Autobusos ecològics
Un gest tan senzill com utilitzar el transport públic en comptes del vehicle privat contribueix a disminuir la contaminació de les grans ciutats. Els autobusos, però, com que consumeixen combustibles fòssils, també emeten gasos nocius per al medi ambient. Per això, els autobusos ecològics, proveïts de fonts d’energia netes com l’oli de cuina reciclat, l’hidrogen, el gas natural o fins i tot l’orina d’ovella, comencen a ser vistos a les ciutats.
Tot i els avantatges mediambientals que tenen, la generalització d’aquestes alternatives encara és lluny de ser una realitat. Els tècnics del projecte d’investigació “Utopia” de la Unió Europea (UE), en què s’ha estudiat la viabilitat de les noves tecnologies de transport, consideren com a dificultats de primer nivell els aspectes econòmics, com ara el preu de compra, la disponibilitat al mercat i els costos de funcionament.
De moment, les subvencions són claus per a l’arrancada d’aquests prototips. Per exemple, València disposa del suport econòmic del programa europeu LIFE – Medi Ambient per al desenvolupament del projecte “Ecobus”, que consisteix en la recollida d’oli vegetal usat en el fregit d’aliments per a convertir-lo en el biodièsel d’una flota que sobrepassa ja el centenar de vehicles urbans. El cost d’aquest projecte ha ascendit a un total d’1,67 milions d’euros.
Un altre projecte que també s’ha dut a terme amb finançament europeu ha sigut el denominat “Transport Urbà Net per a Europa” (CUTE, en les sigles en anglès), en què han participat des del 2003 nou ciutats europees, entre les quals Madrid i Barcelona. L’objectiu era estudiar les prestacions de tres autobusos equipats amb diferents tipus de piles d’hidrogen en cadascuna de les ciutats. La posada en marxa d’aquests tres autobusos ha significat un desemborsament d’uns 6 milions d’euros, un preu en el qual s’inclou, entre altres aspectes, l’assistència tècnica permanent, mentre que un model comercial semblant de motor dièsel costa uns 200.000 euros.
Per això, s’espera que els pròxims anys s’incremente l’ús d’aquest tipus de vehicles amb fonts d’energia alternatives. Els experts del projecte “Utopia” enumeren les mesures següents per a estimular la seua adopció generalitzada: exigència de nivells d’emissió de gasos molt estrictes, tancament de zones urbanes a alguns tipus de trànsit, suport a la investigació científica i a la indústria de l’automòbil, i canvi en la conducta dels usuaris.
Una de les opcions amb més futur, segons els experts, és l’hidrogen. El seu funcionament es basa en unes piles que alimenten elèctricament el motor gràcies a una reacció química entre l’aire i l’hidrogen. Aquest element químic es pot obtenir, per exemple, amb panells solars, es pot emmagatzemar en tancs i se subministra a alta pressió als vehicles. Es tracta d’una energia neta -només desprèn vapor d’aigua- i silenciosa -el motor no és de combustió, sinó elèctric-.
Quant al gas natural, en aquest cas comprimit (GNC), també permet una gran reducció d’emissions contaminants i de soroll. Igual que els autobusos d’hidrogen, els vehicles de GNC necessiten una planta per a omplir els dipòsits a una pressió suficient per a les necessitats del motor.
Ara bé, aquests nous combustibles també presenten una sèrie d’inconvenients que en limiten, de moment, l’ús generalitzat. A més dels costos econòmics, els especialistes del projecte “Utopia” indiquen en segon lloc aspectes tècnics i pràctics, com ara el temps necessari per a omplir o recarregar el dipòsit, així com l’autonomia i la fiabilitat, mentre que la rellevància d’altres factors, com el confort o la facilitat de conducció, se situen en un pla secundari.
Per a evitar aquests inconvenients, alguns experts aposten per una transició mitjançant l’ús de vehicles híbrids que combinen motors convencionals i sistemes de propulsió alternatius. Per exemple, la ciutat nord-americana de Seattle disposa d’una flota de més de 200 autobusos híbrids fabricats per General Motors.
Des del 2002, València compta amb una flota d’autobusos amb biodièsel per als quals la participació ciutadana és fonamental. La matèria primera s’obté gràcies a la col·laboració de bars, restaurants, col·legis, hospitals i hotels de la ciutat, als quals es lliura un bidó de 25 litres que és recollit posteriorment pels responsables del projecte. La idea és que en un futur pròxim hi col·laboren també els propietaris de domicilis particulars. Altres ciutats com Mataró, Pamplona, Santander o Bilbao disposen també d’autobusos moguts per dièsel d’origen vegetal.
L’origen d’aquests biocombustibles pot ser molt variat. Com a exemple curiós destaca el de la localitat britànica de Winchester. Pels seus carrers es mou un autobús que utilitza orina d’ovella. L’amoníac contingut en la urea reacciona amb l’òxid nitrós dels fums del tub d’escapament i els converteix en nitrogen i vapor d’aigua, menys danyosos per a l’atmosfera.
Una de les alternatives més utilitzades és la de l’hidrogen, que propulsa autobusos de ciutats de tot el món. Recentment, els responsables institucionals de Sòria i Lleó anunciaven que els seus municipis adquiriran autobusos de pila d’hidrogen, gràcies al projecte europeu Hychain – Ministrans. Els ajuntaments de Màlaga, Madrid, Barcelona, València, Tenerife i Sant Sebastià han creat una agrupació d’operadors que promourà els autobusos de combustió d’hidrogen i la construcció de plantes per a obtenir aquest element. Quant al gas natural, també s’utilitza com a combustible en autobusos que es desplacen per ciutats com Barcelona, València o Màlaga.