Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Visitats 425 llocs i establiments públics "lliures de fum" en 18 ciutats espanyoles : La llei antitabac comença a donar fruits: es fuma molt menys que fa tres anys en llocs públics

L'informe, amb tot, proporciona dades preocupants: hi havia xiquets i joves fumant en la meitat de les discoteques per a menors, i en tres de cada quatre casos en què es va veure fumar en llocs amb zona de fumadors, es fumava fora d'aquestes.

/imgs/20060501/portada02.jpg

Hi ha prou evidències científiques que el fum del tabac en l’ambient, és a dir, el consum passiu o involuntari de tabac, és causa de mortalitat, malaltia i discapacitat. L’Agència Internacional d’Investigació del Càncer de l’OMS ha determinat que l’exposició a l’aire contaminat amb fum del tabac és carcinogènica en els éssers humans.

La llei antitabac 28/2005, o “Llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac” va entrar en vigor l’1 de gener del 2006. Tres mesos després, CONSUMER EROSKI ha comprovat en quina mesura es respecten els “espais sense fum” que estableix la norma. Aquesta revista ja va publicar al 1998 i al 2003 sengles informes basats en estudis de camp, que desvelaven l’escàs grau de compliment de la norma que prohibia fumar en establiments públics (la nova llei, més restrictiva, inclou com a espais “sense fum” bars i restaurants, discoteques, etc).

En aquesta ocasió, tècnics de CONSUMER EROSKI han visitat, dues vegades cadascun i en dies diferents del passat mes de març, 425 espais públics en els quals està prohibit fumar o s’ha de fer en zones habilitades expressament per a fer-ho, situats en 18 ciutats del nostre país: Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, la Corunya, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Es van visitar en hores de màxima afluència, i durant 45 minuts en cadascuna de les dues vegades, 18 aeroports, 18 ajuntaments, 18 bancs o caixes d’estalvis, 90 bars o restaurants de més de 100 metres quadrats, 20 centres comercials, 17 edificis centrals de diputacions, 30 discoteques d’adults, 25 discoteques light per a menors, 19 estacions d’autobús, 18 de tren, 18 hospitals de grans dimensions, 20 hotels, 27 instituts d’ensenyament mitjà, 20 mercats o places, quatre instal·lacions de metro (Bilbao, València, Barcelona i Madrid), 24 pàrquings coberts i 21 universitats.

Els observadors enviats per aquesta revista, que van actuar sense desvelar el motiu de la seua presència, van visitar en cada lloc les zones d’accés públic (zones d’atenció als usuaris, sales d’espera i d’exposició, corredors, vestíbuls, escales, serveis). Una vegada en aquestes van comprovar si algú hi fumava. A més, entre altres qüestions, van observar si hi havia o no senyalització de prohibició de fumar, si les zones de fumadors, on n’hi haguessen, estaven ben habilitades i indicades, si feia olor de tabac en entrar, si al terra es veien puntes de cigarret i si els empleats dels establiments venien tabac (la llei ho prohibeix).

La primera pregunta que cal fer-se és si es fuma en espais públics en què la restricció és total (la llei no permet que s’hi habiliten zones de fumadors). La resposta només pot ser una: sí, perquè, amb les úniques excepcions d’hospitals (encara que en un de cada cinc es van veure puntes de cigarret al terra) i edificis centrals de les diputacions, es va veure gent fumant en bona part dels espais públics visitats: en el 60% de les discoteques per a menors, en la meitat dels mercats, en el 35% de les universitats, en el 30% dels pàrquings coberts, en un dels quatre metros visitats, en el 15% dels instituts i en el 5% dels museus, bancs i caixes d’estalvi, i ajuntaments.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions