Informació fora de perill
La informació del disc dur es pot trobar en dos estats: o encara no s’ha perdut, o ja s’ha perdut. Abans que ocórrega el segon cal prendre mesures preventives per salvaguardar, almenys, les dades més importants. Es tracta de crear còpies de seguretat (backups) en una ubicació diferent de l’original per poder, en cas de pèrdua o deterioració d’arxius, tenir l’opció de recuperar-los.
Al contrari del que a vegades pensem, és més important protegir la informació que els programes, perquè aquests últims sempre es poden tornar a instal.lar, mentre que els documents, fotografies, correus electrònics, etc., en la majoria de casos són únics i la seua pèrdua és irreemplaçable. Bé saben les empreses la importància que té crear còpies de seguretat, per a la qual cosa utilitzen màquines dedicades específicament a fer backups dels sistemes de manera regular i automàtica. Però també l’usuari comú, a l’ordinador de casa seua, hauria de tenir en compte aquesta tasca si té al disc dur informació que no li agradaria perdre.
Perquè no és tan difícil que els arxius desapareguen per sobreescriptures o esborraments involuntaris, fallades de l’equip o d’algun programa, apagades incorrectes i fins i tot atacs de virus. L’usuari que ha perdut alguna vegada el treball de tota una setmana, o les fotos digitals del seu casament, sap la importància que té disposar d’una còpia de seguretat; qui fins ara ha tingut sort, hauria de prevenir abans de curar.
Es poden fer còpies de seguretat dins del mateix ordinador, fet que servirà per a recuperar arxius deteriorats eliminats de manera accidental, però que serà inútil en cas de fallada del disc dur o, per exemple, de robatori de l’equip. Per això, l’ideal és que els arxius duplicats estiguen en un altre lloc. Depenent de la grandària del que es vulga guardar, es poden crear còpies de seguretat en un disc dur extern, un CD-ROM, un DVD o algun altre dispositiu d’emmagatzemament.
També és molt útil comptar amb alguna ubicació a Internet on guardar una còpia d’arxius importants (però no massa pesat), que a més hi facilita l’accés des de qualsevol ordinador. Sense haver de gastar diners per a comprar espai a Internet, actualment es pot disposar de comptes de correu gratuïts, que ja ofereixen entre 100 MB i 1 gigabyte (1.000 megabytes) de capacitat per als missatges. Així, n’hi ha prou d’enviar al nostre correu-web els arxius adjunts que volem preservar o tenir sempre que ens connectem, com la llibreta d’adreces o els favorits.
Des d’Internet es poden descarregar de forma gratuïta desenes de programes per fer còpies de seguretat, com Cobian Backup, FreeBackup o Back4Win. Després d’instal.lar el programa escollit, l’usuari ha de seleccionar quins arxius o directoris desitja copiar, decidir si vol fer la còpia manual o automàtica cada cert temps i seleccionar el nivell de compressió dels arxius. Una vegada feta la primera còpia de seguretat completa, les successives poden ser ‘incrementals’ o ‘diferencials’, dos sistemes molt semblants en què s’afegeixen a la còpia de seguretat només els arxius modificats, per la qual cosa no cal guardar-ho tot cada vegada.
Els mateixos programes que fan les còpies de seguretat serveixen per a restaurar-les, és a dir, descomprimir i reubicar els arxius per tornar-los a utilitzar, i solen ajudar a exportar les còpies a diferents suports. Per exemple, si es guarden en CD gravables (CD-R), es pot partir la còpia en paquets de 700 MB per guardar-los en diversos discs. Utilitzar un programa que simplement grave CD (com Nero o EasyCD) ens impedirà gaudir de serveis específics que sí que incorporen aquests programes per a fer backups.
L’última versió del sistema operatiu més utilitzat, Windows XP, inclou la possibilitat de fer còpies de seguretat dins de les ‘Eines del sistema’. Així mateix, sense necessitat d’instal.lar nous programes, es poden fer còpies de seguretat dels missatges i les adreces de correu (amb l’opció ‘Exportar’ del menú Arxiu), de la configuració de l’escriptori, icones, sons i cursors o dels arxius del registre.
Davant de la possibilitat d’una fallada total de la computadora, fruit d’un virus especialment maligne o del deteriorament mateix d’aquesta -no en va, alguns components imprescindibles del PC, com el disc dur mateix o els circuits integrats (xips), tenen una esperança de vida al voltant de cinc anys-, es pot prendre una imatge del disc dur: un arxiu comprimit amb tot el seu contingut i configuració. Així, en cas de desastre, aquesta còpia de seguretat servirà no només per a recuperar tots els arxius perduts, sinó per a fer tornar el PC al seu estat anterior al sinistre, amb la connexió a Internet instal.lada correctament, els controladors d’impressores i altres perifèrics en perfecte ordre de revista, etc.
Per descomptat, aquesta imatge s’ha d’exportar fora del disc dur, a un altre disc dur o a qualsevol sistema d’emmagatzemament en què càpiga (diversos CD-R o DVD-R). Per a restaurar el sistema, caldrà fer servir un disc d’arrancada creat prèviament.
L’enorme capacitat dels discs durs actuals fa innecessari ‘buidar-los’ periòdicament guardant les dades en altres suports. Tanmateix, davant de l’eventualitat d’una fallada del sistema, és habitual que aquests documents importants o aquelles fotos inoblidables s’exporten o es copien en CD. Fent cas de la informació facilitada per moltes marques, abans que es deteriore un CD ens quedarem tots calbs: asseguren que les dades duraran més de 100 anys.
No obstant això, qualsevol usuari que grave periòdicament dades (música, fotos, documents…) en CD-R s’haurà trobat més d’una vegada que el seu PC no llegeix els discs, amb la qual cosa si eren còpia única el seu contingut es perdrà per sempre. De fet, segons un estudi de la revista alemanya PC Active, les condicions ambientals (la humitat o la llum solar són nefastes) o les ratllades redueixen la vida mitjana d’un CD a només dos anys. Així, és recomanable no triar CD més barats, fer una segona còpia d’aquests de tant en tant o comprar un gravadora de DVD, que tot i que hi ha qui assegura que el discs tenen el mateix problema, encara no han tingut temps de demostrar la seua longevitat.
www.drive-image.com
Una de les utilitats més conegudes per crear una imatge del disc dur i recuperar-lo tal com estava en cas de desastre total.
www.picasa.com
Abans de copiar les fotos a un CD o un DVD, val més tenir-les ben ordenades, una cosa senzilla amb aquest programa gratuït i molt útil.
Flexible
http://flexbackup.sourceforge.net
Si Amanda (www.amanda.org) queda gran, Flexbackup serveix als usuaris avançats per a crear còpies de seguretat d’una o diverses màquines.