Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Comunitats de veïns : Font de conflictes

Per solucionar els problemes entre veïns no hi ha res millor que conèixer els seus drets i obligacions

/imgs/20020401/informe01.jpgVeïns conflictius o morosos, obres molestes, baralles, ús inapropiat de les instal·lacions, acords que no compleixen la majoria requerida… Qui no s’ha vist mai involucrat en una disputa de veïns? Per dilucidar aquests i altres problemes, les comunitats de veïns han de seguir unes normes que han de complir tots els inquilins de l’immoble. La Llei de Propietat Horitzontal, vigent des de 1960 i reformada en la seva pràctica totalitat mitjançant la Llei 8/1999, regula les relacions entre propietaris de pisos o locals i recull també els seus drets i obligacions. Aquesta llei tendeix a atribuir al titular de la propietat les màximes possibilitats de gaudiment, però amb el límit en els drets dels altres propietaris i l’interès general de la propietat. D’aquesta manera, la llei empara el propietari pel que fa al seu propi espai i defensa la copropietat amb els altres amos de pisos o locals dels restants elements, pertinences o serveis comuns. Així, es regulen aspectes com la morositat en el pagament de les quotes d’algun veí, les majories necessàries per prendre determinats acords o què fer davant d’activitats molestes d’algun veí.

Tots podem ser president de la comunitat de veïns

Les comunitats de veïns han de tenir un president. Entre les seves funcions principals es troben la de representar legalment la comunitat en assumptes que l’afecten, canalitzar queixes i suggeriments dels veïns, convocar i presidir les juntes, i exercitar les accions judicials acordades per la comunitat. La llei també preveu la possibilitat de la figura del vicepresident, que substitueix el president si està absent, la d’un secretari i la d’un Vadministrador, tasca de la qual s’encarrega generalment un administrador de finques col·legiat.

Qualsevol propietari d’un immoble de veïns pot ser president de la comunitat. Es tria per votació, de forma rotativa o per sorteig. El nomenament és per un any, llevat que els estatuts disposin una altra cosa o els veïns no aprovin la seva gestió; en aquest cas poden proposar-ne el cessament abans del termini.

El president triat té l’obligació d’exercir el seu càrrec, llevat que al·legui una causa que li ho impedeixi. Per deixar el càrrec ha de presentar els seus impediments davant del jutge, que estimarà si les raons al·legades són suficients. No obstant això, si la persona afectada exposa raonadament als altres propietaris les causes que l’impedeixen exercir el càrrec, no caldrà acudir a l’auxili judicial.

Quan s’ha d’impugnar un acord de la Junta de Propietaris

Només es pot impugnar un acord de la Junta de Propietaris davant dels Tribunals:

  • Si són contraris a la llei o als estatuts de la comunitat de propietaris.
  • Si resulten lesius per als interessos de la comunitat en benefici d’un o de liersos propietaris.
  • Si suposen un greu perjudici per a algun propietari que no tingui obligació jurídica de suportar-lo o s’hagin adoptat amb abús de dret.

Però, a més, cal estar legitimat per impugnar l’acord. Podran fer-ho:

  • Els propietaris que hagin votat en la junta i els veïns absents que comuniquin en el termini de 30 dies la seva discrepància.
  • Els que estiguin al corrent en el pagament de tots els deutes vençuts amb la comunitat. Si aquest no és el cas, cal dipositar judicialment les quantitats corresponents a aquests deutes.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions