Dieta, un factor de protecció per a la pell
La pell és un reflex fidel del nostre propi estat de salut i del mateix envelliment de l’organisme. La nutrició i l’efecte dels nutrients en la pell sempre ha estat un tema rellevant per a científics, metges i nutricionistes. Vitamines, antioxidants, àcids grassos essencials i certs extractes de plantes tenen atributs potencials per a la cura i la protecció de la pell. Els reconeguts efectes antiinflamatoris, antioxidants, regenerants o revitalitzants dels diversos components s’utilitzen en la indústria farmacològica, mèdica i alimentària per traslladar el missatge de la cura de la pell, bé com a agents aplicats per via tòpica o com a complements orals en un intent de prolongar l’aparença d’una pell jove. A l’estiu, la cura de la pell és més important per l’efecte nociu de l’exposició al sol i al clor de les aigües.
L’envelliment de la pell es deu a dos processos independents clínicament i biològicament. El primer, l’envelliment cutani intrínsec, el propi de l’edat, afecta la pell en el mateix patró que tots els òrgans. El segon procés és degut a factors externs que fan que es vegi la pell envellida com el resultat de la influència del medi ambient (contaminació, exposició intensa i prolongada al sol i els rajos ultraviolats…), el tabac, la falta de son i una mala nutrició (excés de calories i de greixos i dèficit de nutrients dermoprotectors).
Les recerques en nutrició proposen l’aportació per mitjà d’aliments d’antioxidants (carotenoides, flavonoides, resveratrol), vitamines (A, C), àcids grassos Omega-3 i lactobacils com a agents capaços de promoure la salut de la pell i la bellesa, des de l’interior.
La vitamina C és un cofactor per als enzims que fixen l’estructura del col.lagen, component que dóna estabilitat i finor a la pell. La deficiència d’aquesta vitamina es reflecteix en la pell per mitjà de fragilitat i lesions cutànies, queratosi o grans o protuberàncies en la pell, facilitat d’hematomes o lenta cicatrització de les ferides. El mètode segur de garantir-ne l’aportació és menjar més fruites i verdures fresques en les quals abunda aquesta vitamina: cítrics, fruites vermelles (groselles, móres, nabius, gerds, maduixes…), guaiabes, pebrots… i amanir els menjars amb julivert fresc. Per contra, l’ús de la vitamina C en els productes cosmètics d’ús tòpic no garanteix amb seguretat i eficàcia l’efecte fotoprotector que se li adjudica, ja que aquesta vitamina és molt inestable i es degrada sota la presència d’oxigen, fins i tot abans de l’aplicació tòpica a la pell. A més, moltes d’aquestes preparacions ni tan sols tenen el derivat actiu de la vitamina C, l’àcid L-ascòrbic.
Aquests àcids grassos essencials regulen la immunitat i inhibeixen la producció de components inflamatoris, que en la pell es reflecteix amb més tendència a problemes de la pell de tipus dermatitis, èczemes, vermellors, etc., per la seva incorporació a l’epidermis (la capa més externa de la pell). A més, a l’estiu són més comunes les reaccions al.lèrgiques o d’hipersensibilitat per exposició al sol que cursen amb processos inflamatoris i la pell queda marcada. Per això interessa el consum de peixos blaus de temporada (anxoves, sardines, tonyina, bonítol…) i de marisc ben fresc com a font d’Omega-3. Altres compostos, com els polifenols presents en fruites de color (raïms, magrana, prunes…) també bloquegen la síntesi de mediadors inflamatoris, i haurien de tenir un lloc en els menús estiuencs.
El betacarotè, el licopè, la luteïna i la zeaxantina són nutrients amb una activitat fotoprotectora demostrada. Segons expliquen els doctors Honeyman, Gaete i Arias en un informe sobre el “Rol dermoprotector de la nutrició”, “el betacarotè és present en la dermis i l’epidermis (les capes més superficials de la pell), i l’exposició solar disminueix els seus valors plasmàtics.” Per a aconseguir aquest efecte s’ha de menjar fruites i hortalisses de colors ataronjats, vermellosos o grocs intensos: pastanaga, carabassa, moniato, mango, préssec, albercoc, meló de polpa groga-taronja, a més de verdures verdes com el bròquil, els espinacs, les endívies o l’enciam.
Dins dels probiòtics, es destaquen els lactobacils, que segons l’OMS són “un tipus de microorganismes que administrats vius en quantitat suficient exerceixen un efecte fisiològic beneficiós en l’hoste”. La seva acció es reflecteix en la pell de manera indirecta: tenen un efecte modulador de la immunitat en la mucosa intestinal i regulen la resposta al.lèrgica en pacients atòpics (dermatitis atòpica, èczema, alguns tipus de psoriasi…). Malgrat això, l’efecte protector depèn de la soca i de la dosi utilitzada, per la qual cosa la recomanació de consum per a aconseguir aquesta efecte l’ha de fer l’especialista.