Des de l'ordinador, la vida en directe

Des de l'ordinador, la vida en directe

/imgs/20010201/internet01.jpg
Si ens connectem a Internet i baixem la pàgina web corresponent podem aconseguir amb aquesta informació veure imatges en moviment en directe i conèixer la temperatura i el vent que hi ha en aquell mateix moment. I l’àvia que viu a Madrid es pot emocionar contemplant el seu nét al bressol cap a qui els seus pares, amants de la natura i guardes forestals en un parc natural de Sòria, han enfocat la seva càmera de vídeo específica per a Internet, o càmera web.

No estem parlant de ciència-ficció. Això passa avui mateix a moltes llars del nostre país. La imatge en moviment i en directe també viatja a través d’Internet. La xarxa ofereix avui a qualsevol usuari la possibilitat d’anar més enllà del text, de les imatges estàtiques i dels gif animats. Una càmera digital connectada a un ordinador, que costa entre 9.000 i 70.000 pessetes, pot transmetre imatges en moviment en directe (normalment de qualitat mediocre, tot s’ha de dir) que, al seu torn, poden ser rebudes a través de la xarxa pels ordinadors que es connecten a l’adreça on es troba aquella pàgina. Aquestes càmeres són les càmeres web, nom que també designa les pàgines o part de les pàgines que ofereixen seqüències de vídeo en viu.

Fa encara uns mesos, només els més capritxosos, i entre ells no precisament els que pateixen penúries per arribar a final de mes, es permetien aquesta tecnologia. La raó era la de sempre, el cost excessiu: mantenir una càmera que actualitza imatges les 24 hores del dia sortia molt car, ja que s’enfrontaven al problema del consum d’amplada de banda. Avui, amb les tarifes planes (costa el mateix estar connectat només una hora que tot el dia) comença a ser comú l’ús de càmera web en pàgines (llocs web) personals a Internet, però encara passaran alguns anys abans que qualsevol usuari, igual que avui té una impressora, col·loqui una càmera sobre el seu monitor per comunicar-se també mitjançant aquesta imatge en moviment que ell mateix genera i que parla d’ell i de la seva circumstància. Fins que es generalitzi aquest ús, ens podem conformar amb treure el cap pel centenar de finestres que es posen al nostre abast per mitjà de les càmeres web col·locades als llocs més diversos del món.

No són complicades d’instal·lar

Si volem transmetre les nostres pròpies imatges, només necessitem una càmera digital connectada a un ordinador que, al seu torn, està connectat a Internet i el programari (programes) específic. Una càmera de qualitat, que garanteixi control de llum i una certa fiabilitat tècnica, costa avui unes 70.000 pessetes, però si deixem de banda les exigències podem trobar algunes càmeres web per 15.000 pessetes i fins i tot una mica menys. La podem instal·lar nosaltres mateixos, seguint les senzilles instruccions que acompanyen el maquinari. Hem de tenir clar, abans de començar, el que distingeix una càmera web d’una transmissió de vídeo per Internet. Tots dos sistemes fan arribar a l’usuari imatges en directe, amb la diferència rellevant que la transmissió per vídeo requereix una amplada de banda més gran (connexió d’una qualitat considerable) que la d’imatges d’una càmera web, a més de tenir una complexitat més gran ja que es tracta d’una emissió contínua d’imatges. Per veure i transmetre imatges des d’una càmera web no es requereix una amplada de banda més gran, ja que són imatges fixes de mida petita, fotografies emeses a una certa velocitat, encara que a l’usuari receptor li sembli que està veient un vídeo que funciona més lent de l’habitual. L’avantatge més gran de les càmeres web és que per veure les imatges captades a través d’una d’aquestes càmeres digitals l’usuari receptor no necessita cap programa específic, ja que es pot fer mitjançant els navegadors, com l’Internet Explorer o el Netscape.

Fotografies en temps real

Navegar per Internet sembla més real quan visitem en viu centenars de llocs per tot el planeta. La simple curiositat, saber si a l’estació d’esquí està nevant o si a la platja fa sol, saludar els amics des de la Plaça Catalunya de Barcelona, comprovar si el fill compleix la promesa d’estudiar tres hores el dia, vigilar la nostra mare malalta al llit o contemplar un esdeveniment sense haver d’esperar que la televisió se’n faci ressò, són algunes de les moltes raons que mouen l’internauta a utilitzar les càmeres web.

La volta al món en viu i en directe

Julio Verne, a més de ser un narrador d’aventures inoblidable, va ser una persona avançada en el seu temps i va predir molts invents que sorprendrien la humanitat dècades després, com també les repercussions (com el viatge a la lluna) d’aquests avenços tecnològics. Però ni tan sols la imaginació fèrtil d’aquest escriptor va poder imaginar que arribaria un moment en què els seus intrèpids podrien donar la volta al món virtual, en temps real, sense ni tan sols moure’s del sofà.

Per fer-ho, només es requereix un ordinador connectat a Internet i els programa d’àudio i vídeo convencionals. Res més. Me’n vaig de passeig per Barcelona en un dels seus taxis negres. M’avorreixo de tant de cotxe, reconec que tot m’avorreix de seguida, no en va pertanyo a la generació dels impacients, i decideixo fer una mica de cultura i res millor per a una moderna com jo que visitar el Guggenheim: bilbao.cjb.net. M’agraden els contrastos, i em passo a l’estació de Canfranc que va servir d’escenari al “Doctor Zivago”: www.arrakis.es/~saman/mava. I ja que estic tan a prop de la neu comprovaré el temps que fa a l’estació de Candanchú, potser m’animaré a anar a esquiar aquest cap de setmana. Si fa bo potser faré un tomb per La Concha donostiarra: www.viapolis.com. En qualsevol d’aquests dos llocs web, a més de gaudir de la imatge, m’informo sobre la temperatura i el vent que fa. Abans d’anar-me’n, intentaré descobrir com es veu casa meva des d’un satèl·lit: terraserver.microsoft.com/default.asp. No hi ha hagut sort, però si obviem la sensació de vertigen és divertit observar l’Estàtua de la Llibertat des del cel. Parlant de francesos (no és un error, van ser els gals qui van regalar aquesta estàtua-símbol a la ciutat ianqui), París sempre mereix una visita, i com que he avisat a uns amics que anava a fer aquesta volta mundial, veig les seves cares somrients, balbes pel fred, saludant-me des de la Torre Eiffel: wwww-compat.tf1.fr/livecam. Llàstima que no pugui contestar la seva salutació, però veig que tots s’han canviat el cabell, malgrat la boira que cau sobre la ciutat; el mateix em va passar a Barcelona l’altre dia: www.bcn.es. No sé si algun dia faré realitat el meu somni d’arribar fins a Alaska, què tenen aquestes grans masses de gel tan fascinants, però almenys les podré veure a camera.touchngo.com. Per descansar una mica de tant paisatge embriagador i tornar a la crua realitat humana, a www.dohc.com/aloha investigo què és això de Pearl Harbour que surt a totes les pel·lícules de la Segona Guerra Mundial. Alguna cosa tenia a veure amb els portaavions, com en el que estic navegant a www.earthcam.com/usa/newyork/intrepid. De l’alta tecnologia militar, i sense tallar-me ni un pèl quant a ambicions logístiques, passo a la magnificència de l’Everest. I com que és temps de rebaixes, volo fins a la Cinquena Avinguda novaiorquesa: www.mte.com/webcam. Per acabar el viatge em relaxaré amb la monumental Florència. Finalment, torno a la natura més agresta a lanzarote-webcam.com.