El terra, l'últim que cal fer però no el menys important
S’aconsella que el terra sigui l’últim que es col·loqui en un habitatge, botiga o oficina per tal d’evitar que, durant les diverses obres dels gremis, s’espatlli abans d’estrenar-lo. Popularment, es denominen parquet tots els terres de fusta, però es distingeixen tres grans grups amb característiques pròpies: la tarima, el parquet flotant i el parquet encolat. En general tots són de roure d’origen francès, pirenaic o suec, encara que en els últims anys el mercat recorre a d’altres colors i materials com faig, cirerer, freixe, auró o castanyer. La diferència dels uns i els altres rau en la qualitat, el preu (la gamma de preus és enorme, de 4.000 a 12.000 pessetes el metre quadrat segons el tipus de fusta) i l’estructura, que determinaran també el temps de conservació del terra.
En la tarima, les fustes no entren en contacte directe amb el terra. És l’estructura més tradicional i antiga, i es pot trobar en antics masos o en edificis dels nuclis antics de les ciutats. Les peces, que es claven sobre llates d’empostissar, són llargues i gruixudes i es col·loquen una a una, encadellades les unes amb les altres. La col·locació és una operació costosa, atès que malgrat que la tarima no necessita una base perfectament llisa -la solera s’adapta fins a aconseguir una horitzontalitat completa- la seva instal·lació requereix molt de temps. L’avantatge d’aquest terra és que dura molt, perquè els taulons són sempre de primera qualitat i encara que s’hagi de polir per recuperar l’aspecte perdut pel pas del temps, el gruix permet que no tingui un desgast perceptible. A més, la cambra d’aire que queda entre el terra i la solera afavoreix la ventilació i controla els excessos d’humitat que perjudiquen la fusta.
Va tenir una implantació massiva a les construccions de fa tres dècades i des de fa uns anys viu una època de recessió en les vendes. Són làmines de fusta que s’adhereixen al ciment amb una cola especial de fuster. Perquè l’acabament sigui satisfactori el terra ha d’estar perfectament anivellat. L’estètica d’aquest tipus d’estructura és molt atractiva, ja que permet diversos dibuixos i alternança en les gammes de colors. Si el parquet encolat és de bona qualitat, aguanta sense problemes els poliments. S’ha de controlar la humitat, perquè el parquet no es vegi danyat.
Aquest tipus de terra és el més comú en els habitatges de construcció recent. Són peces de fusta llargues que no s’encolen ni es claven al terra, sinó que es recolzen sobre una membrana de neoprè. L’encadellat s’encola o s’uneix amb les altres mitjançant autotravat o clips metàl·lics. El gran avantatge del parquet flotant és la seva qualitat i acabament, ja que es compon de peces que ja han estat envernissades i encolades als tallers amb una tecnologia de precisió. Resulten molt apropiades per a rehabilitacions, sobre paviments existents o per a llocs de molt trànsit, ja que el material es pot recuperar fàcilment. Hi ha un tipus de parquet flotant, que no és fusta però ho sembla, que es veu amb freqüència en comerços i oficines, llocs on la vida del terra té menys importància que en una llar. És més econòmic, però no es pot restaurar: quan s’espatlla s’ha de canviar.
El preu dels materials depèn de la seva qualitat, que varia en funció de les vetes agradables, els colors i les textures. Quan la fusta presenta molts nusos, les vetes són irregulars i l’estètica és pobra (defectes de color o de textura), es qualifica de tercera qualitat. La pista que ens diu que ens trobem davant un parquet de segona qualitat són alguns nusos o petits defectes. La fusta de primera qualitat s’ha de presentar neta i regular, mai amb nusos.
En tarimes, el roure sempre és de primera qualitat i el seu preu puja 10.000 pessetes el metre quadrat. Per economitzar, habitualment s’opta per tarimes de pi o castanyer, arbres que sempre presenten nusos encara que la seva fusta sigui de qualitat. El parquet encolat és sempre de primera quan les làmines són de mida gran i el seu preu s’estima en unes 7.000 pessetes el metre quadrat col·locat (envernissada i poliment inclosos). En mides més petites podem trobar d’altres qualitats, i el preu es manté al voltant de les 4.000 pessetes el metre quadrat. Pel que fa a parquet flotant, els preus comencen en 6.000 pessetes el metre quadrat i poden arribar a les 12.000 si s’opta per una qualitat superior i grans peces de taulons. No es poleix ni s’envernissa, ja que es col·loca acabat.
El temps de col·locació de qualsevol parquet depèn, lògicament, de l’espai que cal cobrir i de l’estructura escollida, ja que no és el mateix un parquet flotant que un d’encolat, i molt menys encara que una tarima. El professional necessitarà almenys un dia sencer per cobrir 60 metres quadrats de parquet flotant, sempre que a la casa s’hagi buidat el mobiliari. Per al parquet encolat són necessaris dos dies de col·locació, i la feina pot trigar fins a una setmana si es tracta d’instal·lar tarima.
La fusta, com a producte viu i natural, acusa el pas del temps, però en molt poques ocasions és necessari canviar el terra quan aquest es comença a fer vell. Llevat d’inundacions, focs o catàstrofes, el terra es pot restaurar i se’n pot recuperar l’aspecte original. Els experts recomanen polir la fusta cada 6 o 7 anys, perquè així el seu envelliment és menor i el polit precís i més suau, just uns mil·límetres, mentre que si s’espera diverses dècades, s’haurà d’introduir la llima més centímetres per aconseguir uniformar tot el pis. Això anirà en detriment del material, però també repercutirà en el preu. No és el mateix polir un terra espatllat per l’ús de deu anys, que treballar amb un terra de trenta anys: la feina serà més gran i costarà més temps i esforç.
Una altra etapa fonamental en una bona restauració del terra és l’envernissada. Si es vol aconseguir una bona presència, són necessàries com a mínim dues capes de vernís. El vernís tipus poliuretà ofereix molta qualitat i tolera bé les humitats i l’aigua. Polir i envernissar un terra, independentment de quin terra es tracti, és una operació bastant cara: unes 2.000 pessetes el metre quadrat.
Fabricants i col·locadors coincideixen a afirmar que el pitjor perill al que s’enfronten els terres de fusta són els mètodes de neteja que se li apliquen. El millor per netejar continua sent l’aigua amb vinagre. Cal anar amb compte amb els productes químics que embelleixen de manera temporal i a la llarga poden produir un efecte corrosiu al terra.
D’altra banda, l’explotació de la fusta genera un cert impacte ambiental però l’usuari sensibilitzat amb el deteriorament ecològic pot fer la seva aportació assegurant-se que la fusta prové d’explotacions sostenibles, amb segells de qualitat que ho acreditin per evitar la desforestació i la comercialització de fusta il·legal.
Els terres de ceràmica susciten cada any que passa més acceptació. Es parla ja d’igualtat de producció entre Itàlia, líder mundial, i Espanya, els preus en materials de gran qualitat s’han reduït i, a més, ara es poden produir sèries reduïdes de terres de porcellana que s’adeqüen a llocs petits, amb la qual cosa es personalitza el producte. A vegades, la ceràmica es col·loca a les plantes baixes dels xalets adossats, ja que la vida d’entrada des del carrer o jardí embruta més els terres, i la fusta es reserva per als pisos superiors on s’ubiquen els dormitoris. Els terres de ceràmica no es componen de rajoles, sinó de gres. El tradicional és el gres rústic, apte per a tots els terres tot i que recentment ha aparegut un nou tipus de gres de porcellana molt atractiu, ja que es tracta de ceràmiques no esmaltades que admeten qualsevol clima i funcionen tant en espais exteriors com interiors. La gamma de preus, dibuixos, mides i qualitats és molt àmplia, però que serveixi com a referència que des de l’opció més econòmica, 2.500 pessetes el metre quadrat ja col·locat, es pot arribar a les 20.000 pessetes. Per col·locar 70 metres quadrats en una superfície de seixanta o vuitanta metres quadrats seran necessaris dos dies, més un dia i mig més d’assecament. Després, es procedeix a la beurada, que no és res més que cobrir amb aigua i partícules tot el terra per tal d’unir les juntes. Per a això és necessari un altre dia d’assecament. Els avantatges de la ceràmica són la facilitat de la neteja i el seu manteniment, que és gairebé nul.