Programes lliures per a l'ordinador
“Estic treballant en una versió lliure d’un sistema operatiu semblant a Minix”. Aquest missatge enviat a un fòrum d’Internet el 5 d’octubre de 1991 per un estudiant finlandés -Linus Torvalds- va encendre la metxa. Onze anys després, desenes de milers de persones treballen desinteressadament en tot el món al voltant del que allí va néixer: Linux.
Però, què és Linux? És la punta de l’iceberg d’un moviment altruista que capgira la forma en què es creen els programes. La recerca del benefici econòmic queda relegada pel desig d’aportar alguna cosa útil a la comunitat.
Linux és el nucli d’un sistema operatiu, la mare de tots els programes. És l’aplicació que dirigeix la resta, com ho fa Windows en els PC o MacOS en els Macintosh. Però, Linux és lliure. Qualsevol el pot copiar, regalar, distribuir o millorar, i, fins i tot, vendre’l, però sempre amb les entranyes a l’aire perquè altres també puguin copiar-lo, regalar-lo, distribuir-lo o millorar-lo. Per això molts creuen que Linux és gratuït, quan el terme correcte és lliure. Els programes comercials es venen segellats i l’usuari, més enllà de la bona fe, no té cap mitjà per a comprovar què farà realment el programa una vegada estigui instal·lat.
Linux, i tots els programes que s’han creat seguint la filosofia del programari lliure, té el codi font (les entranyes) a la vista, perquè qualsevol pugui comprovar els seus fonaments i, si li agraden, usar-los en tot o en part per a construir altres aplicacions. D’aquesta manera, s’evita reinventar permanentment la roda, com ocorre amb les aplicacions a l’ús on els programadors sempre han de començar les seves creacions des de zero.
Per aquest motiu Linux és un sistema operatiu que creix dia a dia amb l’aportació desinteressada d’usuaris de tot el món que han trobat en Internet la via perfecta per a treballar en equip, tot i els milers de quilòmetres i els fusos horaris que els separen. Per què ho fan? En la seva majoria pel mer plaer de crear alguna cosa útil. És el mateix esperit que va ajudar a crear una Internet oberta i lliurepensadora partint d’una xarxa militar que s’obria tímidament a la comunitat universitària. A més, avui en dia Linux és, segons els experts, l’única alternativa sòlida a la posició hegemònica que Windows de Microsoft manté en la immensa majoria d’ordinadors personals.
Però Linux, malgrat ser la marca més coneguda del programari lliure, és només el cor del sistema. Al seu voltant s’han creat molts altres programes perfectament equiparables als de pagament. Uns exemples: Abiword és un processador de textos com Word, XMMS reprodueix música com Microsoft Media Player, Gimp retoca fotografies com Photoshop i Evolution fa les funcions d’Outlook.
Durant anys, Linux i els programes que l’envoltaven han sigut un gueto per a gurus de la informàtica. Resultaven complicats d’usar i requerien uns coneixements de les entranyes de l’ordinador que només estaven a l’abast d’uns pocs. No obstant això, les coses estan canviant. Treballar amb Linux pot ser tan senzill com fer-ho en Windows o en Macintosh. Fa anys, la frase “fes-ho tu mateix” era l’única opció: l’usuari havia d’instal·lar el nucli i tots els programes necessaris un a un en una feina complicada i tediosa. Per tal de simplificar aquest procés, diverses empreses han creat el que es coneix com a distribucions, com Mandrake o Red Hat, que empaqueten el nucli al costat d’una sèrie d’aplicacions completa que s’instal·len d’una forma senzilla i més o menys automàtica.
Aquestes distribucions estan a la venda, però es poden copiar lliurement. Molts usuaris decideixen comprar-les per a estalviar-se així les molèsties de descarregar diversos CD de dades d’Internet (una cosa que pot ser exasperant si no es té una bona connexió) i tenir així els manuals impresos. A més, és una manera de donar suport a un moviment en què creuen.
On més s’ha estès Linux és en els servidors que ofereixen pàgines web, on un programa que funciona sota aquesta filosofia, Apache, és líder per sobre de totes les alternatives comercials. D’altra banda, hi ha sistemes Linux en telèfons mòbils, ordinadors de mà i, fins i tot, en rellotges. I és que una de les seves majors virtuts és la modularitat. En cada dispositiu funciona adaptant-se per a esprémer al màxim el seu potencial. Per això pot funcionar des d’en un vell 386 (el primer ordinador per al qual va ser creat), fins a un ultimíssim Pentium IV o un colossal servidor de diversos gigabytes de memòria RAM.
Linux ha estat durant anys un sistema operatiu que només es podia manejar per ordres textuals. És a dir, el ratolí no funcionava i en pantalla no hi havia icones sobre els quals fer clic. Era semblant al vetust MS-DOS que va precedir en els ordinadors domèstics l’acolorit Windows.
No obstant això, les coses ja han canviat. Malgrat que els usuaris professionals poden continuar amb la consola (és a dir, la introducció d’ordres textuals a la manera antiga: un sistema més complicat però també més precís), els usuaris domèstics tenen a la seva elecció diversos entorns de gràfics (escriptoris) que han elevat l’aparença de Linux, almenys, fins al nivell de la competència.
Els escriptoris més famosos en Linux són KDE i Gnome, que imiten els sistemes clàssics (el de Macintosh i el de Windows) i hi incorporen noves funcionalitats. Però no són els únics: Icewm, per exemple, aconsegueix un entorn agradable amb un ús irrisori de recursos i Enlightenment incorpora un escenari futurista molt personalitzable que incorpora maneres d’interactuar amb la màquina inèdites en la resta de sistemes. Una delícia per a qui els agrada provar coses noves.
Usenet
www.google.com/googlegroups/archive_announce_20.html
Google ha reunit 20 anys d’Usenet, és a dir, la col·lecció de fòrums de debat més nombrosa i antiga de la xarxa, en un servei que permet furgar en l’arqueologia de les comunicacions telemàtiques. Té inclosa una relació amb els missatges que van fer història: des de la primera discussió sobre la SIDA fins a l’atemptat al World Trade Center.
Carn Fresca
www.freshmeat.com
En Freshmeat s’aglutinen quasi tots els projectes de programari lliure: des dels mastodòntics que disposen del suport d’empreses fins als més modests, que són obres de programadors anònims i solitaris. Des de les seves pàgines es poden descarregar tots aquests programes o informar-se de com col·laborar-hi.
Projecte Lucas
lucas.hispalinux.es
Lucas és la biblioteca més gran en espanyol de documentació sobre programari lliure. Els textos estan molt ben explicats, i permeten a qualsevol usuari (novell o experimentat) esprémer el potencial de Linux i dels programes adjacents amb una mica de paciència i ganes d’aprendre.