Els parcs infantils entretenen els fills i «alliberen» els pares

Els parcs infantils entretenen els fills i «alliberen» els pares

La nova iniciativa desborda fantasia i pretén revolucionar un mercat, el del lleure infantil, que, en plena expansió, compta els seus beneficis en milers de milions. Almenys, aquesta iniciativa traslladada a Espanya implicaria la prematura innovació d’un sector que no ha fet més que començar. Chiqui Park és, al costat de Camelot i Multiaventura, l’empresa espanyola més puixant en el negoci dels parcs infantils, i va començar aquesta etapa el 1994, amb la inauguració a Pamplona del seu primer centre. Tres anys després, el 1997, Chiqui Park va xifrar la seva facturació en mil milions de pessetes i avui la seva xarxa està integrada per trenta-cinc parcs infantils que operen en diferents ciutats. «La nostra filosofia consisteix en el disseny de grans espais de lleure que permeten als menuts divertir-se sense limitacions, d’una manera sana, sense màquines, sense riscos i desenvolupant al màxim la seva psicomotricitat», expliquen des d’aquesta empresa.

En què rau l’èxit d’aquests parcs

D’acord amb els resultats econòmics obtinguts per aquesta empresa, la idea sembla bona, però especialistes en educació infantil entenen que la raó de l’èxit d’iniciatives com aquesta s’explica per altres factors ben diferents, com, per exemple, les restriccions que, cada vegada més, sofreix el joc lliure i espontani dels més petits. Les cases són petites i sempre es corre el risc que una cosa valuosa es trenqui, els carrers de les ciutats enclouen perills encara desconeguts als pobles, els menuts dediquen cada vegada més temps de lleure a veure la televisió o a activitats extraescolars (normalment, dirigides per adults), i no cal ni parlar de les seves dificultats (per temps i espai) per quedar amb els amics de jocs. Davant aquest panorama, els parcs infantils es converteixen en el lloc ideal per pal·liar en certa mesura aquestes barreres, proporcionant un espai segur de jocs on, sense la intromissió dels adults, tot està pensat perquè gaudeixin els més petits de la casa, que, per cert, no són pocs.

Aquests parcs estan configurats per acollir nens d’edats compreses entre un i dotze anys, un ampli ventall que garanteix a les empreses gestores d’aquests centres un nombre important d’usuaris potencials. Segons l’últim balanç de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya viuen uns sis milions de nens menors de dotze anys. Chiqui Park, Camelot i Multiaventura van informar CONSUMER que cada un dels seus centres rep cada mes una mitjana de 8.500, 6.000 i 2.800 nens, respectivament.

Però, qui és el vertader destinatari?

L’èxit dels parcs infantils ve ratificat, a més, per una altra qüestió ben diferent i relacionada directament amb l’actitud dels pares. En general, la seva confiança en aquests centres sembla plena -«els nens es diverteixen mentre estan segurs, pensen- i, en canvi, tenen l’oportunitat d’habilitar per al seu propi gaudi part del seu temps de lleure.

En aquest context, hi ha un altre factor que ha començat a influir en el repartiment del temps de lleure de molts matrimonis: la progressiva incorporació de la dona al mercat laboral. I això que, a Espanya, l’ocupació laboral de la dona no s’apropa encara a les mitjanes d’altres països, per la qual cosa, cal suposar, disposa de més temps per estar amb els seus fills. L’informe elaborat pel Ministeri de Treball en tancar el tercer trimestre de 1999 reflecteix que, a Espanya, la desocupació femenina (22,8 %) duplica la masculina (10,8 %), mentre que en altres països, com els Estats Units, Suècia o la Gran Bretanya, l’atur afecta més homes que no pas dones (a la Unió Europea, l’atur de la dona no arriba al 13 %).

D’altra banda, el context en el qual es mou el negoci dels parcs infantils podria ser encara més favorable si les variables demogràfiques no fossin tan negatives. Segons els resultats d’una enquesta donada a conèixer per l’INE el passat mes de desembre, Espanya té la taxa de natalitat (1,07 fills per dona) més baixa del món: l’Índia arriba a 3,2 fills; Els Estats Units, a 2,06; la Xina registra 1,8 fills per dona; la Unió Europea assoleix la mitjana dels 1,4 fills; i altres països europeus com Irlanda, Dinamarca, França, Luxemburg, Finlàndia o el Regne Unit presenten una fecunditat mitjana per sobre dels 1,7 fills per dona. Es dóna per suposat que l’escàs nombre de naixements, a Espanya o en un altre país del planeta, implica un fre per a qualsevol iniciativa empresarial que pretengui obtenir beneficis en l’àmbit infantil. I res no indica que aquest problema (que s’aguditza des de 1970, quan cada família espanyola tenia una mitjana de gairebé tres fills) hagi de solucionar-se en els pròxims anys, quan, per garantir el reemplaçament generacional, es necessitaria arribar a un mínim de 2,1 fills per dona.

Un parc infantil no és una ludoteca

Especialistes consultats per aquesta revista han afirmat que assistir a un parc infantil de forma esporàdica pot ser una activitat sana i divertida, però, entenen, aquest espai, per si sol, no garanteix del tot la satisfacció de les necessitats lúdiques infantils. Encara són molts els qui confonen els conceptes de parc infantil i ludoteca. Mentre que els primers, en general, tenen com a única finalitat distreure els petits per mitjà d’estructures psicomotrius, les ludoteques estan concebudes per tal de complir també una funció educativa, social i cultural; es tracta d’educar els nens en el temps lliure per mitjà de jocs i joguines, i per a això s’estableix un programa anual que requereix una certa fidelitat dels petits, que estan atesos per professionals especialitzats en educació infantil (als parcs infantils, el personal s’ocupa gairebé exclusivament de vetllar per la seguretat dels nens).

En aquest sentit, i davant la temptació d’abusar d’aquests centres per saciar les ànsies de diversió dels nostres fills, els especialistes consideren que per estimular un desenvolupament físic, intel·lectual, social i afectiu dels nostres fills, els adults hem d’estar més oberts al joc, convidant a casa altres nens i nenes, reservant espais i temps per jugar en família i oferint-los altres alternatives, com les colònies (en temps de vacances), les ludoteques o els centres on s’organitzin excursions.

Atraccions molt divertides

Normalment, un nen no s’avorreix mai en un parc infantil. Circuits de diversos nivells i dificultats, piscines de boles, tobogans, trampes, túnels, cistelles, màquines de força, llocs de dibuix… conformen un camp de jocs ampli, variat i diferenciat normalment en dos nivells d’edats: d’1 a 4 anys i de 5 a 12 anys. A aquestes activitats, que varien naturalment d’acord amb el tipus i l’extensió dels centres, s’uneixen altres ofertes que realitzen aquestes empreses, com, per exemple, l’organització d’aniversaris amb tot tipus d’atraccions. També s’ofereix als nens l’oportunitat de fer-se socis del club. Amb això adquireixen una sèrie de privilegis i avantatges especials: participar en sorteigs mensuals, regals sorpresa, poder assistir al parc de forma gratuïta algun cop al mes…

Precaucions que han d'adoptar els pares

La Comissió Europea va aprovar, el 1998, una normativa sobre seguretat en jocs infantils que no diferencia les activitats al carrer de les que tenen lloc a l’interior dels centres. França és l’únic país europeu que, en l’actualitat, aplica aquesta norma, mentre que a Espanya el Govern central ha optat pel fet que sigui de lliure aplicació. Així, a falta d’una normativa que reguli la qualitat i la seguretat dels parcs infantils, els pares haurien de comprovar, abans de deixar-hi els seus fills, que aquestes sales compleixen unes mesures de seguretat mínimes.

• La informació sobre l’aforament del local ha de ser ben visible. Si el nombre de nens és excessiu, augmenta el risc que es produeixin accidents.
• La sala ha de disposar d’un pla d’emergència (extintors, sortides d’emergència, farmaciola…) a la vista de tots. Les sortides d’emergència han de poder ser fàcilment reconegudes pels més petits. La paraula exit, per exemple, és del tot incorrecta en aquest tipus de recintes, ja que la majoria dels nens o no sap llegir o desconeix l’anglès.
• El terra ha de ser tou, flexible, elàstic i capaç d’esmorteir la caiguda dels petits. En cap cas pot ser de lloseta, fusta o pedra.
• L’equipament ha d’incloure bancs o seients, lavabos adaptats per a l’ús dels més petits i alguna font o sortidor d’aigua.
• Hi ha d’haver empleats que s’encarreguin de dirigir les activitats d’esbarjo i de vigilar els nens, com també de netejar i mantenir el local.
• El disseny de cada aparell ha d’estar pensat perquè la seva utilització estigui exempta de perills.
• Les zones de joc no han d’incloure objectes punxants, vidres o altres materials que puguin produir ferides.
• Els jocs no han de tenir ranures per les quals el nen pugui posar el cap.
• Als locals petits només hi ha d’haver jocs estàtics; s’han d’evitar els gronxadors per impedir col·lisions.
• Les estructures de fusta no han de presentar estelles trencades i les de ferro no han de presentar parts rovellades.
• A les piscines amb boles, aquestes han de ser d’un plàstic a prova d’al·lèrgies i intoxicacions.

L’oferta dels principals parcs

CHIQUI PARK

• Nombre de parcs a Espanya: 35
• Edat de nens i nenes: entre 1 i 12 anys
• Personal: 15 monitors per centre
• Altres característiques: estructures adaptades a nens disminuïts (els jocs estan pensats per desenvolupar la psicomotricitat)
• Afluència: mitjana de 8.500 nens al mes per centre
• Preus:
  • 500 ptes. per hora i nen (per mitja hora o altres fraccions, 250 ptes.)
  • Chiqui Tarifa: 1.100 ptes. per nen (temps il·limitat).
  • Festes d’aniversari (mínim 8 nens): des de 1.395 ptes. per nen.

CAMELOT

• Nombre de parcs a Espanya: 23
• Edat de nens i nenes: entre 1 i 12 anys
• Personal: entre 8 i 10 monitors per centre
• Altres característiques: estructures adaptades a nens disminuïts (els jocs estan pensats per desenvolupar la psicomotricitat)
• Afluència: mitjana de 6.000 nens al mes per centre
• Preus:
  • De dilluns a divendres: des de 600 ptes. per hora i nen.
  • Dissabtes, diumenges i festius: des de 750 ptes. per hora i nen.
  • Temps il·limitat: entre 750 i 900 ptes. per hora i nen, segons el centre i els dies.
  • Per a grups de 10 nens: entre 350 i 600 ptes. per hora i nen, segons el centre i el dia.
  • Entrada gratuïta per als pares.
  • Festes d’aniversari (mínim 10 nens): des de 850 fins a 1.450 ptes. per nen.

MULTIAVENTURA

• Nombre de parcs a Espanya: 5 de propis i 7 més en règim de franquícia
• Edat de nens i nenes: entre 2 i 12 anys
• Personal: un monitor per cada 10 nens
• Altres característiques: estructures adaptades a nens disminuïts (els jocs estan pensats per desenvolupar la psicomotricitat)
• Afluència: mitjana de 2.800 nens al mes per centre
• Preus:
  • 795 ptes. per hora i nen. Els pares paguen un preu similar.