Prevenir millor que curar
Una higiene bucodental adequada des de la infància és fonamental per a conservar la dentadura, les genives i la boca en bones condicions. L’abecé de les cures de la boca ha d’incloure la raspallada diària, l’ús de fil dental, una revisió periòdica per part del dentista i el control de la dieta (limitant el consum de dolços). La tasca dels progenitors és primordial per a transmetre uns hàbits d’higiene bucodental correctes als fills: cal ensenyar-los com s’ha de fer i ser-hi constants. Enrere queda la política sanitària basada en l’extracció i la mutilació; avui s’aposta per la prevenció, tot i que queda molt per fer: una mica més de la meitat dels escolars de 14 anys i més del 90% dels adults tenen càries.
La càries dental és una de les malalties més freqüents al món i l’alteració bucal més habitual, juntament amb les aftes bucals i la malaltia periodontal (problemes de genives…). Els últims anys, la freqüència està disminuint gràcies als programes de salut bucodental, a una atenció dental més gran i a la utilització del fluor en els dentifricis i les aigües de consum. Es caracteritza per la destrucció de l’esmalt dental i la dentina (teixit dur situat sota l’esmalt) ocasionat per un bacteri, el Streptococcus Mutans, que es desenvolupa a la placa dental i que segrega grans quantitats d’àcid làctic que erosiona l’esmalt dental. També hi intervenen altres bacteris. Des de fa anys un dels objectius d’investigadors nord-americans i anglesos és el desenvolupament de vacunes per a eliminar de forma definitiva la càries. S’ha avançat poc en aquest projecte, per la qual cosa la prevenció de la càries a hores d’ara queda reduïda a una higiene bucodental adequada i a la visita periòdica al dentista.
Si som regulars en la raspallada i amb l’ús del fil dental eliminarem la placa dental i la tosca incipient (placa endurida), però quan la tosca dentària s’ha format i es troba en la base de la dent, l’única forma d’eliminar-la és la neteja efectuada pel dentista. Les rentades amb elixirs i solucions antisèptiques completen la higiene bucodental, però de cap de les maneres substitueix la raspallada. (INFO: raspallada, seda dental)
Les dents i la saliva són els primers obrers de la digestió. Però la saliva té, a més, un paper fonamental en la higiene de la boca, fins al punt que es podria dir que resulta clau en la conservació d’una dentadura. Actua estabilitzant el pH de la boca, és a dir, el major o menor grau d’acidesa -que es pot veure alterat per l’alt contingut en carbonats i fosfats que s’hi dipositen- i evita així la proliferació de la placa bacteriana, primer pas per a l’aparició de les càries i de la destrucció de la dent. I per si això fos poc, aporta elements com el calci i el fluor, que ajuden a remineralitzar les dents i a conservar-ne l’esmalt. La saliva és segregada per les glàndules salivals, que produeixen gairebé un litre de saliva al dia. A la nit fabriquem menys saliva, i per això és important raspallar-se bé les dents de nit.
Pel que fa a la pasta dental que cal utilitzar, l’arsenal de marques i tipus disponible pot induir a la confusió. Hi ha una gran varietat de sabors, colors i envasos, algunes amb blanquejadors, d’altres amb controladors de placa, etc., però el més important és que continguen fluor, que sembla prevenir l’aparició de càries. El fluor pot evitar que s’inicie el procés de càries, atès que fa augmentar la resistència de l’esmalt a l’atac bacterià. La incorporació d’aquest mineral als dentifricis i a les aigües de consum, juntament amb una atenció millor de la boca des de la infància, han contribuït a la disminució de la càries dental en la població. Gairebé totes les pastes inclouen una petita dosi d’abrasius com la silica o d’altres, que ajuden a eliminar taques i plaques i poleixen les dents. Generalment estan presents en quantitats tan petites que no desgasten l’esmalt, però no convé abusar-ne.
En l’infant cal iniciar la neteja quan apareixen les primeres dents. Amb un raspall suau i tou acompanyat simplement d’aigua n’hi haurà prou al començament. Fins que puga fer-ho ell sol caldrà ajudar-lo i ensenyar-li a raspallar-se les dents correctament. És important aprofitar aquest moment per conscienciar-lo sobre la necessitat de la higiene diària; una boca sana en l’adult es basa en les cures inicials des de la infància. Quan les peces dentals comencen a tocar-se és el moment d’introduir la seda dental en els hàbits de neteja. Pel que fa a la primera visita al dentista, convé no retardar-la després de l’aparició de les dents. Per a les persones reticents a invertir en la prevenció de la salut bucodental, una nota dissuasòria: la despesa per a curar-les sol ser molt més alta que la despesa per a cuidar-les.
En les persones grans es produeix una disminució de la producció i secreció de saliva, per la qual cosa cal extremar la higiene de la boca. Una cosa semblant ocorre amb aquelles persones que prenen determinats medicaments, com ara tranquil.litzants, ansiolítics, antidepressius, antihistamínics i d’altres que produeixen sequedat de boca, amb la qual cosa s’incrementa el risc de càries i periodontitis. En aquests casos cal extremar la higiene i és molt important la raspallada del vespre.
El color de les dents és determinat fonamentalment per la genètica, però no hi ha dubte que les cures que brindem a la boca influiran en l’aspecte de la nostra dentadura. El tabac, el consum excessiu de cafè, una higiene bucal deficient i altres circumstàncies taquen les dents i propicien la utilització de dentifricis blanquejadors. Però aquests productes no aconsegueixen aquest efecte per si mateixos i, a més, les pastes abrasives utilitzades amb aquesta finalitat i de forma continuada poden danyar les dents i les genives. Hi ha tècniques eficaces per a blanquejar la dentadura, com ara el làser, la llum de plasma, la llum halògena o l’aplicació de calor, però és un dentista qui les hauria de prescriure. El resultat és bo però no definitiu: el color tendeix a tornar amb el temps i caldrà seguir tractaments de manteniment.