Productes de qualitat i fidelitat de les receptes, la clau
L’oferta gastronòmica internacional s’ha multiplicat en poc temps. Els restaurants italians i xinesos que van proliferar als anys 80 han passat a formar part del panorama tradicional i a aquests s’han sumat, entre d’altres, establiments amb firma oriental i africana. De major o menor qualitat, responen a un intent d’emular els sabors del país d’origen. La globalització de mercats permet trobar sense cap dificultat molts dels productes necessaris per a elaborar-los. No obstant això, com podem saber si ens estan donant gat per llebre?
Parlar de cuina àrab es generalitzar sobre una cultura gastronòmica que abraça molts països, amb productes culinaris i costums ben diferents. El concepte comú que s’ha exportat al món occidental es basa en receptes dels països del Magrib. En la seva taula predominen els potatges, les escudelles i els estofats, i per descomptat, els dolços i els fruits secs. El cuscús és el plat mes emblemàtic d’esta cuina. Es tracta d’una pasta de sèmola de blat, cuinada al vapor, en la qual varien els ingredients complementaris segons la zona on es cuini, encara que hi predomina la carn de corder o de pollastre i les verdures. També és característica i centenària la bava ghannoug, un puré que, per exemple, a Egipte s’elabora amb albergínies pelades i torrades al forn, acompanyades d’un adob a base de suc de llima, oli d’oliva i all picat.
En la carta d’un bon restaurant àrab haurà d’haver-hi l’hummus tahina o puré de cigrons; i el tabule, un plat libanès elaborat amb blat partit, remullat i escorregut, que es barreja amb tomàquets, ceba picada, menta i julivert, i que s’amaneix amb oli d’oliva i suc de llima. La carta, en origen, no s’ordena per entrants i plats següents, encara que en els restaurants àrabs occidentals si que ho fan així.
A l’occident, aquest terme es limita a la cuina hindú, una part del gran país oriental. La utilització d’espècies és bàsica, especialment el curri, encara que de forma habitual es recorre a més de vint, des del gingebre i la nou moscada fins a la llavor de rosella. Una de les seves joies gastronòmiques és la varietat de pans, anomenats nan i cuinats en tanduri, un forn de fang. Entre l’ampli repertori destaquen el peshwari nan, pa farcit amb coco i nous; i el paratha, preparat amb mantega. Com a plat fort, se serveix el xai amb salsa de bitxo i iogurt, conegut com rogan josh. Es pot preparar també amb cabrit o carn de vaquí. El xai i el pollastre aconsegueixen les presentacions més exquisides amb el xix kebab (xai assaonat a la graella) o amb el famós pollastre tanduri (trossos de pollastre amb ossos macerat en iogurt amb espècies i herbes aromàtiques, cuits en forn de fang). Altres plats que han d’estar presents en una bona carta hindú són el puré de llenties amb vegetals -a vegades cobert de caramel- conegut com dhal, l’arròs fermentat o masala dosa, i els bajji raitas, iogurt amb cogombres i menta. Entre els dolços, al costat dels pastissos, púdings i creps, destaquen el kulfi (gelat típic indi) i les rasgulla (boles de formatge amb aigua de roses).
Cuinant peix els japonesos han aconseguit autèntiques cotes de perfecció. I contràriament a la idea generalitzada, per a portar-lo a la taula s’adopten les preparacions més variades, no només cru: també es presenta fumat i fregit, passat per la graella, bullit i salat. La fórmula més coneguda és el tempura, i en alguns restaurants solen fregir-lo davant del client. És clar que si hi ha un plat japonès per excel·lència és el sushi, els ingredients bàsics del qual són alga nori, arròs i el farciment a base de peix cru, verdures crues i truita. Hi ha nombroses variants d’aquest plat. Les dues formes més conegudes són el sushi norimaki (diverses classes de peix cru, tallats ben fins i enrotllats en alga nori amb arròs i una mica de mostassa) i el nigiri sushi, que es presenta en forma de boles d’arròs que han sigut pastades amb les mans humides, damunt de les quals es col·loca una mica de mostassa japonesa (el conegut i coent rave japonès o wasabi) per a ser tapades després amb un tros de peix cru. Al Japó, els plats no es presenten l’un darrere de l’altre com a occident, sinó que són servits tots alhora. Normalment, un menú japonès consta d’un plat principal i altres dos de més lleugers, acompanyats de sopa i arròs.
Com en tots els països asiàtics, també a Tailàndia la cuina està basada en l’arròs, i de forma particular, en la sopa, un plat que no pot faltar. La reina de les sopes és la Tom Yam Kung, una delícia de gambes aromatitzada amb porradell, fulles de llimona, petites cebes roges, bitxo i fulls de coriandre. A més de la sopa, les seves delicioses salses distingeixen la gastronomia tailandesa, preparades amb ingredients com bitxo, pasta de cranc, all i espècies. Algunes exerceixen un paper específic, com per exemple la salsa de peix (nam pla), fermentat amb sal que ofereix un sabor característic a quasi tots els plats i substitueix la sal. Un bon restaurant tailandès no pot oblidar la fructicultura tropical. Els fruits colorits i saborosos es disposen en piràmide al centre de la taula, durant tot l’àpat. De fet, un àpat tailandès tradicional es presenta a cada comensal en una safata amb una sèrie de plats, alguns de tapats i uns altres no, i un bol gran d’arròs, tapat.
L’àpat pot consistir en arròs i uns cinc plats més, entre els quals s’inclou curri de pollastre o de carn, peix, verdures, amanida i postres i alguna salsa picant.
La cuina vietnamita resulta especialment variada, hi ha uns cinc-cents plats tradicionals diferents; des de carns exòtiques com el rat penat, la cobra i el pangolí, a creacions vegetarianes fantàstiques (sovint preparades com a complement als plats de carn i peix). Però la base de la cuina vietnamita la constitueix l’arròs blanc acompanyat de verdures abundants, carn i peix assaonats amb espècies i salses. Els rotllets de primavera, el nom original dels quals és nem ca, i els pancakes anomenats sagu, conformen els aperitius més populars; i les omnipresents sopes inclouen l’anguila i el cabell d’àngel, el pollastre trossejat i un regust amarg. En la taula se serveixen diversos plats que són compartits pels comensals. Generalment se serveix arròs blanc acompanyant plats de carn, peix, marisc o verdures, amb salses i espècies en un recipient a banda. Són típics els rotllets de primavera, les tallarines, les sopes i també les postres tradicionals a base de coco, plàtan o arròs. El cafè és una de les principals collites del país, i la seva qualitat és excel·lent.