Semblants, però no iguals

Encara que hi ha productes gairebé idèntics entre si, poden tenir una composició nutricional diferent capaç d'afectar la dieta
1 Juny de 2013
Img alimentacion 4 listado

Semblants, però no iguals

/imgs/20130601/diferentes1.jpg
Hi ha aliments que són fàcils de reconèixer per l’alt contingut en energia, en sucres o en greixos que tenen. També és senzill intuir la capacitat que tenen per sumar calories i, en conseqüència, quilos si es mengen de forma habitual. És el cas de les pastes i els pastissos, les begudes ensucrades o els productes molt grassos. Tanmateix, hi ha altres aliments de consum habitual -fins i tot bàsic- que susciten dubtes. És el mateix menjar un pa de barra que un de motlle? La diferència més destacable entre les melmelades és només el sabor o també cal fixar-se en la composició? Tots els embotits són iguals? Alguns productes, si bé són semblants entre si, tenen una composició nutricional diferent, un aspecte que s’ha de tenir en compte per a portar una dieta saludable.

Aliments semblants, composició diferent

La Piràmide de l’Alimentació Saludable, la icona gràfica més reconeguda que suggereix una manera -en quantitat i freqüència de consum- d’alimentació sana, recull al vèrtex els aliments que per la composició particular que tenen són superflus i innecessaris en el context d’una dieta diària. Aquest grup el conformen aliments diferents en l’origen i l’elaboració, però amb nexes nutricionals en comú: són molt ensucrats i/o molt grassos.

En aquest vèrtex s’inclouen tota mena de productes dolços i similars o equivalents (brioixeria, rebosteria, refrescs, xocolates, llaminadures, fins i tot alguns cereals de l’esmorzar), snacks dolços i salats, salses i cremes grasses (mantega, margarina, maionesa), embotits i productes de xarcuteria grassos. El dubte per a molts consumidors rau en altres aliments que, tot i semblar equivalents als productes més bàsics del mateix grup, tenen una composició nutritiva diferent. Una composició que, en alguns casos, s’ha de tenir en compte per no distorsionar la qualitat de la dieta.

  • Pans de motlle. Els ingredients del pa del dia són farina, aigua, llevat i sal. Els pans de motlle, en general, perquè resultin tan gustosos i es conservin sense endurir-se i sense florir-se durant dies o setmanes, porten altres ingredients a més dels bàsics. Entre aquests s’inclouen sucres, olis vegetals i vinagre, a més de diversos additius emulsionants, conservants i correctors d’acidesa.
  • Melmelades. Entre unes marques i d’altres pot haver-hi una diferència de fins un 20% en contingut de sucres afegits. Una addició més gran de sucres va en detriment de la qualitat gastronòmica i nutricional del producte, ja que aquests edulcorants substitueixen la fruita.
  • Iogurts ensucrats. El millor consell és optar pels iogurts naturals, de manera que es puguin endolcir segons el gust particular. Aquest gest permet reduir el sucre que s’hi afegeix de manera gradual, amb la finalitat d’educar el paladar fins a acostumar-lo al sabor natural. Els iogurts “edulcorats” o “sense sucres afegits” tenen un sabor més artificial, per la qual cosa no s’acostuma el paladar a un gust més natural.
  • /imgs/20130601/diferentes3.jpg
    Xocolates. En aquests aliments, com en la resta, els ingredients apareixen en ordre decreixent segons la quantitat afegida. N’hi ha que porten cacau en primer lloc (aquests seran, en principi, més naturals), mentre que en d’altres el sucre és el primer ingredient de la llista. També n’hi ha que substitueixen el sucre per fructosa, que a l’efecte de calories és el mateix. És per això que l’opció més saludable a l’hora d’escollir la xocolata és aquella en què el cacau ocupi el primer lloc, i no el sucre o la fructosa.
  • Embotits i viandes fredes. Un cop d’ull a la llista d’ingredients permet distingir quines marques són preferides entre d’altres per incloure més quantitat de carn i menys greix i additius. Així i tot, el consumidor es pot endur una sorpresa si llegeix amb deteniment els ingredients i descobreix que diferents productes (mortadel.les, xòpeds, salsitxes) que compra tenen els mateixos ingredients. La diferència es troba en l’ordre en què s’han afegit i en el major o menor contingut en additius.
  • Patés de fetge de porc. En algunes marques i varietats, la cansalada és l’ingredient més abundant, i no el fetge, com caldria esperar. El fetge és un producte ric en colesterol però amb quasi gens de greix, mentre que la cansalada, a més de colesterol destaca, per l’alt contingut en greix saturat. El perfil nutricional dels patés amb més cansalada és pitjor, ja que proporciona més calories i més greixos, per bé que, en tots dos casos, són aliments de consum ocasional i prescindibles en una dieta quotidiana.

Controlar les porcions dels aliments

/imgs/20130601/diferentes2.jpg
En principi, l’aportació a la dieta en sucres, greixos o sal d’alguns dels aliments descrits no és preocupant si es respecta una porció raonable de consum. Malgrat això, sí que pot esdevenir un problema si aquests aliments formen part habitual dels menús quan es substitueixen per d’altres de més bàsics, entesos com més naturals, menys processats i més saludables.

Però, què és una porció raonable? Alguns autors han reflectit en les seves obres científiques capítols per identificar les porcions o “mides casolanes” dels diferents aliments. Una referència és la “Llista d’intercanvis d’aliments espanyols” dels nutricionistes Giuseppe Rusolillo i Iva Marques. El document recull referències al pes i al volum d’aliments i begudes que es poden intercanviar per unes altres del mateix grup alimentari en proporcionar el contingut equivalent en energia i macronutrients (proteïnes, greixos i hidrats de carboni). El treball s’acompanya d’un àlbum fotogràfic que recull 500 imatges de diferents aliments, mides i porcions. Serveix a més per a comprendre que no sempre una ració de consum “saludable” es correspon amb la unitat de determinats aliments (fruites, hortalisses o peixos dels anomenats “de ració”).

Aquests són alguns exemples de porcions intercanviables dels aliments descrits:

  • Pa de motlle: una llesca, 30 g.
  • Melmelada: cullera per a postres plena, 15 g.
  • Iogurt: dos envasos de 125 g.
  • Xocolata: una unça, 20 g.
  • Embotits i viandes fredes, 40-50 g.
  • Paté, 50 g (una porció petita).