Any i mig després, la liberalització no n'ha abaratit els preus
Tot i que ha transcorregut més d’un any i mig des que la liberalització del sector energètic es va produir al nostre país, només el 2% de les cases han fet ús d’aquesta nova possibilitat d’elecció i han canviat de proveïdor d’electricitat; i únicament ho han fet el 12% dels clients domèstics i comercials de gas natural. A més, el 82% dels qui han canviat de proveïdor d’electricitat han contractat el servei a una comercialitzadora que pertany al grup empresarial del seu distribuïdor anterior; i aquesta proporció en el mercat del gas és encara més alta: el 90%.
Molt poc han canviat les coses per a l’usuari, hauríem de deduir. Aquestes dades, oficials i proporcionades per la Comissió Nacional de l’Energia, demostren que la mesura que pretenia introduir la competència en el sector energètic, i, amb aquesta, les repercussions positives (ampliar la possibilitat d’elecció del consumidor i abaratir-ne els preus), no ha interessat als ciutadans. De totes maneres, un fet peculiar ocorre amb l’energia al nostre país: en la telefonia (que es va liberalitzar el 1999) el 41% dels clients ha canviat d’operador els dos últims dos anys. I si dirigim la vista cap a altres serveis, en aquest mateix període el 34% dels usuaris han canviat d’entitat bancària i el 30% ho ha fet amb l’assegurança de l’automòbil.
El motiu principal d’aquest desinterès cap al canvi és evident: l’avantatge econòmic que podria suposar el canvi de proveïdor d’electricitat i gas és insuficient per a compensar la incomoditat que (equivocadament) se suposa que comportarien les gestions que s’haurien de fer i la incertesa (comprensible, però sense motiu) davant de la qualitat i la continuïtat del servei que podria prestar el nou proveïdor. En el supòsit de consum establert per CONSUMER, pròxim a la d’una casa mitjana (1.400 kwh de consum en gas i 450 kwh en electricitat, tots dos al bimestre), l’estalvi conjunt màxim (triant la més barata de les ofertes del mercat, en aquest cas, Unión Fenosa Comercial) equivaldria a 26 euros a l’any, i seria així només si es contractassen conjuntament els dos serveis i en el cas que el distribuïdor que tenia abans l’usuari cobrés (que no sempre ho fa) per la revisió obligatòria que cal fer cada quatre anys a les instal.lacions de gas i en una quantitat equivalent a la que cobra Unión Fenosa: 43 euros.
Per bé que la qualitat del servei en el mercat liberalitzat continua sent la mateixa que en el mercat regulat, en el mercat lliure augmenta la responsabilitat del consumidor, que s’enfronta a contractes redactats per les comercialitzadores no controlats per l’Administració (abans sí que ho estaven). I si la comercialitzadora no ho fes, l’usuari seria també responsable, juntament amb aquella, de pagar al distribuïdor per l’ús de les xarxes. I, en cas d’impagament, en diverses comercialitzadores l’usuari veu reduït el termini per a fer front a les seues factures abans que es produïsca el tall de subministrament.
La liberalització no permet reduir l'import de la factura
En el mercat lliure, el preu del gas i de l’electricitat es compon de dues parts: la de l’energia consumida (el que la comercialitzadora pot establir) i la tarifa en concepte de peatge per l’ús de les xarxes de distribució, que és una taxa fixa establerta per l’administració pública. Mentre que en el mercat regulat era el distribuïdor qui venia al consumidor l’electricitat o el gas natural usant per a fer-ho les xarxes pròpies de distribució, avui (en el mercat lliure, no oblidem que el mercat regulat continua existint) és la comercialitzadora qui els ven fent ús -mitjançant el pagament del peatge esmentat- de les xarxes del distribuïdor. Queda clar, en qualsevol cas, que la liberalització no ha aconseguit l’efecte més desitjat pels usuaris: afavorir l’aparició de diferències de preu importants entre empreses que, a diferència d’abans, avui poden competir en preus.
El consumidor és conscient d’una situació que l’afavoreix ben poc: el 60% dels ciutadans, segons una enquesta recent, afirmen que les ofertes econòmiques que les comercialitzadores d’energia fan en les seues campanyes publicitàries no els resulten atractives. Als descomptes gens interessants que ofereixen les comercialitzadores caldria afegir serveis addicionals, com ara la gestió conjunta de gas i electricitat, assegurances de la casa, servei de telefonia i Internet, serveis integrals de manteniment o subvencions per a la instal.lació de calderes, però els consumidors no valoren molt aquests nous serveis o no n’estan ben informats. CONSUMER no ha valorat aquests serveis afegits.
Les causes que originen aquesta situació són, en bona mesura, estructurals: les comercialitzadores de gas natural i electricitat consultades per aquesta revista asseguren que amb preus més econòmics no els resultaria rendible el negoci. I també esgrimeixen que el preu de la llum a Espanya, fixat pel Govern, és un dels més baixos de la UE, per la qual cosa els resulta difícil fer ofertes atractives de preu als clients. D’altra banda, les companyies que intenten entrar en el mercat liberalitzat denuncien les barreres defensives que col.loquen les distribuïdores “de tota la vida”, que disposen de les xarxes que arriben fins a la cases dels clients; sembla ser que la barrera principal és que no poden accedir a la informació sobre els abonats.
Quan, en pensar de passar-se al mercat liberalitzat, l’usuari compara preus de diverses comercialitzadores, ha de tenir en compte si el distribuïdor que li ha prestat el servei en el mercat regulat li cobra les revisions obligatòries de les instal.lacions de gas. Perquè hi ha alguns que no ho fan i a l’hora de fer comptes, els avantatges econòmics que podria comportar el canvi es veurien molt reduïts, si no anul.lats. Unión Fenosa, per exemple, cobra 43 euros per la revisió, quantitat que suposa 10,75 euros a l’any. Per a un usuari que no paga avui les revisions, contractar l’energia amb aquesta empresa (que ofereix els millors preus en el supòsit de consum plantejat per aquesta revista) suposaria un estalvi de 15,6 euros anuals i no els 26 euros inicials. Amb Endesa Energía, que exigeix 23,5 euros per la revisió (5,87 euros a l’any), l’estalvi anual quedaria en 13,7 euros si es contracta conjuntament electricitat i gas (enfront dels 19,6 euros inicials) i en 10,47 euros si contracta només gas (enfront dels 16,34 euros inicials). Amb Iberdrola, que cobra 29 euros per la revisió, l’estalvi anual per a qui no paga les revisions en el mercat regulat es quedaria en 2 euros. Finalment, amb Gas Natural, que cobra 35 euros per la revisió, l’estalvi seria de poc més de 10 euros per any contractant conjuntament electricitat i gas, i no hi hauria estalvi si només contractés el gas. Però si es computen els gairebé 9 euros a l’any que es cobren en concepte de revisió, aquest estalvi quedaria pràcticament en res.
Tècnics de CONSUMER, actuant com si fossen clients, van sol.licitar informació sobre aquest nou mercat liberalitzat en els serveis telefònics d’atenció al client de les principals comercialitzadores i distribuïdores de gas i electricitat, i la conclusió d’aquestes gestions ha sigut només una: poc de rigor en les distribuïdores “de tota la vida” i escassa claredat en les ofertes de les comercialitzadores. El sondeig ha mostrat també que les distribuïdores (que continuen sent les de sempre) afavoreixen sistemàticament les comercialitzadores del seu grup empresarial, i posen en contacte amb aquestes els usuaris que demanen informació. I també s’ha comprovat que algunes comercialitzadores recomanen als usuaris que no accedisquen al mercat lliure i que es mantinguen amb el seu proveïdor actual perquè “no val la pena canviar”, amb arguments buits i sense dades o, directament, desqualificant les ofertes de les comercialitzadores de la competència.
A més, els qui atenen aquests telèfons d’atenció al client no informen espontàniament els usuaris d’aspectes essencials de les ofertes ni de les condicions del contracte. En els descomptes que s’apliquen en funció del consum d’energia (gas o electricitat) no s’expliquen els trams en què canvia aquest descompte.
I si l’usuari, cosa molt comuna, no sap què preguntar, es quedarà sense conèixer informacions importants: no hi ha una comunicació estandarditzada que explique les qüestions més interessants, com ara la part de la factura sobre la qual s’efectua el descompte (només en la variable i mai en la fixa, establerta pel Govern) o bé alguns aspectes del contracte: durada, clàusules de rescissió, durada de les ofertes, cost de les revisions o atenció en cas d’incidències urgents.
Però no tot es limita a la manca d’informació: les comercialitzadores ofereixen, mitjançant aquests telèfons d’atenció al client, dades errònies sobre la gratuïtat de les revisions obligatòries (Iberdrola i Endesa), sobre les penalitzacions que s’apliquen si l’usuari rescindeix el contracte abans del previst (Unión Fenosa) o sobre la impossibilitat de contractar gas i electricitat de forma separada (Iberdrola i Gas Natural).
Qualsevol client, i en qualsevol part del país, pot consultar en www.cne.es les propostes de cada empresa. En el registre oficial es comptabilitzen unes 60 comercialitzadores d’electricitat i unes 30 de gas, però en la llista de les 14 que col.laboren amb la CNE i difonen les seues ofertes en Internet predominen les grans empreses tradicionals del sector, conegudes des de fa anys pels usuaris: Endesa, Gas Natural, Hidrocantábrico, Iberdrola, Naturgas, Unión FENOSA i Viesgo.
Com hem de comparar i decidir
Per a triar el subministrador de gas i d’electricitat convé comparar els preus dels dos mercats (el regulat i el liberalitzat) i tenir en compte els serveis que ofereixen les noves comercialitzadores. El més útil és comprovar, amb l’ajuda de les factures de gas natural i electricitat, les característiques del contracte pel que fa a la tarifa fixa, el cost variable segons el consum i el nivell de pressió en el gas natural i la potència contractada en l’electricitat. És aconsellable anotar el consum anual de les dues energies. Si l’usuari decideix anar-se’n al mercat liberalitzat, li convé buscar ofertes de diverses comercialitzadores. I fixar-se en els conceptes sobre els quals s’apliquen les ofertes o descomptes, la durada del contracte, les formes de pagament de les factures, els serveis complementaris i l’atenció prestada al client. Posteriorment, caldrà fer els comptes i prendre la decisió.
El canvi de proveïdor és gratuït i senzill: una vegada firmat el contracte amb la comercialitzadora, aquesta s’encarregarà de les gestions. No cal modificar la instal.lació elèctrica o de gas per a contractar en el mercat lliure, excepte en el cas de no tenir l’interruptor de control de potència (ICP) en la instal.lació elèctrica. Quan això ocórrega, l’usuari n’instal.larà un ell mateix o bé mitjançant la comercialitzadora. La instal.lació és gratuïta, tot i que, igual que ocorre amb el comptador, es cobrarà el lloguer i es reflectirà en la factura.
La durada del contracte és proposada per la comercialitzadora, però tindrà com a mínim un any. La comercialitzadora pot afegir clàusules que penalitzen el client si aquest decideix rescindir el contracte abans que s’acabe. Quant a la qualitat del subministrament, continuarà depenent de la distribuïdora que porta l’energia fins a la casa de l’usuari, igual com abans. Si l’usuari queda insatisfet amb el mercat lliure, pot tornar al regulat.
Lectura de comptadors: la majoria continuen sent propietat dels distribuïdors (que en cobren el lloguer) i és a aquests a qui correspon fer-ne la lectura i passar la dada a les comercialitzadores, que reflectiran aquest consum en la factura que arriba a l’usuari. El que canvia és que l’usuari paga a la comercialitzadora i que aquesta s’encarrega d’atendre’l quant al subministrament. En realitat, la comercialitzadora actua com a intermediari davant del distribuïdor.
En el mercat regulat les urgències i els avisos d’avaria els atenia el distribuïdor, però en el liberalitzat és la comercialitzadora qui assegurarà que els problemes dels seus clients són atesos, bé per la comercialitzadora o bé pel distribuïdor, amb qui haurà firmat un contracte. Quant a les revisions, obligatòries cada quatre anys per a les instal.lacions de gas natural, les coses canvien, encara que no en allò important: continua pagant l’usuari, si bé en el mercat liberalitzat la responsabilitat és de la comercialitzadora, que pot fer-les ella mateixa o recórrer al distribuïdor. En cap de les dues qüestions hi ha motius per a pensar que el nivell de qualitat del servei haja de canviar.
- Descomptes efectuats: si són fixos o variables, els trams de consum sobre els quals es fa cada descompte, si els descomptes que ofereixen són per un contracte conjunt o poden anar per separat per a cada tipus d’energia, quins són els descomptes per contractació individual de gas o electricitat.
- Conceptes de la factura sobre els quals s’efectua el descompte.
- Revisió i variació dels descomptes al llarg dels anys.
- Durada dels contractes i, en cas que n’hi haja, de les clàusules que establisquen penalitzacions en cas de rescissió.
- Serveis addicionals als quals el client pot accedir si contracta el mercat liberalitzat.
- Revisions obligatòries de les instal.lacions de gas: qui les du a terme i amb quin cost.
- Atenció d’incidències urgents: qui les atén i amb quina celeritat i qualitat.
Revisions obligatòries i reparacions
- Quan es contracta gas natural per primera vegada en una vivenda, les instal.lacions han de passar una inspecció gratuïta que efectua el distribuïdor.
- En el mercat lliure, quan es contracta amb una comercialitzadora, aquesta ( per si mateixa o a través del distribuïdor) farà unes proves gratuïtes prèvies.
- Hi ha dos tipus d’inspeccions, que s’han de dur a terme obligatòriament cada quatre anys. D’una banda, estan les que fa el distribuïdor (gratuïtament) a les instal.lacions o xarxes de la seua propietat. A aquestes les segueixen les revisions obligatòries de les instal.lacions dels consumidors, que s’han d’efectuar també cada quatre anys. Aquestes últimes són responsabilitat del consumidor i es refereixen a totes les instal.lacions i aparells que funcionen amb gas a la vivenda. En el mercat regulat, aquestes revisions les pot efectuar una empresa autoritzada externa a la distribuïdora o bé la distribuïdora mateixa, si així ho requereix el consumidor. Amb la liberalització, aquestes inspeccions recauen en la comercialitzadora, però si el consumidor ho desitja les pot fer una empresa autoritzada. La llei ofereix la possibilitat a les comercialitzadores que siguen elles mateixes o a través de les distribuïdores les qui les porten a terme. L’acord entre aquests dos agents ha de quedar clar, de manera que el consumidor, encara que passe al mercat lliure, tinga assegurat aquest servei. No obstant això, els telèfons d’atenció al client d’Endesa, Gas Natural, Iberdrola i Unión Fenosa no informen de manera espontània sobre com es resol aquesta qüestió. Tan sols quan es pregunta directament sobre les revisions aclareixen que poden ser fetes amb ells. D’altra banda, cap de les quatre comercialitzadores més competitives en preu no ofereix la revisió obligatòria de forma gratuïta ni aplica descomptes en aquest concepte, que costa des dels 20 euros fins als 45 euros (la revisió és cada quatre anys). No obstant això, en el mercat regulat, les empreses del grup Naturcop (Gasnalsa, Bilbogas, Donostiagas i Gas Tolosa) ofereixen aquest servei gratuïtament.
- Atenció d’avaries i incidències urgents: la llei obliga a la comercialitzadora a prestar aquest servei, per compte propi o per mitjà del distribuïdor, amb qui hi ha de tenir un contracte firmat. Els consumidors han de rebre aquest servei sense que la possible falta d’acord entre comercialitzador i distribuïdor constituïsca una excusa perquè no quede cobert. Els telèfons d’atenció al client de les comercialitzadores consultades tampoc no van deixar constància, en un primer moment, de com es resol l’atenció d’urgències.
La directiva 2001/77 CE defineix l’energia verda com “l’electricitat generada per centrals que utilitzen exclusivament fonts d’energia renovables, així com la part d’electricitat generada a partir d’aquestes fonts en centrals híbrides que també utilitzen fonts d’energia convencionals, amb inclusió de l’electricitat renovable utilitzada per a omplir els sistemes d’emmagatzemament i a exclusió de l’electricitat generada com a resultat dels sistemes esmentats”. I defineix les fonts renovables com “les no fòssils: eòlica, solar, geotèrmica, de l’onatge, mareomotriu i hidràulica, biomassa, de gasos d’abocador, de gasos de plantes de depuració i biogàs”.
A les instal.lacions del règim especial la producció procedeix de fonts renovables. Perquè puguen competir en preu amb les energies convencionals, reben una prima. Les instal.lacions del règim ordinari (en què la producció procedeix de fonts com ara la hidràulica i d’altres) tenen assignades ajudes transitòries com a conseqüència del procés de liberalització. Aquesta producció d’electricitat basada en fonts d’energia renovable té lloc tant en el règim ordinari com en el règim especial.
L’energia verda pot ser comercialitzada mitjançant contractes entre l’empresa comercialitzadora i els productors d’energia, i mitjançant energia adquirida en el mercat organitzat, denominat pool, juntament amb la comercialització del certificat verd. Aquesta modalitat és la que està sent més utilitzada als països del nostre entorn. El certificat verd acredita que una quantitat d’electricitat igual o superior a la que l’usuari ha consumit ha estat produïda a partir d’energies renovables. Encara no s’ha establert a Espanya un sistema oficial que garantisca l’origen d’aquesta energia, però hi ha sistemes de certificat en els quals entitats auditores en verifiquen la procedència. Els certificats RECS, per exemple, expedits per la Red Eléctrica de España (REE), responen a iniciatives privades i manquen de suport legal o reglamentari.
L’accés dels consumidors a l’electricitat verda només és possible en termes comercials, no físics, ja que l’energia produïda en una instal.lació renovable s’aboca a la xarxa de transport o distribució en què s’aboca també la que és produïda convencionalment. D’aquesta manera, l’electricitat que arriba al consumidor és una barreja de totes les abocades a la xarxa. Tampoc no està garantit que el sobrepreu que paga l’usuari per l’energia verda (en el supòsit de CONSUMER, gairebé 33 euros a l’any en Iberdrola i poc més de 6,5 euros a l’any en Endesa) es reinvertisca en generació elèctrica mitjançant fonts renovables. El que es pot esperar és que es produïsca un increment del nombre d’aquests contractes i augmente la producció d’energia verda. En realitat, el consumidor està pagant un preu superior al convencional perquè se li garantisca que una quantitat d’energia equivalent a la contractada per a la seua casa s’ha generat amb fonts renovables. El pagament d’aquesta prima no suposa cap contraprestació addicional. A més, en certa mesura, l’energia verda accediria igualment a la xarxa encara que no existissen contractes d’energia verda i, per tant, sense que els clients pagassen aquest cost afegit.
Finalment, convé remarcar que tots els consumidors contribueixen de forma obligatòria i amb el pagament de les primes per a les instal.lacions del règim especial, al foment de les energies renovables. Aquestes primes apareixen en el rebut elèctric, en l’apartat “Costos de diversificació”.