Dia Mundial de l'Alimentació: allunyats d'una dieta saludable
El 16 d’octubre és el Dia Mundial de l’Alimentació, una jornada fonamental per a reflexionar sobre el que mengem i pensar amb més deteniment sobre les nostres paradoxes nutricionals. Des de les més grans -com la diferència d’oportunitats o les taxes d’obesitat i de desnutrició-, fins a altres de més petites i immediates i molt més fàcils de corregir.
Mai no hem tingut tanta quantitat i varietat d’aliments al nostre abast com ara. Mai no hem estat tan informats sobre els aliments, dels nutrients, dels seus beneficis o dels seus desavantatges. Mai no hi ha hagut tants controls en la indústria alimentària, ni etiquetes tan detallades, ni recerques tan rigoroses a disposició dels consumidors. I, malgrat això, mengem pitjor. És la nostra gran paradoxa. Tenim més i millors eines a la mà, però triem pitjor el que ens posem a la boca.
Dues enquestes fetes el 2012 i el 2013 a escala nacional desvetllen que les nostres eleccions dietètiques tenen un marge de millora notable. La primera, elaborada per l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), assenyala que no mengem prou fruites i hortalisses, mentre que sí que consumim una quantitat excessiva de productes amb continguts elevats de sucres afegits, greixos i sal. L’altre document, una avaluació realitzada pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), confirma aquestes observacions i posa de manifest que ens allunyem progressivament d’una dieta saludable.
Sabem que l’excés de sal genera hipertensió, però a Espanya dupliquem la ingesta màxima recomanada per l’Organització Mundial de la Salut. Sabem que el sucre està vinculat a la diabetis i a l’obesitat, però també consumim el doble del que deuríem. Coneixem les recomanacions diàries aconsellades, però així i tot ens en passem. Tenim clar que alguns nutrients són especialment bons per a la nostra salut -com la fibra-, però ens costa incloure en la nostra dieta aliments que en continguin -com les fruites i les hortalisses-. Encara més, som capaços de distingir entre els “greixos bons” -present en les fruites seques- i els “greixos dolents” -com els saturats o els trans-. I malgrat això, adults i nens consumim amb massa freqüència snacks, menjar ràpid, pastes dolces i altres aliments que haurien de ser ocasionals.
Per què escollim aliments que contradiuen el que sabem? Alguns investigadors -com Reetica Rekhy i Robyn McConchie, de la Universitat de Sydney- suggereixen que la promoció d’aliments saludables no és del tot efectiva. Uns altres, que vivim en un entorn “obessogènic”: ens envolten les ofertes de menjar de qualitat nutricional dubtosa i no hi ha espai ni temps per a un estil de vida actiu, per a gastar allò que ingerim. A més de la preferència pels aliments grassos i ensucrats, el ritme actual i les exigències quotidianes ens treuen temps -o ganes- de cuinar. Certs productes alimentaris precuinats rics en greixos o en sal fan l’ullet al cansament, les presses o la mandra.
I això no és tot. També hi ha alguns mites molt nocius que impedeixen menjar millor, començant per un que toca la butxaca i sosté que el menjar sa és més costós. Tot i això, menjar sa requereix planificar els menús i la compra, dedicar una mica de temps a la cuina, optar pels aliments de temporada i els que es produeixen prop de casa. Més que no diners, cal invertir temps i voluntat.
En aquest sentit, alguns titulars simplistes o articles poc contrastats en els mitjans de comunicació tampoc no ajuden. I és que es qüestionen aliments saludables mentre les dietes miraculoses campen al seu aire.
Què hi podem fer? El primer pas consisteix a comprendre que la responsabilitat d’aquesta situació és compartida entre el consumidor i la indústria alimentària. Tan necessària és la voluntat de les persones per menjar millor com la importància que trobin amb més facilitat aliments saludables al seu abast.
Algunes iniciatives empresarials i comercials han fet passos en aquesta direcció. Per exemple, retirar els greixos trans de tots els productes, com va fer Eroski fa més de cinc anys, apostar per aliments assequibles que siguin baixos en greixos, sucres i sal, com la línia Sannia, o seguir el camí de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Forneria (CEOPAN), que el 2011 es va comprometre a reduir el contingut de sal en el pa de forn, en un 20%, en quatre anys.
Són decisions importants, fins i tot pioneres, però cal avançar més i de manera més generalitzada. És crucial, com apunten alguns especialistes, impulsar més i millor el consum d’aliments saludables amb iniciatives tan senzilles com incloure més fruites fresques en les postres d’un menú del dia dels restaurants. I amb altres de més complexes que comporten decisions polítiques, com la reducció d’impostos en els aliments saludables. Cal invertir en educació nutricional, especialment en la dels més petits; i fixar la idea que alimentació i la salut van de la mà. Oferir informació fiable, de qualitat i fàcil d’interpretar, no només en articles i recerques, sinó també en les etiquetes dels productes. El semàfor nutricional i l’Escola d’Alimentació en són bons exemples.