Garantia internacional de respecte als boscs
Aproximadament el 28% de la superfície emergida del nostre planeta, la cobreixen els boscs. Les dues terceres parts d’aquesta extensió forestal se sotmeten a l’obtenció de fusta per a la seva venda, per la qual cosa sobre aquesta superfície plana l’amenaça d’una gestió inapropiada o una explotació abusiva i fins i tot il·legal -especialment en fustes tropicals-. Conscients de la necessitat urgent de protegir els boscs, 25 països van ratificar el 1996 els principis que protegirien el desenvolupament sostenible del sector de la fusta. Va néixer així el Consell d’Administració Forestal (l’FSC), que va crear el que avui coneixem com a Certificat Forestal de la Fusta. Malgrat que és de compliment voluntari, el certificat forestal ha triomfat al mercat, segons recull un estudi recent encarregat pel Banc Mundial, que conclou que “les empreses que poden demostrar un maneig responsable generen avantatges competitius”. El consumidor és cada vegada més conscient que, sense resultar significativament més cars, els productes acompanyats del logotip de l’arbre respecten el medi ambient i que l’origen de la seva fusta és just. Al seu torn, l’FSC intenta evitar confusions generades per empreses que promouen els seus productes amb frases com “per cada arbre talat, dos en són plantats”: se sap que de 80 afirmacions d’aquest tipus, només tres podrien sustentar-se.
L’etiqueta o marca registrada de l’FSC permet identificar clarament l’origen d’un producte, garantint la seva qualitat i el bon maneig que ha tingut en el procés de producció. A més, incentiva la consciència ambiental sobre el sosteniment i preservació dels recursos naturals, en aquest cas, els boscs. El Consell desenvolupa procediments de vigilància rigorosos i acredita les agències certificadores a escala mundial que, al seu torn, certifiquin tot tipus de boscs i plantacions mitjançant personal tècnic especialitzat. Les empreses que aspiren a posseir el Certificat se sotmeten a deu principis, el Decàleg Verd, que comprèn boscs tropicals, temperats, boreals i plantacions forestals. Dins del Decàleg destaca la rellevància dels drets dels pobles indígenes a posseir, usar i organitzar les seves terres, territoris i recursos. Inclou també l’obligatorietat de mantenir o elevar el benestar social i econòmic dels treballadors forestals i de les comunitats locals, i a tenir en compte els beneficis del mateix bosc per assegurar la viabilitat econòmica. En definitiva, es minimitza l’impacte ambiental, entenent que tot desenvolupament forestal ha de conservar la diversitat biològica i els seus valors associats, recursos d’aigua, sòls i ecosistemes fràgils i únics, a més de paisatges. Finalment, s’obliga a mantenir els boscs naturals; çò és, no talar boscs primaris ni secundaris ben desenvolupats o els llocs de gran importància ambiental, social o cultural. Les plantacions, úniques generadores legítimes de fusta, han de proporcionar beneficis socials i econòmics, al mateix temps que redueixen la pressió sobre els boscs naturals i en promouen la restauració i conservació.
Encara que l’FSC no és una imposició oficial o ni cap barrera aranzelària, cada dia més països i empreses es veuen en la necessitat d’acceptar-la per exigències de clients i consumidors, que prefereixen adquirir articles amb la garantia que procedeixin de boscs gestionats de forma adequada. Així, fins a arribar al mercat, s’ha complit amb les dues línies marcades pel Consell: el certificat de boscs (comprovant aspectes com el sistema de maneig i la seva implementació seguint un conjunt d’estàndards nacionals i internacionals convinguts) i l’anomenada Cadena de Custòdia, procés pel qual la font d’un producte és verificada. És a dir, el recorregut de la fusta se segueix des del bosc i a través de tots els passos del procés de producció fins que arriba a l’usuari final. Només quan aquest seguiment ha sigut verificat de manera independent el producte pot portar la marca registrada FSC.
Als consumidors, ens resulta molt fàcil reconèixer la fusta o producte originat certificat: està assenyalada per un logotip, un traç que simula un arbret sobre les sigles FSC. Aquest segell pot aparèixer imprès en el producte, marcat sobre el material o en etiquetes enganxades al producte, però sempre haurà de portar un número de registre que estableix la procedència del producte. El logotip de l’FSC és en l’actualitat el garant més fidedigne que la gestió de les explotacions forestals i la seva transformació han sigut realitzades conforme a criteris clars i probable de sostenibilitat.
En poques ocasions el consumidor pot exercir una postura més activa per promoure actituds ecologistes i sostenibles, més encara quan el mercat se sotmet a les seves preferències. Unes exigències senzilles han aconseguit, i així ho confirma el Banc Mundial, que per una vegada resulti rendible invertir en ecologia. Requeriments senzills com aquests:
- Busqui el segell FSC en els productes de fusta i en els seus derivats (mobles, parquets, tarimes).
- Si no el troba, faci una recomanació a la bústia de suggeriments del comerç.
- Abans de comprar un producte de fusta, informi’s sobre el país d’origen i la gestió forestal que s’hi realitza.
- En adquirir productes de fusta (sobretot tropical, tan de moda ara), demani sempre al comerciant una garantia de la legalitat de la fusta extreta.
- A més de sol·licitar fusta FSC, premiï amb la seva elecció mobles i altres derivats que procedeixin de la transformació de fusta de boscs espanyols on la gestió forestal sigui correcta.
- Informi les persones del seu entorn sobre la problemàtica dels boscs i la importància del consum de productes FSC.
Segons dades de l’ONG ecologista Adena, al nostre país cada vegada hi ha més fusta, però menys boscs. En el Segon Inventari Forestal Nacional realitzat entre 1986 i 1996 es va comptabilitzar una superfície arborada de 10.625.698 hectàrees, encara que més de la meitat dels boscs té una densitat d’arbratge deficient. Només entre el 10 i el 15% de la superfície forestal pot considerar-se bosc dens, a penes un 3% de la superfície geogràfica espanyola. Hi ha 105 espècies diferents d’arbres autòctons, però només 80 especies poden formar boscs pròpiament dits: avetars, alzinars, suredes, diversos pinars, savinars, omedes, salzedes, etc. Moltes espècies de fauna i flora estan lligades exclusivament a algun d’aquests tipus de bosc i la seva supervivència depèn de la continuïtat dels boscs. El negoci de la fusta (inclòs el sector del moble) mou a Espanya més de 1.500 milions d’euros i dóna treball a unes 200.000 persones.