens científic rigorós relacionat amb l’obesitat en la infància, publicat al desembre de 2007 en la revista Pediatrics i confirmat per dotze societats científiques de referència. En aquest, es va detallar que en menors de dos anys el pes dels pares prediu la futura obesitat del nen de manera més precisa que el pes del nen. S’hi afegeix, a tall d’exemple, que un nen de 18 mesos els pares del qual siguin obesos presentarà un risc alt de desenvolupar obesitat en el futur, encara que el nen tingui un pes normal. Una de les claus de la prevenció de l’obesitat infantil és prevenir l’obesitat dels pares.
En tot cas, el consens ofereix tres consells per a prevenir l’obesitat en menors de 12 mesos. El primer és alletar de forma exclusiva el nadó durant els sis primers mesos i, a partir d’aquest temps, continuar amb la lactància (complementada amb aliments saludables) durant un mínim d’un any. El segon és evitar la presència a casa de begudes ensucrades i altres aliments superflus (com els aperitius salats, les postres làcties, la brioixeria o la rebosteria). perquè és possible que els pares tractin d’adormir el nen amb la televisió i aquest es pot acostumar en excés a veure-la a mesura que va creixent.