Vacunes infantils, per fi un calendari per a tots
Diferents respostes a les mateixes preguntes en funció del lloc on es viu: quan he de posar al nen la vacuna del tètan, i la de la pòlio… Així fins a una desena. Preguntes que fins ara tenien una resposta diferent segons la comunitat autònoma on es visqués. Tanmateix, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han aconseguit pactar un calendari de vacunació infantil comú, que serà vàlid i igual en totes les regions, i que entrarà en funcionament el 2014. Vacunes infantils, com funcionen? Les vacunes prevenen malalties infantils perilloses, com ara l’hepatitis, la poliomielitis i la meningitis. El preparat d’aquestes injeccions actua com un despertador per a les defenses del cos del nen. El seu sistema immunològic s’activa i es prepara per protegir-se en cas de ser atacat per una malaltia. Encara que les vacunes no són obligatòries a Espanya, sí que són aconsellades per la majoria dels experts. “Les vacunes prevenen malalties infeccioses en el nen i activen el seu organisme perquè hi desenvolupi defenses en contra”, explica l’Associació Espanyola de Pediatria.
El calendari d’immunització infantil ajuda que els petits no quedin exposats a malalties greus. Tanmateix, fins ara cada comunitat autònoma ha seguit la pròpia agenda per a immunitzar els nens. Aquesta situació, però, ha canviat: Espanya estrenarà el 2014 un calendari de vacunació infantil únic. El Ministeri de Sanitat ha aconseguit pactar amb les diferents comunitats autònomes una programació comuna d’immunització, una antiga reivindicació de metges i pediatres que persegueix reduir les desigualtats entre regions. El calendari de vacunació comú recull quan i de què cal vacunar els nens i nenes. És a dir, aquesta agenda de la salut infantil marca les injeccions que els petits necessiten al llarg de la seva vida, en funció de l’edat. Totes les vacunes que rep el nen s’apunten en la cartilla de vacunació, un document que serveix per a controlar si s’ha complert el calendari i que indica quan serà la cita següent per a vacunar el petit.
El nou calendari de vacunes comú inclou vuit immunitzacions per a tots els nens, amb independència de la comunitat autònoma on visquin. Les vuit vacunes del calendari de Sanitat i l’edat determinada per a aplicar-les es mostren tot seguit.
- La vacuna contra la poliomielitis es compon de quatre dosis. La pauta és aplicar-la a dos, quatre i sis mesos d’edat del nadó, amb un reforç a 18 mesos.
- Contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, la vacuna s’administra en sis dosis. Les tres primeres a dos, quatre i sis mesos d’edat del nadó, i hi ha tres reforços a 18 mesos, sis anys i 14 anys.
- Haemophilus influenzae tipus b. La vacuna es dóna en quatre dosis: ados, quatre, sis i 18 mesos d’edat del nadó.
- Triple vírica: xarampió, rubèola i galteres. Aquesta immunització es desglossa en dues dosis, la primera a 12 mesos d’edat del nadó i la segona entre els tres i quatre anys.
- Hepatitis B. Aquesta immunització s’ha de rebre en tres dosis: a zero, dos i sis mesos de vida del nadó. En nadons de mares portadores la pauta és zero, un i sis mesos.
- Meningitis (meningococ C), s’aplica en tres dosis: a dos mesos, a sis i a 12 anys.
- Varicel.la, una dosi a 12 anys d’edat. En nens que no hagin passat la malaltia, la pauta és de dues dosis.
- Virus del papil.loma humà: només per a nenes, a 14 anys.
El calendari de vacunació comú ha estat una antiga reivindicació dels experts en salut infantil. Malgrat això, l’actual programació d’immunització acordada no satisfà molts professionals.
Experts i societats científiques com l’Associació Espanyola de Pediatria sostenen que el calendari pactat es queda curt, tant en les dosis com en les edats fixades. Una de les reivindicacions més repetides és incloure la vacuna del pneumococ, que ha quedat exclosa de l’agenda de vacunes, i que només es manté en aquests moments a Galícia i al País Basc.
L’edat acordada per a la vacuna de la varicel.la, 12 anys, també desperta crítiques entre els experts, ja que la consideren massa tardana: el 90% dels nens i nenes ja ha passat la malaltia a aquesta edat.
Tot i que ja hi ha un calendari de vacunació infantil comú, les vacunes infantils són voluntàries. No hi ha cap llei que obligui a posar-les i cada família decideix si vol vacunar els seus fills o no. Malgrat tot, la postura tant de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com de l’Associació Espanyola de Pediatria és clara i contundent: recomanar la vacunació infantil.
La immunització, a més, és essencial per a reduir la taxa de mortalitat de moltes malalties. L’Organització Mundial de la Salut estima que les vacunes eviten prop de 2,5 milions de morts cada any arreu del món.
Els experts en salut infantil, a més, destaquen que les vacunes són segures i recalquen que encara que en alguns casos poden produir efectes secundaris (en general molt lleus, com una mica de febre o una simple granellada), el perill o el risc de no administrar-les és sempre molt més alt.