DNI 3.0: una realitat?
Gairebé 10 anys a les nostres carteres i butxaques, però molt pocs han fet servir les funcions digitals que porta incorporades. El DNI electrònic, o eDNI, ha passat per diverses fases des del seu llançament i, fins avui, ha resultat un fracàs. I no perquè s’hagi realitzat malament la versió digital del document -és a dir, el xip que porta incorporat-, sinó perquè ha estat molt poc accessible als usuaris.
Tot això ha provocat que es desaprofitin avanços i millores de la societat de la informació, com la gestió i la realització de denúncies sense acudir a una comissaria o tràmits per via telemàtica amb l’Administració sense haver de moure’s de casa ni demanar cita, entre altres coses. Ara, la nova versió, anomenada 3.0, busca trencar aquestes limitacions.
Un dels problemes principals de l’anterior versió digital del DNI era que, per a utilitzar-lo, es necessitava material físic, tot i la falta de lectors de targetes i xips electrònics en la majoria dels ordinadors. Després, al costat de l’eDNI, es lliurava un lector de targetes, però no s’informava l’usuari on l’havia de connectar ni com l’havia d’activar.
Encara que, per regla general, les operacions per a activar-lo no són complicades per a un usuari mitjà, les persones grans o amb coneixements baixos sí que poden tenir més dificultats. A més, en un portàtil, cal portar el lector a tot arreu, així com endollar-lo i desendollar-lo cada vegada que es tanca i s’obre l’ordinador, una pràctica molt incòmoda. De manera que el més probable és que s’acabi perdent el lector, amb la qual cosa desapareix qualsevol possibilitat de fer servir l’eDNI.
Una altra de les limitacions tenia a veure amb el codi PIN. Es tractava d’una clau necessària per a activar l’eDNI i es lliurava quan s’expedia el document en la comissaria. Era imprescindible recordar-la, però quan s’utilitzava de forma esporàdica, era molt freqüent que l’usuari oblidés el PIN o perdés el paper on el guardava. En aquest cas, l’única forma de renovar el codi era acudir a la comissaria, un motiu nou per a no fer servir el document de manera digital.
Però aquí no acabaven les dificultats. A més de conèixer el codi PIN, també es necessitava un certificat digital. Els viatges a les diverses administracions i organismes oficials i els tràmits que s’havien de realitzar per a aconseguir-lo eren operacions molt molestes i dificultoses. Per això, pot ser que aquesta limitació hagi estat l’impediment principal a la popularització de l’ús del DNI electrònic.
El DNI 3.0 s’ha beneficiat de diversos esdeveniments i millores tecnològiques que han tingut lloc els últims anys. Entre aquests, es troba la caiguda relativa en l’ús dels ordinadors relacionada d’alguna manera amb l’auge dels telèfons intel.ligents i les tauletes.
A més, entre les millores tècniques, destaca la tecnologia NFC, un sistema de connexió sense cable a curt abast que s’està integrant en telèfons intel.ligents i tauletes (en el cas de l’iPhone s’ha incorporat a partir del model 6, tot i que Apple no sembla, de moment, disposada a alliberar-lo per a terceres aplicacions). El DNI 3.0 porta un xip amb tecnologia NFC, per la qual cosa es podrà utilitzar en aplicacions de la Policia o de l’Administració per a telèfons intel.ligents i tauletes, només acostant-lo a aquests dispositius. Per als ordinadors encara serà necessari el lector de targetes per motius de seguretat.
En cap cas, ni amb cap suport, es demanarà aportar un PIN ni tampoc un certificat digital. Els nous xips són molt més potents i segurs i, al seu interior, contenen un certificat digital per a cada usuari, únic i inalterable. D’aquesta manera, en tots els casos, les operacions telemàtiques se simplificaran de manera notòria i sense necessitat de gestions complexes, ja que n’hi haurà prou que el suport identifiqui el xip.
De tota manera, fonts de la Policia Nacional asseguren que explicaran a la seva pàgina web i a les xarxes socials com es pot sol.licitar el DNI electrònic, activar-lo i acomplir-hi funcions. Entre d’altres, destaca la possibilitat de denunciar fets i delictes de manera telemàtica, sense necessitat d’acudir a la comissaria, ja que el xip té el mateix valor legal i jurídic que la signatura manuscrita. També serà possible operar amb els diversos organismes de l’Administració de manera molt més directa i àgil.
De moment, el DNI 3.0 únicament s’expedeix a la província de Lleida com a prova pilot, però es preveu que a poc a poc s’estendrà a la resta del país. En aquest moment, n’hi haurà prou que el ciutadà acudeixi a la comissaria més pròxima i el sol.liciti, si bé és possible que s’habilitin pàgines web per a fer-ho. En teoria s’expedirà immediatament, encara que dependrà del volum de població de cada zona. Una vegada a la nostra butxaca o cartera, podrem començar a utilitzar-lo.
Amb el nou document estarem més controlats no només pels cossos i les forces de seguretat de l’Estat, sinó en el nostre trànsit pel món, especialment a Europa. Cada vegada que embarquem en un aeroport, en comptes de mostrar el DNI al personal de les aerolínies, el passarem per un arc detector que rebrà la nostra identificació i la creuarà amb un llistat de passatgers on s’especificaran els viatges i rutes fets prèviament.
En aquest sentit, durant la presentació del DNI 3.0, l’actual ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va avançar que també s’està desenvolupant un passaport amb prestacions idèntiques. L’objectiu inicial és identificar amb rapidesa passatgers que puguin tenir nexes amb moviments terroristes o bandes delinqüents. De la mateixa manera, des del seu telèfon intel.ligent, un agent de la Policia o de la Guàrdia Civil podrà tenir accés a tot el nostre historial simplement acostant el nostre DNI 3.0.