Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un cas similar pot merèixer una sentència diferent. Aquesta pàgina recull sentències dels nostres tribunals que, pel seu contingut, afecten els consumidors i usuaris de tot tipus de productes i serveis. No oblideu que, davant de fets similars, les qüestions de prova, les circumstàncies concretes de les parts implicades i fins i tot el tribunal que sigui competent en la causa, poden determinar resolucions diferents.

: L'hospital no va comunicar als familiars la mort d'un pacient

Segons acredita la sentència del Tribunal Suprem del 19 d’octubre de 2000, un pacient va ingressar a l’Hospital General de València, d’on va ser evacuat a l’Hospital Arnaldo de Vilanova perquè patia una hemorràgia digestiva i es trobava en estat de coma. L’endemà va morir i va passar a ser col·locat a la sala mortuòria, lloc on el va trobar vuit dies després una treballadora de l’hospital. Això va fer que l’hospital recorregués a la policia a fi de localitzar la família del mort. Com a conseqüència de les gestions policials, els parents van comparèixer a l’hospital per identificar el cadàver i se’ls va imposar el pagament de les despeses d’embalsamament, que pujaven 95.000 pessetes, ja que aquesta mesura era necessària per procedir a la inhumació i treure el cadàver de la cambra frigorífica. Un fill del mort va demandar per danys morals el Servei Valencià de Salut, i aquest va ser condemnat en primera instància a indemnitzar amb mig milió de pessetes la família del mort. Tanmateix, aquest Servei de Salut va recórrer la sentència assegurant que el fill s’havia desentès del seu pare, per la qual cosa ara no podia reclamar danys morals. El Suprem va contestar que encara que en certes ocasions es creï distanciament entre els membres de la família, en els moments transcendentals normalment sorgeix el vincle sentimental i que, en aquest cas, resultaria fins i tot ofensiu per a la família considerar que la mort del seu pare no els va ocasionar cap dolor.

Per confirmar la sentència de Primera Instància, el Suprem té en compte la negligència dels serveis hospitalaris i considera que l’hospital va concórrer en un “oblit lamentable” del cadàver i es va limitar a dipositar-lo a la cambra, despreocupant-se’n completament, la qual cosa acredita, per al Tribunal Suprem, un descontrol sanitariburocràtic, una desatenció censurable i una manca dels sentiments més elementals de respecte cap a una persona morta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions