El nivell del ciclista determina l'elecció de la bicicleta

El nivell del ciclista determina l'elecció de la bicicleta

/imgs/20020401/miscelanea01.jpg
Conta la llegenda que a principis dels anys 70 un grup d’amics als Estats Units va començar a utilitzar la bicicleta en camins de terra. La idea va ser exportada a Europa, i es va adoptar a les bicicletes de ciclocròs, canviant les seves llandes primes per altres de més amples i augmentant-ne el pes, amb el propòsit de tenir més control sobre les màquines i aconseguir que fossin més veloces a la muntanya. En aquests models casolans es marca l’origen d’un nou concepte de bicicleta que es va denominar mountain bike o bicicleta de muntanya. Ja no hi ha cap dubte del seu èxit: el 60% de les bicicletes venudes en tot el món des de 1985 són de muntanya, encara que ni tan sols la meitat arriba a rodar per camins o senderes de terra. Les mountain bike tampoc no han quedat al marge dels avanços tecnològics, que s’han centrat a investigar materials lleugers i potents per fabricar aquestes bicicletes. Així, els quadres d’alumini han resultat decisius per potenciar-ne la popularitat i convertir la bicicleta de muntanya en la reina del mercat.

Com triar bicicleta

La bicicleta de muntanya ha de ser sobretot còmoda i amb un quadre d’acord amb l’altura de la persona que la utilitzarà. El mercat ofereix dues possibilitats: optar per una màquina de sèrie o encarregar-la a mida. La gamma més baixa de les bicicletes de sèrie, sempre d’acer, s’acosta als 155 euros; si és d’alumini no baixa dels 250 euros. Però s’imposa la tendència d’encarregar bicicletes a mida: es parteix de 350 euros, i es trien en el catàleg el quadre i altres elements. Les botigues especialitzades també ofereixen la possibilitat de fer híbrids: prenent com a base una bicicleta de sèrie, es canvien les peces o els elements al gust del consumidor. Es triï l’opció que es triï, convé disposar d’un servei de postvenda o almenys emparaular-lo, ja que als 30 dies d’ús de la bicicleta és necessari fer-hi un ajustament de les peces.

Postura correcta

• 
  Altura del selló: ha de permetre que, una vegada asseguts, el peu estirat arribi al pedal, i que estigui el més pròxim possible al terra.
• 
  Selló: cal anivellar-lo perquè la seva posició sigui perpendicular a l’eix de centre (on es connecten les bieles dels pedals al quadre) i que el tall o la part prima del selló es quedi prou endavant perquè el còccix no se’n ressenti.
• 
  Manillar: la posició correcta és la que permet empunyar el manillar i en què els braços estiguin lleugerament flexionats i el cap en posició d’observar el terra sense forçar els ulls en un angle de 45 graus.
• 
  Frens: per frenar amb facilitat, la seva posició ha de ser còmoda. Si estan mal col·locats, els canells estaran forçats, o bé contrets o bé estirats.
• 
  Grandària del quadre: la causa més comuna d’una mala postura en la bicicleta és la grandària inadequada del quadre. Per saber si el quadre té la mesura adequada a l’estatura, cal col·locar-s’hi damunt, just davant del seient. Una vegada aquí, s’ha de col·locar la mà entre l’entrecuix i el quadre, i ha de quedar una mà de distància entre ells. Si hi ha menys distància, el quadre és molt gran i hi ha moltes possibilitats de caigudes; si hi ha massa distància, el quadre és petit i no s’aconsegueix la postura correcta.

Quan surti amb la bicicleta de muntanya, no oblidi…

• Casc: ja és obligatori circular amb ell.
• Motxilla equipada: imprescindible que inclogui una cantimplora. Convé ficar a la motxilla menjar ric en calories, sals i hidrats de carboni i algun trencavents o samarra.
• Culots, portaequipatges i alforges: els culots estan especialment dissenyats per protegir les parts més sensibles i evitar fregades o altres incomoditats (60 euros). Si les sortides són habituals o s’han de prolongar durant alguns dies, cal no oblidar el portaequipatges (33 euros) o alforges (99 euros), que permetran al ciclista descarregar-hi pes.
• Eines i cambra d’aire de recanvi: encara que cada vegada més models de bicicleta inclouen una bossa d’eines sota del seient, convé saber quines són les bàsiques. Entre les eines no hauran de faltar mai claus, daus, tornavís de creu, plànol, espàtules per a treure les llandes, un tallacadenes i un ajustador de raigs. També s’ha d’incloure sempre una cambra d’aire de recanvi, nova o usada però en bon estat i, per descomptat, pegats.
• Bomba: hi ha bombes d’aire de grandàries i colors diferents. Si bé hi ha cartutxos de CO2, més ràpids per a inflar les rodes, no és sobrer recordar que són antiecològics i a la llarga, més cars.
• Farmaciola: amb tiretes, alcohol, benes o gases, analgèsics, crema solar i cacau de llavis.
• Llanterna: una llanterna corrent no supera els 10 euros.
• Telèfon mòbil: si anem sols o acompanyats -el millor és anar acompanyats- sempre és recomanable portar el telèfon mòbil.

Com hem de rentar la bicicleta

• Que les rodes es moguin: abans de començar a netejar la bicicleta és convenient col·locar-la en un lloc en què les rodes puguin girar, per poder rentar-les a consciència.
• Sense gaire força: el primer pas de neteja és mullar la bicicleta amb una mànega des de 50 a centímetres de distància, sense una pressió excessiva ja que es corre el risc d’espatllar els adhesius i fins i tot la pintura.
• Atenció a les zones delicades: no s’ha d’apuntar directament parts de la bicicleta com ara la unió del selló al quadre, l’eix de centre o les manetes de canvi i fre.
• Dos raspalls: un raspall de cerres llargues i suaus i remullat en sabó amb bromera abundant serveix per al quadre, la tisora, la suspensió, etc. Cal ser acurat amb algunes zones com les llandes, que esquitxen terra i fang, i amb els ganxos dels frens. Com els frens són una àrea difícil, si els amollem, el raspall entrarà millor de manera que es podrà netejar tot el sistema incloses les gomes. Amb un raspall de cerres curtes i dures s’acabaran de netejar les zones més delicades. Fent girar els pedals s’elimina l’excés de terra i oli que la cadena deixa al seu pas quan roda. Una cosa molt important que cal no oblidar és revisar que les politges del quadre posterior no estiguin brutes.
• Assecar i lubricar: una franel·la neta serveix per assecar la bicicleta i retocar els punts o les parts que el raspall no hagi pogut eliminar. Asseguri’s d’assecar i lubricar tots els cables, tant els de fre com els de canvis. Aquests es poden lubricar canviant les velocitats des de la més gran fins a la més petita i després en sentit contrari, d’aquesta forma els cables entren i surten. Per lubricar la cadena el millor és col·locar una gota en cada baula i girar els pedals fins que tota la cadena agafi l’oli.