Ràpids, còmodes i variats, són tot avantatges?
El 70% de les llars espanyoles recorre a productes congelats una vegada a la setmana, i el 38% ho fa més de tres vegades. Així ho recull el recent “Estudi sobre els hàbits de consum dels aliments congelats a Espanya”, fet per la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA), la Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris (CECU) i els 14 fabricants principals de congelats envasats.
La falta de temps i la poca afició a cuinar, a més de la comoditat i la rapidesa que suposa preparar aquests productes, són algunes de les raons que s’esgrimeixen per justificar-ne l’ús. Però la veritat és que aquests productes no són els més indicats per a ser consumits habitualment. La clau: introduir-los en la dieta de forma ocasional i no com a base d’aquesta.
- Dificultat per a identificar-ne, en quantitat i qualitat, els ingredients. No és fàcil conèixer la composició exacta de molts d’aquests productes, per molt que n’apareguen detallats tots els ingredients en l’etiquetatge, ja que les quantitats es refereixen al producte complet i no a la ració de consum individual. Això els distingeix clarament dels plats elaborats a casa. A més, s’aprecien diferències entre productes del mateix tipus i marca distinta en la quantitat i el tipus d’ingredient utilitzat (carn d’au o de pollastre, oli o greix -d’oliva, de gira-sol, de soja, de coco o de palma-, etc.). En aliments com les croquetes o les barretes de peix, la proporció de beixamel i d’arrebossat és excessiva, per la qual cosa convé comparar l’etiqueta de diverses marques i recordar que els ingredients apareixen en ordre decreixent en la quantitat utilitzada (l’ingredient més abundant és el primer de la llista). Les persones amb al·lèrgies o intoleràncies poden tenir problemes amb els congelats a granel, perquè no sempre s’indiquen els ingredients amb què estan fets.
- Més indigestos. Hi ha plats molt condimentats amb espècies picants (pebre, curri, bitxo o vitet…) i/o additius saboritzants (E-621, glutamat monosòdic) que els confereixen un sabor particular, però també els fan indigestos, sobretot per als qui tenen l’estómac delicat.
- Més sodi i calories. Aquests productes contenen en general més sodi que els plats casolans, entre altres coses perquè la sal s’utilitza com a conservant i perquè el sodi forma part d’additius saboritzants, com ara glutamat monosòdic, emprats habitualment en la seua fabricació. El valor energètic d’aquests productes sol ser elevat, amb l’afegitó que molts d’aquests s’han de fregir per a ser consumits, cosa que en fa augmentar encara més l’aportació calòrica.
- Abundant greix, i greix saturat. El greix saturat -el que, pres en excés, tendeix a augmentar els nivells de colesterol en la sang- abunda en els productes que incorporen salses, greixos (l’origen dels quals, animal o vegetal, sovint no especifiquen), mantega, nata, crema de llet, llet, embotits, paté, etc.
- Amb nombrosos additius. Perquè molts d’aquests plats es mantinguen en perfecte estat durant diversos mesos s’empren additius conservants. La textura desitjada s’aconsegueix, en alguns, afegint-hi antiaglutinants. El color i el sabor particular d’alguns productes s’obtenen amb additius colorants, saboritzants, etc.
- Llarga conservació. Són productes que conserven les propietats nutritives, organolèptiques i higièniques durant mesos. Així, es pot comptar sempre amb algun aliment precuinat o algun plat preparat a casa, fet que facilita la disposició en pocs minuts d’un menjar consistent i que permet improvisar un aperitiu en cas de visites inesperades.
- El preu i la qualitat. A un preu raonable es pot gaudir d’un menú variat amb aliments precuinats i plats preparats. Per contra, tot i que la qualitat dels ingredients, l’elaboració i la higiene d’aquests productes està garantida, no es pot aconseguir una qualitat nutritiva correcta de la dieta a base d’aquests plats.
- Són fàcils de preparar. Alguns productes tan sols requereixen un saltat per ser consumits, i uns altres poden ser introduïts al forn o al microones en el mateix envàs i estan preparats en escassos minuts, per la qual cosa faciliten el treball dels qui disposen del temps just per menjar, els qui consideren una incomoditat la preparació de certs plats o els qui manquen de coneixements culinaris.
- Oferta molt variada. L’oferta d’aliments precuinats i de plats preparats és tan àmplia que permet variar sense problemes el menú. A més, ofereix la possibilitat de tastar plats diferents dels tradicionals o que pertanyen a la cuina internacional, que, d’una altra manera, no serien degustats.
- Les verdures i els llegums conservats en aigua i sal constitueixen una opció encertada si no es disposa d’aliments frescos. Saltats simplement amb all i ceba estan a punt. Porten sal com a conservant, per la qual cosa si no es malgasta el suc de l’envàs potser no caldrà afegir-ne més.
- Molts productes són plats complets. Les conserves de llegums elaborats “a la manera tradicional” inclouen, amb freqüència, xoriço, cansalada, costella o botifarra. Hi ha paelles amb ingredients variats d’origen animal (de pollastre, de marisc…). L’equilibri es troba a prendre aquests productes esporàdicament, i com si fos el segon plat, acompanyats d’una bona ensalada o un bon plat de verdures.
- Convé donar preferència als productes ultracongelats al natural (verdures, peixos, llegums…) encara que requerisquen uns minuts més d’elaboració, en comptes dels plats ja preparats amb diversos ingredients.
- Es pot equilibrar el menú amb plats més lleugers com ara ensalades, verdures i fruita fresca, si es prenen precuinats que requerisquen ser fregits (croquetes, pastissets, barretes de peix…) o plats ja elaborats i consistents (canelons, lasanya, pizza, etc.).
- Una bona idea és cuinar un plat per a diversos dies i congelar-lo per racions segons el nombre de comensals, per no haver de recórrer habitualment al consum de precuinats i plats preparats.