Alimentació a la vellesa: la dieta també s'adapta als anys

Una vegada complerts els 60 anys, convé potenciar el consum d'aliments com la fruita, el peix i les verdures
1 Octubre de 2014
Img alimentacion 5 listado

Alimentació a la vellesa: la dieta també s'adapta als anys

Europa envelleix a passos de gegant. L’esperança de vida ha augmentat en la majoria dels països europeus, un fet que es reflecteix als parcs, a les residències, a les sales de les consultes mèdiques i als hospitals. El temps no passa en va i els anys no només s’endevinen en les arrugues, sinó en la salut en general.

/imgs/20141001/Mtj-anciano.jpg

Amb l’edat, el nostre organisme està subjecte a diversos canvis físics, fisiològics i psicosocials que fan que les nostres necessitats nutricionals es modifiquin. I encara que no tots envellim igual, durant el procés d’envelliment es produeixen alguns canvis:

  • Problemes de masticació i salivació: amb l’edat s’originen en la majoria d’individus pèrdues de peces dentals i s’imposa la necessitat de pròtesis o dentadures artificials. Algunes persones poden presentar disminució de la secreció de saliva. Tot això fa que de vegades es requereixin dietes toves o triturats (dietes líquides).
  • Falta de gana: es produeix en part a causa de la disminució de les necessitats energètiques per la baixa activitat física i per altres factors psicosocials.
  • Canvis en la composició de l’organisme: amb l’edat, el nostre cos perd massa muscular i massa òssia, i augmenta el seu contingut en greix.
  • Restrenyiment: que sol ser habitual en persones ancianes. Per a evitar-ho cal promoure cert grau d’activitat física que augmenti el to muscular i una alimentació rica en cereals integrals, fruita i verdura.
  • Menys activitat física: que es va produint de manera progressiva, i això condiciona una despesa energètica més baix.
  • Factors psicosocials: la persona d’edat avançada pot trobar-se sola, per tant limita la seva capacitat d’autogestió de la llar i dels àpats; i també afavoreix la tendència cap a la depressió. De vegades, també té problemes econòmics que limiten la seva adquisició de queviures. A més, els canvis fisiològics de l’organisme fan que pugui patir problemes d’obesitat, diabetis, hipercolesterolèmia o hipertrigliceridèmia i hipertensió.

/imgs/20141001/sandia.jpg

Malgrat això, el grup de persones d’edat avançada és molt divers: comprèn aquells individus amb 60 anys que poden estar encara actius des del punt de vista físic i laboral, fins als que tenen més de 80 anys i poden tenir les capacitats físiques i mentals molt més deteriorades. Per això, les pautes alimentàries per a cada grup d’edat concret hauran de ser adaptades segons les capacitats de cada individu.

La dieta

Les persones d’edat avançada haurien de tenir una dieta prou energètica per a assegurar les necessitats de cada individu. No gaire calòrica ni rica en greixos per a evitar l’excés de pes i de colesterol i greixos saturats. Hauria d’aportar també proteïnes suficients i ser una dieta variada per assegurar el plaer amb l’alimentació.

En el cas que l’individu pateixi diabetis, s’haurien de controlar tots els aliments amb sucres. En individus amb excés de pes, s’ha de controlar l’aportació calòrica de la dieta i en persones amb hipercolesterolèmia o augment dels triglicèrids en sang, s’hauria d’assegurar un bon control dels greixos saturats, evitant aliments com els lactis sencers, embotits grassos com el xoriço, la mortadel.la o la botifarra, carns grasses, pastes dolces i pastissos, mantega i margarines, precuinats i aliments amb oli de coco o palma.

Així doncs, la dieta hauria de contenir:

  • 3 o més racions de fruita al dia.
  • Almenys 2 racions de verdura diària (uns 150-200 g).
  • De 3 a 4 racions setmanals de carns.
  • Pocs greixos (una ració de carn de 100-125 g de pes net).
  • De 3 a 4 racions setmanals de peix i/o marisc.
  • De tres a quatre ous per setmana.
  • De 4 a 6 racions de cereals i derivats al dia, sobretot integrals, repartits de la manera següent: 2 a 4 racions per setmana de llegums (llenties, cigrons, mongetes, etc.), pasta de 2 a 3 vegades a la setmana i arròs també de 2 a 3 vegades a la setmana.
  • De 2 a 3 racions diàries de lactis (uns 800 mg.)

/imgs/20141001/arrozverduras.jpg

L’alegria del menjar

Per a les persones grans, l’alimentació constitueix una de les poques alegries de la seva rutina diària. És per això que evitar l’avorriment en la dieta és fonamental. Així per exemple, molts dels individus que requereixen dieta de triturats acaben amb la sensació que mengen cada dia el mateix. Amb això, la palatabilitat i els canvis de textura no estan renyits. Podem oferir a la persona gran un croissant amb mantega en textura triturada, una torrada de pa amb tomàquet i pernil serrà triturats o un puré de mandonguilles en suc.

A més, alguns aliments que no haurien de conformar part de la nostra dieta diària, com ara un croissant, gelats, dolços o fins i tot fregits i arrebossats, es poden oferir en moderació i de manera ocasional per a assegurar un gaudi de l’alimentació.

Menú exemple diari

  • Esmorzar:

    • Cafè amb llet.
    • Torrades de pa amb pernil dolç.
    • Compota de poma casolana.
  • Dinar:

    • Arròs salvatge amb verduretes.
    • Rap a la planxa.
    • Meló.
  • Berenar:

    • Síndria amb iogurt natural.
  • Sopar:

    • Truita a la francesa amb pebrot i albergínia al forn.
    • Pa integral.
    • Préssec.