Economia circular: aprofitar i no llençar
La naturalesa és sàvia i tot ho aprofita. Al contrari que l’actual sistema de producció, basat en els articles d’un sol ús: insostenible i amb data de caducitat. I és que amb aquest, les matèries primeres s’extreuen per fabricar productes que després s’utilitzen i s’eliminen. Així, les tones d’escombraries i els nivells de contaminació no deixen de créixer, augmenta la petjada ecològica, s’agreuja l’escalfament global i s’esgoten els recursos naturals i els combustibles fòssils. Mentrestant, el medi ambient i també els ciutadans sofreixen els efectes d’aquest contrasentit. I el futur passa per un augment en el nombre de consumidors: s’estima que la població mundial evolucionarà dels actuals 7.000 milions de persones als 9.000 milions el 2030.
Per tot això, diversos experts, empreses i institucions proposen el que anomenen l’«economia circular», basada en el cicle de la naturalesa i on els residus es transformen en recursos, s’estalvien costos i es creen milers de llocs de treball. Però què és exactament l’«economia circular»?
Aquest sistema imita la naturalesa, on tot s’aprofita en un cicle. Els residus no són res inútil de què cal desprendre’s, sinó productes que s’aprofiten. En alguns casos, es converteixen fins i tot en objectes de més valor, un procés anomenat upcycling o «suprareciclatge».
Amb aquest tipus d’economia, el consum d’energia es redueix al mínim i prové de fonts renovables. En comptes de comprar per posseir, s’opta per un consum col.laboratiu per compartir, redistribuir o reutilitzar els productes. Els preus es marquen segons el seu cost real per a afavorir un consum racional.
La idea no és del tot nova. Estudis com els de Walter Stahel o Keneth Boulding ja avançaven el concepte fa unes dècades. A més, l’arquitecte nord-americà William McDonough i el químic alemany Michael Braungart fomenten des de fa uns anys el seu sistema «Del bressol al bressol», basat a redissenyar la forma en què es creen les coses o els productes. Per exemple, concebre edificis que no gastin en il.luminació o aire condicionat. També empreses com Ford, Nike, Basf, Google, l’Ajuntament de Chicago o la immobiliària espanyola Hábitat han assumit aquesta forma de producció.
D’altra banda, l’emprenedor belga Gunter Pauli proposa una idea similar: l'”economia blava», inspirada en la Terra, per a crear bons productes basats en la naturalesa i en la ciència. El 1994, Pauli va engegar ZERI (Iniciativa i Recerca d’Emissions Zero), una xarxa global que ha creat més de 50.000 llocs de treball i de 1.500 empreses.
L’economia circular aplica al màxim «les tres erres» de l’ecologisme (reduir, reutilitzar i reciclar), de manera que els impactes ambientals es minimitzen.
Les empreses redueixen costos i es tornen més competitives, resistents i «resilients» (capacitat de sobreposar-se a situacions adverses), i així s’enfronten millor a les crisis. Els llocs de treball es generen a escala local i són de més qualitat. Els estalvis poden arribar en alguns casos fins al 40%-50%, segons un informe titulat «Cap a l’Economia Circular: raons econòmiques i comercials per a una transició econòmica accelerada», elaborat el 2012 per la consultora McKinsey & Company per a la fundació Ellen MacArthur. En aquest treball, s’assegura també que gran part del sector de manufactura europeu podria estalviar uns 650.000 milions d’euros i crear desenes de milers de llocs de treball d’aquí al 2025.
L’aprofitament dels residus, l’ús d’energies renovables o el disseny de productes basats en pautes sostenibles genera un sector que només a Espanya representa milers de llocs de treball locals de la també anomenada «economia verda».
Un dels objectius clau de l’estratègia «Europa 2020» és la consolidació d’un creixement intel.ligent, sostenible i integrador a la Unió Europea (UE). El comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, assenyalava fa poc temps que la UE ha de tendir cap a una economia circular, on els residus siguin la principal font de matèria primera fiable.
A escala internacional, es poden destacar diverses iniciatives. Fa uns mesos, se celebrava a Londres «Resource», la primera conferència sobre economia circular que va reunir alguns dels seus impulsors més destacats. La fundació Ellen MacArthur, a més d’estudis com l’esmentat més amunt, ha engegat el projecte «MainStream» juntament amb el World Economic Forum. Si s’aplica, segons els seus responsables, s’estalviaran 500 milions de dòlars en materials, es crearan 100.000 llocs de treball i s’evitaran 100.000 tones de residus en cinc anys a escala global.
A Espanya, destaca la Fundació per a l’Economia Circular el president de la qual, Carlos Martínez Orgado, porta anys treballant en l’aprofitament sostenible dels residus.