Antonio Llombart, President del Grup SOLTI de recerca en càncer de mama

"Les mamografies contribueixen a salvar vides"

1 junio de 2013
Img entrevista listado 883

A quantes persones afecta el càncer de mama a Espanya?

L’any 2012, es va estimar que 22.000 pacients van ser diagnosticades de càncer de mama. La relació de dones/homes és de cent afectades per cada afectat. El risc més important per a patir-lo és ser dona i va en ascens a mesura que augmenta l’edat.

Quants tumors mamaris es detecten en estadis inicials gràcies a la mamografia?

El 75% dels tumors es detecten en un estadi molt inicial i més del 50% dels diagnòstics de càncer de mama a Espanya són d’estadi 1, el més precoç i en el qual hi ha més garanties de curació, però és difícil atribuir -ho tot a la mamografia. L’èxit en la detecció és degut a una combinació dels cribratges mamogràfics poblacionals, el control de la dona d’alt risc que té un component hereditari i l’autoexploració, que abans no es feia.

Quins avantatges tenen els programes de cribratge de càncer de mama basats en la mamografia?

Quan es diagnostica en una fase molt primerenca, resulta relativament eficient. La taxa de rebutjos, en comparació amb el cribratge de càncer de còlon (amb colonoscòpia), és baixa i els falsos negatius, també. El 70% de les lesions malignes de càncer de mama es detecten dins dels programes de detecció precoç. Tot i això, menys d’un 30% de les lesions no es diagnostiquen amb la mamografia programada -són els denominats tumors d’interval-, sinó que es detecten entre un cribratge mamogràfic i un altre. I entre un 20% i un 25% dels tumors són silents no es veuen en aquesta exploració; per això, la mamografia no és un sistema perfecte, ja que no pot garantir la detecció del 100% dels tumors.

Però, es pot afirmar que la mamografia salva vides?

No hi ha dubte que hi contribueix. Segons els estudis, una part és deguda a l’impacte del cribratge o diagnòstic ràpid i una altra a les millores en el tractament de la quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia. Es reparteix de la mateixa manera, però sí que podem dir que la meitat de la reducció de la mortalitat per càncer de mama es deu als programes de diagnòstic precoç amb mamografia.

S’ha allargat la supervivència de les afectades gràcies a la detecció precoç?

A escala nacional, les taxes de supervivència a cinc anys del càncer de mama se situen per sobre del 82%-83%. I no deixen de millorar. Estem un punt per sota dels EUA i equiparats a França. Des de 1997 s’ha observat una caiguda de la mortalitat per càncer de mama, més gran entre les dones joves que entre les de més de 65 anys, gràcies al millor tractament i al cribratge mamogràfic.

Quin és el perfil i l’edat de les dones que més es beneficien de la mamografia?

Tota la comunitat científica està d’acord que és més eficaç per sobre de 50 anys i fins a 65 anys. Però hi ha països, com Espanya, on en algunes comunitats s’ha ampliat i comença a 45 anys i s’estén fins a 70. Jo comparo aquests programes de cribratge amb la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV): el cotxe es revisa en la ITV, però si entre les inspeccions falla alguna cosa, es porta al taller per reparar-lo. Així, si entre un cribratge mamogràfic i un altre la dona nota un bony en la mama, una alteració en la morfologia, dolor o sagnat pel mugró no normal, ha de visitar el metge.

La mamografia convencional és millor que altres proves de diagnòstic per imatge?

En això intervenen diversos factors. Per estar-ne segurs, la més eficaç és la ressonància magnètica, però no serveix per al screening o cribratge a cap país, perquè és molt costosa econòmicament i en temps (triga una hora). Altres proves, com l’ecografia o la mamografia digital, són molt més fines, però amb aquestes es visualitzen massa coses i hi ha massa falsos positius. Quan es veu alguna cosa amb l’ecografia, cal fer una biòpsia, i això resulta excessiu per a les dones sanes, ja que si se’ls detecta una patologia benigna, s’estressen, s’espanten i, al final, deixen de revisar-se.

Augura una llarga vida a la mamografia convencional per detectar el càncer de mama?

La mamografia té limitacions, però fins ara no n’hi ha res millor. Treballem molt en proteïnes de baixa expressió, que podrien ser marcadors tumorals, però encara no serveixen per fer-ne un diagnòstic precoç. És una possibilitat en el futur i hi ha interès per convertir-la en una prova que es pugui efectuar com una anàlisi de sang, però això és llunyà.