Llars en crisis: les famílies moderen la quantitat i la qualitat de les compres en alimentació
El poder adquisitiu de les famílies espanyoles s’enfonsa. Segons l’INE, els ingressos de les llars durant el 2012 van ascendir a 26.775 euros de mitjana, un 11% menys que el 2008. Cada treballador va guanyar també el 2012 una mitjana de 22.726 euros bruts, un 0,8% menys que el 2011. Les xifres no enganyen i l’augment de l’atur (superior al 24%) i la reducció dels sous d’aquells que aconsegueixen mantenir la feina han deixat tocada l’economia familiar.
Les despeses es multipliquen i a les famílies no els queda més remei que prendre mesures i imposar retallades. I l’alimentació, com la segona partida més important del pressupost domèstic, no escapa a aquest ajust. Tal com mostra l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, les famílies espanyoles li van dedicar 4.098 euros el 2013, un 10,5% menys que cinc anys enrere.
Els experts nutricionistes temen que amb un pressupost limitat no es facin les millors eleccions i es produeixi un desequilibri nutricional en l’afany per ajustar-se el cinturó. EROSKI CONSUMER ha volgut indagar en aquest assumpte i saber si la crisi econòmica ha modificat d’alguna manera els hàbits nutricionals i de compra de productes alimentaris de la població. Per dur-ho a terme, va realitzar entre l’agost i el setembre una enquesta en línia a 2.000 persones d’entre 25 i 69 anys que procedien de 9 comunitats autònomes: Andalusia, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i el País Basc.
L’estudi confirma que les famílies espanyoles han pres mesures per contenir la despesa en alimentació: per exemple, durant la compra, el 92% compara més els preus i al voltant del 85% evita despeses supèrflues i presta més atenció a les ofertes.
A més, el 83% dels entrevistats substitueix un aliment per un altre de semblant per considerar-ho més econòmic i un de cada dos modera tant la quantitat com la qualitat del producte que compra. Principalment, adquireixen menys pastes dolces i galetes, xocolata, embotits, carn de boví (vaca o vedella); i més carn d’aviram. Fins i tot un 22% ja no compra marisc, mol.luscs ni crustacis.
Aquests canvis en la dieta no passen desapercebuts per als consumidors, que són els qui, en primer lloc, jutgen els efectes de les seves eleccions nutricionals. Un de cada quatre entrevistats considera que, des que va començar la crisi, la seva dieta és menys saludable (sobretot a Castella-la Manxa i a la Comunitat Valenciana) i ho atribueixen al fet que tenen un menor poder adquisitiu i al fet que els productes són cada vegada més cars.
De les 2.000 persones enquestades, una de cada dues és home i l’edat mitjana del conjunt de la mostra és de 43 anys. De fet, el gruix dels entrevistats se situa entre els 30 i els 49 anys. Tots els consumidors consultats són responsables de les decisions de compra de productes d’alimentació a casa seva. El 56% s’encarrega sol d’aquesta tasca i un altre 44% la comparteix amb una altra persona.
El tipus de família més habitual en aquesta enquesta és la composta per una parella amb fills (el 46% del total d’entrevistats). També ho són les parelles sense fills i amb un familiar al seu càrrec (el 29%) i aquelles persones que viuen soles (un 12%). En un de cada tres d’aquestes llars, hi viuen menors d’edat.
En el 46% dels casos, la font d’ingressos principal en la família és el mateix entrevistat i en la majoria dels casos (un 67%) aquests diners procedeixen d’un treball per compte d’altri. Des que va esclatar la crisi econòmica el 2008, un 24% de les llars es van quedar en algun moment sense aquesta font principal d’ingressos (un 33% en els formats per famílies monoparentals) una mitjana de 15 mesos. Un 19% continua en aquesta situació.
Quant gastem, quan i on
Cada mes, les famílies enquestades per EROSKI CONSUMER diuen que es gasten en menjar una mitjana de 343 euros. A Galícia, aquest import arriba als 368 euros, mentre que a Navarra es xifra en 295 euros. Quan el responsable de la compra dels productes alimentaris és una persona d’entre 60 i 69 anys, el desemborsament suposa 441 euros (un 29% més que la mitjana). Tot i això, si es tracta d’un jove d’entre 25 i 29 anys, el pressupost mitjà és de 273 euros. Per tipus de família, com més integrants hi ha, més inversió es fa: des dels 208 euros mensuals de les persones que viuen soles fins als 425 euros de les parelles o famílies monoparentals amb fills i un altre familiar al seu càrrec.
Aquests càlculs aproximats dels enquestats no difereixen molt dels obtinguts en l’Enquesta de Pressupostos Familiars. Segons l’INE, les famílies espanyoles van fer el 2013 un desemborsament de prop de 4.100 euros de mitjana per llar, un pressupost que ha disminuït un 10,5% des que es va iniciar la crisi el 2008.
Malgrat això, alguns enquestats per EROSKI CONSUMER ho perceben d’una altra manera. Un 64% considera que ha augmentat la partida que dedica a l’alimentació familiar. Ho creuen així especialment els joves d’entre 30 i 39 anys, els entrevistats catalans i bascos i les famílies monoparentals o compostes per una parella amb fills i un altre familiar al seu càrrec. Fins i tot concreten que aquest pressupost familiar ha crescut 100 euros de mitjana.
Per contra, un altre 20% dels enquestats sí que pensa que el pressupost domèstic que destina a l’alimentació ha disminuït (especialment a la Comunitat Valenciana i a Andalusia, i per tipus de família, en les monoparentals). Ara bé, parlen d’un decreixement de 154 euros de mitjana al mes, quan l’INE el xifra en un 40 euros mensuals de mitjana.
La compra de productes alimentaris es fa amb freqüència. El 71% dels consumidors consultats assegura fer-la cada setmana, un 22% cada dia i un 7% amb una freqüència superior. Els qui tenen més temps, les persones d’entre 60 i 69 anys, fan la compra diàriament en una proporció més gran, tal com assegura el 31% d’aquests Amb tot, la crisi ha influït la forma de fer la compra. D’una banda, el 54% dels entrevistats assegura haver canviat el tipus d’establiment de compra habitual amb la finalitat de trobar productes alimentaris més econòmics. Ara, el 63% ho fa al supermercat i el 29% a l’hipermercat.
A més, els últims 5 o 6 anys, el 92% dels enquestats sol comparar més els preus dels productes alimentaris que desitja adquirir i el 83% assegura que para més atenció a les ofertes. Dos hàbits que es repeteixen en més gran manera entre els responsables de la compra més joves (d’entre 25 i 29 anys) i en les famílies monoparentals o compostes per una parella amb fills i un altre familiar al seu càrrec.
Així mateix, el 84% evita despeses supèrflues o capritxos amb la finalitat d’estalviar i el 77% reconeix que adquireix més productes de marca blanca, sobretot a Andalusia, a la Comunitat Valenciana i a Castella-la Manxa.
Què comprem i quant costa?
Però els consumidors enquestats no només miren i comparen més, el costum més habitual en aquesta recessió és el de substituir un tipus d’aliment considerat més car per un altre de més econòmic. Ho fa el 83% dels responsables de compra entrevistats, especialment els joves d’entre 25 i 39 anys i els qui formen una família monoparental o una parella amb fills i un altre familiar al seu càrrec.
La carn de boví, el marisc, els mol.luscs i els crustacis; el peix blanc i la carn d’oví i caprí es consideren els aliments més cars, mentre que els més econòmics són les pastes, la carn d’aviram i l’arròs.
A més, un de cada dos consumidors consultats admet que modera la quantitat de producte que adquireix. Ho fan així, sobretot, els responsables de la compra de casa seva d’entre 50 i 59 anys, les persones que viuen soles i les parelles o famílies monoparentals amb fills i un altre familiar al seu càrrec.
Així, més del 40% dels consumidors consultats adquireix menys carn de boví (vaca o vedella), embotits, i galetes, brioixeria, pastisseria, rebosteria i xocolates. Entre el 31% i el 38% també ha reduït la quantitat de peix (blanc i blau) i de marisc, formatge, productes lactis com batuts i postres làcties; fruites seques, patates fregides de bossa, gominoles i altres llaminadures; sucre, confitures i mel; salses, i begudes refrescants i sucs; i vi i cervesa.
Per contra, el 35% adquireix més carn d’aviram (pollastre, gallina o guatlla) i entorn del 20% més verdures i hortalisses, fruites fresques i pasta.
D’altra banda, altres consumidors han decidit anar més enllà i treure del seu cistell alguns aliments que consideren un luxe. El 22% dels entrevistats ha eliminat el marisc, els mol.luscs i els crustacis, a més d’algunes begudes alcohòliques, com els licors.
Al voltant del 15% tampoc hi inclou la carn d’oví i caprí (be, ovella o cabra), productes precuinats o preparats, les salses, les patates fregides de bossa, les gominoles ni llaminadures semblants. En una proporció semblant, també han abandonat la xocolata i les fruites seques.
A més d’això, no tan sols varien la quantitat de productes que adquireixen, també la qualitat. El 51% dels entrevistats reconeix que la crisi econòmica els ha obligat a reduir la qualitat dels productes alimentaris que compren, especialment les famílies monoparentals o en parella amb fills i un altre familiar a la seva cura.
I és que el 86% dels entrevistats està convençut que el preu dels productes alimentaris, per regla general, ha augmentat des que va esclatar la crisi econòmica. Ho creuen així especialment les dones, els joves d’entre 25 i 39 anys, els castellanomanxecs i les famílies monoparentals.
I aquesta percepció no és del tot errònia. Segons les dades de l’INE, entre el 2008 i el 2014, la variació de l’IPC en matèria d’alimentació ha estat del 5,7%. En canvi, dins d’aquest període de temps, a partir de 2013, els preus dels productes alimentaris han entrat en terreny negatiu i han disminuït un 2,2% en un any (des de l’agost de 2013 fins al mateix mes de 2014, última dada disponible).
L’alimentació també s’ha de cuidar en temps de crisi. Tot i que l’ombra de les retallades s’estén sobre el pressupost domèstic, hi ha la possibilitat d’abaratir costos sense descurar la dieta i empitjorar la salut. Aquests són alguns consells per a aconseguir-ho:
- Portar una comptabilitat amb les despeses setmanals.
- Fer un pla de menús setmanal.
- Planificar les compres i no adquirir aliments de forma improvisada, ja que pot ser que no s’aprofitin al màxim.
- No anar a comprar en dejú o en aquells moments del dia en què es té més gana.
- Ajustar-se a una llista de la compra elaborada amb antelació i que prevegi les necessitats alimentàries.
- Triar els aliments de temporada i d’origen local.
- Comparar els preus dels aliments i identificar les bones ofertes.
- Prescindir de capritxos cars i innecessaris.
- Recuperar el menjar casolà. Així, es redueixen costos i es pot cuidar millor la qualitat i els nutrients dels ingredients dels plats.
- Recórrer a l’arròs, la pasta i els llegums com a plat principal, que són aliments bàsics amb preus assequibles.
- Elaborar un bon potatge o “menjar de ranxo”. Les carns i els peixos sempre són productes més cars que el quilo d’arròs, de pasta o de llegums secs. A més, si es combinen tots dos tipus d’aliments, s’aconsegueix un plat contundent i nutritiu.
- Canviar els refrescs per l’aigua, molt més econòmica i sense calories ni sucres que puguin desequilibrar la dieta.
- Portar uns hàbits de menjar racionals i no compulsius: mastegant bé i més lentament es digereix millor i es menja menys. També és recomanable evitar les llaminadures i una ingestió de sucres excessiva fora de les hores de menjar.
- Aprofitar les sobres per a fer nous plats. Buscar receptes per a les sobres de menjars, com ara croquetes, lasanyes, canelons, migas, etc.
- Conservar els aliments de manera apropiada. Congelar els que es puguin passar de data.
Ha variat la nostra dieta amb la crisi?
Un 70% dels enquestats reconeix que la seva dieta ha variat d’alguna manera des que va començar la crisi ara fa 6 anys (en la major part, els joves i les famílies monoparentals). Un exemple d’això és que el 36% assegura haver augmentat el consum de patates, un producte molt recurrent en època de dificultats econòmiques. D’altra banda, de cada quatre entrevistats, un admet que la seva dieta actual és menys saludable. Ho confessen sobretot les dones, els joves de 30 a 39 anys, les famílies monoparentals i els qui viuen a Castella-la Manxa. Tots ells argumenten principalment dos motius: la disminució del poder adquisitiu i l’augment dels preus.
I quines són aquestes tendències insanes? D’una banda, un 19% de les persones consultades reconeix haver augmentat el consum de brioixeria i de rebosteria industrial barata, però de baixa qualitat nutricional. A més, el 16% admet haver incrementat el consum de precuinats (croquetes, salsitxes, pizzes, etc.) plens de farines, greixos saturats, sal i calories. Un sopar ràpid que omple, però poc sa.
D’altra banda, al voltant del 20% ha disminuït el consum de fruites i verdures i hortalisses fresques, que són riques en nutrients reguladors (vitamines, minerals, fibra, antioxidants, etc.).
Encara que amb un pressupost limitat, no sempre es pot encertar a l’hora de fer la compra. Segons els criteris d’alimentació sana, aquestes males eleccions poden implicar conseqüències per a la salut i per al físic, ja que es poden desajustar els nivells de colesterol, triglicèrids i àcid úric, alhora que es guanya pes. En aquest sentit, un 21% assegura que els membres de casa seva han guanyat pes.
Encara més, el 79% dels enquestats controla sempre o de vegades les quantitats d’aliments que destina a un plat. En concret, els aliments que solen estar en el punt de mira són la carn, la xocolata i altres dolços, els olis i els greixos, el peix, el marisc i els embotits.
Així mateix, un 45% dels enquestats redueix les racions que serveix i fins i tot el 55% no cuina mai (o ho fa molt poques vegades) alguns plats perquè resulta poc econòmic fer-ho. Normalment l’ingredient principal d’aquesta recepta és el marisc.
Per sort, no són gaires les famílies en les quals algun membre ha hagut de privar-se d’algun àpat del dia per tenir necessitats econòmiques: un 13% el berenar, un 10% l’esmorzar de mig matí, un 6% l’esmorzar, un 5% el sopar i un 3% el dinar.