Vesícula pedregosa
La formació de càlculs i pedres a la vesícula i les vies biliars és una afecció freqüent que incideix en una proporció superior en el sexe femení -el percentatge de dones afectades duplica i fins i tot triplica el d’homes- i que augmenta progressivament amb l’edat. Es calcula que un 12% de la població occidental pateix càlculs biliars, però cap a la setena dècada de la vida es dispara fins a un 35% en les dones i un 20% en els homes. S’ha constatat, però, que els factors geogràfics i socials marquen la seua prevalència. De fet, a Àsia i Àfrica a penes se’n produeixen casos.
La bilis és una substància que es forma al fetge i se segrega pel conducte hepàtic. Aquest conducte té dues branques, la dreta i l’esquerra, connectades amb la vesícula biliar, que emmagatzema part de la bilis formada, i l’intestí. Quan la secreció biliar s’estanca a la vesícula i es produeix la cristal·lització i precipitació de colesterol, sals biliars, lecitina o pigments, apareixen els càlculs biliars. De vegades només se’n forma un, però amb freqüència el seu nombre és considerable.
Es cataloguen com a factors de risc:
- Els antecedents familiars
- L’obesitat, l’excés de pes
- L’hipercolesterolèmia i la dieta rica en greixos
- Les operacions gàstriques
- La diabetis
- Els intervinguts d’intestí als quals s’ha practicat resecció ileal
- La malaltia de Crohn
- Els tractaments prolongats per a abaixar el colesterol amb clofibrat, resincolestiramina
- El tractament prolongat amb estrògens
- En les persones grans, l’alcoholisme crònic, la cirrosi hepàtica i les malalties hemolítiques (que provoquen destrucció d’hematies i anèmia)
El còlic biliar és el quadre dolorós provocat per la presència de càlculs a les vies biliars. Es defineix per diverses característiques:
- És continu, va augmentant d’intensitat i al cap de 15-20 minuts es converteix en molt agut, molt dolorós.
- Es localitza a l’hipocondri dret, a la zona del fetge, i a l’epigastri, encara que a vegades el dolor es pot donar al costat contrari (hipocondri esquerre i regió precordial).
- S’acompanya de vòmits i sudoració en la majoria dels casos.
- En el 50% dels afectats el dolor s’irradia a l’esquena, al muscle dret o a l’omòplat.
El còlic biliar és una urgència i cal tractar-la de forma immediata amb antiinflamatoris, analgèsics i espasmolítics. En aquesta situació cal abstenir-se d’ingerir aliments i líquids. Mentre arriba el metge es pot aplicar calor a la zona (alleuja l’espasme i el dolor) sempre que no hi haja febre ni abdomen agut (abdomen dur i dolorós).
Una persona que haja tingut un còlic biliar, només un, té un 30% de probabilitats de no sofrir-ne cap més en el termini de deu anys, per la qual cosa s’haurà de considerar si la intervenció per a l’extirpació dels càlculs és pertinent o no. Ara bé, si els còlics es repeteixen al cap de poc temps, l’operació cal plantejar-la. Amb tot i això, també hi ha alternatives terapèutiques com són la dissolució dels càlculs amb àcids biliars o la litotrícia (destrucció dels càlculs) amb ones ultrasòniques de xoc (que només es poden aplicar en càlculs menors de 30 mm).
La colecistitis aguda és la complicació més freqüent de la litiasi biliar simptomàtica. Comença com un còlic biliar que es prolonga durant més de cinc hores. Els símptomes són iguals que en el còlic, però al cap d’unes hores apareix febre i un 20% dels afectats sofreix icterícia, i en d’altres pot aparèixer dolor difús per tot l’abdomen.
El quadre de colecistitis aguda requereix ingrés hospitalari. Les analítiques i els procediments radiològics (ecografia, TAC, colecistografia…) en confirmaran el diagnòstic. Superada la infecció, el procediment terapèutic definitiu és l’extirpació de la vesícula.
La presència d’un càlcul en aquest conducte pot originar una obstrucció total que provoca la colangitis. Tres símptomes en permeten el diagnòstic: febre, dolor abdominal i icterícia, conjunt de símptomes que es coneix com “tríade de Charcot”. El quadre representa també una urgència i requereix ingrés hospitalari.
Una mica més greu és una altra complicació de la coledocolitiasi, la pancreatitis aguda, generadora d’un dolor intens, continu, a l’hipocondri esquerre i irradiat a l’esquena, que augmenta a intervals de 15 a 60 minuts, s’aguditza quan es posa tombat cap per amunt i s’acompanya de nàusees, vòmits, mal estat general, febre discreta (febrícula) i parèsia intestinal (els intestins es mouen molt poc). Tant la colangitis com la pancreatitis aguda són urgències que motiven l’ingrés a l’hospital per a diagnòstic i tractament.
La prevenció de la litiasi passa per la modificació d’hàbits i de conductes: cal evitar la vida sedentària, els menjars grassos, l’obesitat i els anticonceptius (en les dones amb història familiar de litiasi o que ja n’han tinguda).
La dieta vegetariana està considerada com la millor arma dietètica en la seua prevenció. Una altra opció és reduir la ingesta de carns i peixos, ous, maionesa, formatges forts o fermentats, sucres i farines refinats, llet, xocolata i begudes alcohòliques, i augmentar la de fruites, verdures (en especial carxofa, ceba i albergínia), ensalades crues, cereals integrals, olis vegetals… Algunes plantes tenen efecte colerètic-colagog, és a dir, estimulen la producció i secreció de la bilis: la carxofa en totes les seues formes, el boldo, la dent de lleó, la cúrcuma (forma part del curri), la menta, el rave i el romaní, aquest últim considerat com el més indicat per als problemes biliars. També hi ha aigües mineromedicinals útils per als litiàsics. Són els casos de les bicarbonatades mixtes, les sulfatades sòdiques o magnèsiques i les sulfurades de mineralització dèbil.