Varicel·la sense vacuna
Voler i no poder. Les famílies volen vacunar els seus fills de varicel·la, però s’hi ha restringit l’accés des de fa un any. Una realitat que preocupa. I és que la varicel·la no és una malaltia intranscendent, sinó una infecció molt incòmoda, que en el 15% dels casos pot derivar en complicacions i en l’1% de les hospitalitzacions a l’aïllament de l’afectat.
El virus que causa la varicel·la es diu varicella-zòster. És una malaltia altament contagiosa: si un nen la contreu, el seu germà té un 80% de possibilitats de desenvolupar-la. És per aquest motiu que les mares embarassades amb un fill que té varicel·la estan en risc. És fàcil de diagnosticar per les característiques taquetes vermelles que apareixen en la pell. Si és lleu, dura només uns deu dies, però provoca molta picor i lesions cutànies per gratar-se. La complicació més freqüent és la infecció secundària per gratat i es tracta amb antibiòtics per via oral o amb cremes.
Altres complicacions més greus són poc freqüents. A més, una vegada curat, el virus varicella-zòster pot romandre inactiu en certs nervis del cos i reactivar-se molts anys després provocant en adults l’herpes zòster, que produeix una erupció molt dolorosa amb butllofes en la pell.
La vacuna permet prevenir la malaltia i el seu contagi. En nens, té una efectivitat del 85% quan s’administra en una sola dosi, i del 100% en dues dosis. Però, tot i que és efectiva i segura, a Espanya s’hi ha restringit l’accés des de fa un any.
Fins a l’agost de 2013, es podia comprar a la farmàcia amb prescripció mèdica, però un mes després va començar a notar-se’n cert desproveïment. Al juny de 2014, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris van decidir que l’única vacuna de varicel.la que es venia en farmàcia (el seu nom comercial és Varivax) fos només d’ús hospitalari. A partir de llavors, la vacuna es restringeix només a nens de 12 anys que no hagin patit la varicel·la i a persones de risc de totes les edats.
Les autoritats sanitàries espanyoles defensen que el seu ús hospitalari en pot garantir millor les cobertures i que arribin a les persones que de debò les necessiten. Aquesta decisió es recolza també en l’argument que mantenir la vacunació en edat infantil comportaria que la varicel·la es desplacés a la població adulta i a un augment dels casos de l’herpes zòster.
En canvi, els pediatres diuen que aquesta teoria es basa en una projecció matemàtica i que no s’ha tingut en compte la seva opinió professional. Ells defensen l’estratègia de vacunació sistemàtica i en edat infantil, és a dir, que s’inclogui la vacuna de la varicel·la en els calendaris vacunals amb una dosi als 12-15 mesos i una altra de record als 2-3 anys. Argumenten que en la preadolescència, als 12 anys, el 90% dels nens ja han passat la varicel.la.
Avui, només Navarra, Ceuta i Melilla l’administren a tots els nens en el segon any de vida. En la resta de comunitats, aconseguir una vacuna és una autèntica odissea, ja que no es pot adquirir en farmàcies, ni en centres d’Atenció Primària ni tampoc en hospitals públics. L’AEPap assegura que en els privats sí que és possible.
Des del bloqueig de la vacuna en les farmàcies, l’últim informe epidemiològic de l’Institut de Salut Carlos III apunta que els casos de varicel·la han augmentat un 11,56%, gairebé 7.900 més en la setmana 19 d’aquest any 2014 (del 5 a l’11 de maig) respecte al mateix període de 2013. En canvi, en la setmana 18 de 2013 s’havia produït un descens de casos del 12,7% respecte a la de 2012. És a dir, la varicel·la ha experimentat un repunt de 2013 a 2014 i amb la nova estratègia de vacunació adoptada, els metges vaticinen que anirà a l’alça.
Per contra, en països, com els EUA, Canadà, Austràlia, Alemanya, Grècia o Israel; i en la comunitat navarresa, que mantenen l’estratègia de vacunació sistemàtica en edat infantil, no s’ha constatat cap desplaçament dels casos de varicel·la a la població adulta. Tampoc no s’ha registrat un augment dels casos d’herpes zóster, s’han reduït els de varicel·la de forma dràstica, així com les hospitalitzacions i morts per aquesta causa.
L’AEPap denúncia, a més, que ara s’aprecien molts casos de varicel·la entre progenitors i cuidadors dels nens, i que no hi ha un consens clar entre totes les comunitats sobre quins són els grups de risc que mereixen rebre la vacuna.
FONT: Carlos Valdivia, vicepresident de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) i www.saludyfamilia.es
Molts intenten aconseguir les vacunes per altres vies. Aquestes són els advertiments referents a l’AEPap:
- Evitar aconseguir la vacuna de la varicel·la per Internet o correu postal, perquè no hi ha garantia que s’hagi mantingut la cadena de fred i està prohibit per la legislació espanyola.
- Si es compra la vacuna a l’estranger, cal fer-ho en farmàcies reconegudes, administrar-la en centres sanitaris i assegurar-ne el registre en la targeta de vacunacions.