Higiene i assessorament, els punts que cal millorar en les òptiques
llentilles. Per a atendre’ls, a més dels metges oftalmòlegs, hi ha més de 8.000 establiments d’òptica disseminats per tot el país. Quan no hem de canviar de llentilla perquè n’ha expirat el termini d’ús, hem d’efectuar una graduació per a comprovar com evoluciona la nostra deficiència visual o comprar una muntura que ens afavoreixi o ens canviï d’aspecte, o que sigui més adequada a les tendències de la moda. En cada cantó de les nostres ciutats afloren òptiques cada dia més plenes d’usuaris, i les ulleres i les llentilles s’han convertit en un objecte de consum més, amb una utilitat pràctica que no els priva d’un simbolisme equiparable al de complements de component estètica evident.
Tècnics de CONSUMER van visitar el passat mes de gener -fent-se passar per clients i emplenant posteriorment un ampli qüestionari-, un total de 137 establiments d’òptica situats en 13 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Màlaga, la Corunya, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Cadis, Pamplona, Burgos, Múrcia i Castelló; tot això, amb la finalitat d’estudiar la qualitat del servei que ofereixen als usuaris.
La conclusió més rellevant, a més de l’enorme disparitat de preus que aconsella demanar pressuposts en diverses òptiques i pensar-s’ho ben abans d’efectuar la despesa, és que les òptiques compleixen satisfactòriament una de les seves tasques fonamentals, la graduació i el diagnòstic del possible defecte de visió de l’usuari: només en el 3% de les òptiques l’error en la graduació va superar (per defecte o per excés) les 0,25 diòptries, i únicament en el 4% l’usuari va rebre un diagnòstic equivocat sobre la seva deficiència visual. Per tant, encara que algunes poques cometen errors, la immensa majoria fan mesuraments fiables. Continuant amb els aspectes positius, en quasi totes imperen l’ordre i la netedat exigibles a un establiment sanitari en què es comercialitzen productes susceptibles de causar problemes de salut a l’usuari, com les molestes conjuntivitis o infeccions d’ulls. De totes maneres, en el 9% de les òptiques la zona de graduació i prova de llentilles es mostrava desordenada i en una, de València, la netedat no va ser considerada suficient.
La informació, deficient en molts casos
El menys satisfactori és la informació, l’assessorament comercial i tècnic que necessita l’usuari per a escollir amb encert: quatre de cada deu òptiques van suspendre la prova, perquè no van proporcionar dades i consells suficients per a orientar l’usuari en la seva elecció dels diversos tipus de muntura (pasta, metall, “a l’aire”), lents (orgàniques -blanques o antireflectores- i minerals -blanques o antireflectores-) i llentilles (diàries, mensuals, normals convencionals i rígides). Només el 28% van oferir informació detallada sense que l’usuari en demanés, mentre que únicament el 30% ho van fer amb el rigor exigible després de la sol·licitud expressa del tècnic de CONSUMER. El 38% van dispensar informació poc precisa i el 4% no van saber respondre les senzilles preguntes formulades.
També es pot relacionar amb la informació la confecció d’un pressupost i l’existència d’un cartell que informi l’usuari que les dades personals que aporta a l’òptica seran utilitzades i protegides correctament, com exigeix la Llei de Protecció de Dades. Doncs bé, en vuit de cada deu òptiques no es va veure aquest cartell (a la Corunya el lluïen totes les visitades), i en el 6% d’elles l’usuari se’n va haver d’anar sense pressupost tot i haver-lo sol·licitat. Només en una de cada cinc òptiques es va oferir pressupost sense que hagués calgut demanar-lo, l’actitud més correcta quan el client ha rebut informació de diverses opcions per a triar. El 55% de les òptiques van donar el pressupost després de la demanda de l’usuari.
I en vuit òptiques (quatre de Màlaga, una de Castelló, Barcelona, Madrid i Sant Sebastià) es van negar que el client prengués nota dels preus que li interessaven amb la finalitat lògica (exposada a l’empleat de l’òptica) de reflexionar a casa seva sobre les alternatives ofertes i comparar-les després amb els preus d’altres establiments.
Ja en un ordre de menor rellevància, en una de cada tres òptiques (en totes les visitades a Màlaga i en més de sis de cada deu de Castelló i Barcelona) les muntures exposades a l’aparador o a l’interior de l’establiment no indicaven el preu, mentre que la meitat de les que oferien en la prova tampoc l’exhibien. És obvi que l’usuari prefereix saber el cost dels productes (el factor l’econòmic és clau en l’elecció de qualsevol producte) fins i tot abans de preguntar-ho.
Malgrat els importants àmbits de millora ja descrits, queda encara el més crític: les deficiències en la higiene i la netedat en què es du a terme la prova d’adaptació de les llentilles.
En quasi una de cada cinc òptiques, les llentilles ofertes a l’usuari no es van presentar precintades i desinfectades de la forma correcta o no es va poder comprovar aquest aspecte; en una de cada tres l’empleat no es va rentar les mans davant de l’usuari; en sis de cada deu va accionar el comandament de l’aixeta d’aigua amb les mans (és desitjable el lavabo de pedal, perquè és més higiènic); en una de cada vint va tocar alguna cosa després de rentar-se i abans d’operar amb les llentilles.
Finalment, en una de cada cinc òptiques no es va fer la prova de la forma pausada i precisa -adornada d’explicacions i consells- que requereixen una manipulació tan sensible i una decisió a vegades tan difícil.
El compliment estricte de les normes d’higiene és fonamental en les òptiques, especialment quan es fa la prova de llentilles, ja que els ulls són uns òrgans molt sensibles i vulnerables.
El procés, pas a pas
Quan es visita un d’aquests establiments, l’òptic segueix un procediment que comença amb un examen visual per detectar si ha variat la graduació o si es manté estable des de l’última visita, en el cas que hi haguéssim anat anteriorment. La graduació es pot efectuar per mitjà de màquines automàtiques, semiautomàtiques o les tradicionals ulleres de prova en les quals es van inserint lents fins que el client veu de forma nítida i clara. El més recomanable és que s’utilitzi més d’un mètode per a determinar la graduació, ja que això permet una precisió més alta. Però només el 40% de les òptiques van recórrer a més d’un sistema (el més comú va ser la màquina semiautomàtica). I en el 9% es van negar a fer la graduació si no es garantia la compra; això va ocórrer en totes les estudiades a Madrid i en una de Barcelona i Pamplona. Després de determinar la graduació comença el procés de compra, durant el qual l’usuari haurà de triar entre una gran varietat de muntures, vidres o llentilles. Per a encertar, és quasi imprescindible l’assessorament de l’òptic, ja que hi ha informació sobre nous materials, avantatges i desavantatges dels diversos tipus de vidres, muntures i llentilles… que convé conèixer, especialment si és la primera vegada que anem a una òptica o hi efectuem una compra. Després, s’anoten, al costat de la graduació del client i el producte adquirit, les dades personals de l’usuari, la gestió de les quals està subjecta a la Llei de Protecció de Dades. La prova d’adaptació de llentilles mensuals busca confirmar que el client s’hi senti còmode, que se li adapten correctament als ulls i que les tolera, per això és important que aquesta prova es faci abans d’efectuar la compra, especialment quan el client té una graduació elevada. En el 44% de les òptiques es va suggerir fer aquesta prova, i en el 36% van accedir a dur-la a cap quan es va sol·licitar expressament. En quasi una de cada deu van dir que no la podien fer en aquell moment, mentre que en el 11% van comunicar que no efectuarien la prova si no hi havia garantia de compra. Les òptiques on es van registrar més negatives d’aquest tipus van ser les de Madrid (el 90% s’hi van negar). La mateixa situació es va donar en dues òptiques de València i Bilbao, i en una de Castelló i Pamplona.
Hi ha tres tipus de muntura per a ulleres: de pasta, de metall i les conegudes com “a l’aire”. Les més noves i cares són aquestes últimes; són més discretes i -segons els gusts- més estètiques, pesen menys i són més flexibles que les altres. És important que s’ofereixin als usuaris els diferents tipus de muntures, perquè puguin valorar quina s’adapta millor a les seves faccions i a les seves expectatives d’ús i de despesa. Les ofertes més comunament pels optometristes van ser les de metall (tan sols un 2% no les va proposar), mentre que les de pasta no van ser ofertes en el 12% dels casos i les muntades “a l’aire”, en el 26%. El preu de les muntures varia molt, depenent del model, de la marca i de la temporada. Els tècnics de CONSUMER van comprovar que la diferència entre la més barata i la més cara va ser de 93 euros en les muntures de pasta, de 129 euros en les de metall, i de 271 euros en les muntures “a l’aire”.
Després de sol·licitar en totes les òptiques les muntures de pasta més barates, es va comprovar que a Burgos n’hi ha per només 14 euros, mentre que en les visitades a València, Vitòria i Sant Sebastià no es podien comprar per menys de 40 euros. Efectuada la mateixa gestió amb les de metall, se’n van trobar a Cadis i Burgos per 13 euros o menys, mentre que en les visitades a Barcelona, Vitòria i Madrid no es podien aconseguir per menys de 40 euros. I les muntures “a l’aire” es podien comprar per 32 euros i fins i tot menys a Pamplona i la Corunya, mentre que en les òptiques visitades a Barcelona i Sant Sebastià no n’hi havia per menys de 90 euros. Queda patent l’enorme diversitat de preus, i la conveniència tant de reflexionar sobre les diverses alternatives de muntura com de visitar diverses òptiques abans de decidir quina comprar.
Major rellevància que conèixer l’oferta de muntures té conèixer els tipus de vidres que podem utilitzar, ja que aquesta qüestió transcendeix la mera estètica. Hi ha dos tipus de lents: orgàniques i minerals. Les primeres ofereixen més resistència al trencament i un pes menor, però es ratllen fàcilment i són més cares que les minerals. El vidre orgànic endurit redueix el problema del ratllat encara que no el soluciona del tot. També n’hi ha d’antireflectores -que inclouen l’enduriment-, recomanables per a conduir, veure la tele o estar-se davant de l’ordinador. Les lents minerals no es ratllen tan fàcilment i són una mica més barates, però són més fràgils i pesen més. N’hi ha de dos tipus: blanques i antireflectores. Sembla obvi que, per a escollir millor, a l’usuari li convé trobar-se amb una gamma àmplia i variada de lents. Però el 42% de les òptiques no van oferir vidres orgànics blancs, en el 51% no van mostrar els orgànics endurits, i en el 8% no es van ensenyar els antireflectors. L’antireflector és, tècnicament, un vidre millor, però també el més car: el preu mitjà de la parella arriba als 108 euros, mentre que els endurits costen 82 euros de mitjana i els blancs, només 50 euros.
Quant als vidres minerals, els blancs no van ser oferts en la meitat de les òptiques i els antireflectors, en el 44%. La mitjana de preu dels blancs va ser de 34 euros i la dels antireflectors, de 66 euros.
Les llentilles més comunes són les mensuals, les normals convencionals (duren entre un any i un any i mig) i les rígides (quasi en desús), el període d’ús de les quals és de dos anys o més, segons el tracte que rebin. Les diàries aporten més comoditat però surten més cares. En el 8% de les òptiques no van oferir llentilles mensuals, mentre que les normals convencionals no van ser proposades en el 47%. Les rígides, finalment, no van ser suggerides en vuit de cada deu òptiques. Respecte als preus, el cost mitjà de les mensuals va ser de 60 euros, mentre que en les normals convencionals la mitjana va ser de 140 euros. Finalment, les ja poc comercialitzades llentilles rígides costaven de mitjana 110 euros.
Tant en lents com en llentilles, els preus augmenten a mesura que ho fa la graduació (a més diòptries, preu més alt). No es pot comparar els preus màxims i els mínims de les ciutats perquè en cada una va ser un tècnic de CONSUMER (amb una graduació concreta, diferent de les dels altres) qui va efectuar la prova, però sí que té sentit comparar els preus de cada ciutat, ja que es tracta de la mateixa graduació. Les diferències són enormes: a Castelló, per un parell de vidres orgànics blancs van demanar des de 28 fins a quasi 300 euros, i a Cadis des de 25 fins a 150 euros, mentre que en altres ciutats (Madrid -en totes, 70 euros-, Màlaga – els millors preus: en cap òptica costaven més de 16 euros- i València), els preus eren semblants. Amb les llentilles va ocórrer una cosa semblant. Vegem-ne un exemple: les llentilles mensuals costaven a Madrid des de 14 fins a 222 euros i a València, des de 36 fins a 178 euros, mentre que a Màlaga i Burgos la diferència màxima per a aquest producte era de 8 i 3 euros, respectivament. El que queda clar amb aquests exemples és que en la majoria de les ciutats els preus de les lents i les llentilles (a l’igual que passava amb les muntures) varien molt d’una òptica a una altra, per la qual cosa en convé visitar unes quantes i comparar els preus abans de comprar, ja que l’estalvi pot ser molt important.
Per a encertar en les òptiques
- Els oftalmòlegs són metges: poden detectar patologies oculars i receptar medicaments.
- Els òptics-optometristes poden efectuar mesuraments i vendre lents, però no diagnosticar patologies. Si en detecten, recomanaran visitar l’oftalmòleg.
- Sol·liciti, cada vegada que vagi a una òptica, una revisió de la vista o un examen optomètric, ja que pot haver variat la seva graduació; algunes els fan de forma gratuïta i sense compromís de compra.
- Exigeixi un pressupost i visiti diverses òptiques: la gamma de muntures, lents i llentilles, així com la tarifa de preus, és molt diversa entre unes i altres. Comparant escollirà millor i estalviarà.
- Demani que l’informin -detalladament i amb el temps necessari- de les característiques de cada un dels productes que li aconsellen.
/imgs/20040201/tema-portada04.jpg Abans d’anar a l’òptica, reflexioni i determini l’ús que donarà a les ulleres: si són només per a llegir, veure la televisió o per a tenir-les de recanvi, escollint les muntures més barates estalviarà molt. Respecte als vidres i les llentilles, valori’ls també tenint en compte les necessitats d’ús.- Sol·liciti una prova de llentilles abans de comprar-les, sobretot si està pensant de començar a usar-les: hi ha qui no les tolera o li resulten incòmodes.
- Exigeixi que les llentilles de prova siguin obertes davant de vostè: comprovarà si estan esterilitzades i precintades.
- Comprovi que l’òptic es renta les mans abans de fer la prova de llentilles i que no toca res abans de manipular-les. És convenient que el lavabo s’accioni per mitjà de pedal, perquè evita la possible contaminació de les mans del tècnic.