Del plaer als negocis

Del plaer als negocis

Utilitzar un programa de missatgeria instantània equipara encendre l’ordinador amb el fet de baixar al bar on es reuneixen els amics. A diferència de les converses textuals convencionals, els programes de missatgeria no estan dissenyats per a parlar amb desconeguts, sinó per a reunir-se amb familiars, amics o companys de treball. Amb poques paraules, aquestes aplicacions són xats on només és possible conversar amb gent que ens hagi permès expressament fer-ho (o amb persones a les quals ho hem permès nosaltres mateixos).

El funcionament és molt simple: l’usuari instal·la en el seu equip un petit programa en què inclou el nom dels amics que disposen del mateix sistema, és a dir, afegeix a la seva llista de “col·legues” els companys que també estiguin donats d’alta en el mateix servei. A partir de llavors, una alarma li indicarà quan una d’aquestes persones s’hagi connectat a Internet. Llavors podrà saludar-la i parlar amb ella com si es tractés d’un xat convencional. I si aquesta persona no vol que la molestin perquè té molta feina? Té dues opcions, canviar el seu estat de “disponible” a “ocupat”, o, la més expeditiva: entrar de forma invisible. Així, ni tan sols les seves amistats veuran que s’ha connectat a Internet.

Aïllats entre si

Els programes de missatgeria són variats i, el que és pitjor, incompatibles entre si. Els usuaris d’un no poden parlar amb els de l’altre, i això obliga els internautes a utilitzar no el millor, sinó el més estès entre els seus coneguts o a mantenir-ne alguns oberts de manera permanent. Els grans portals (AOL, MSN, Yahoo…) tenen el seu que utilitzen per a fidelitzar els internautes amb serveis afegits als propis d’aquest sistema. Això ha motivat que la línia entre xat i missatgeria (tan clara en un principi) cada vegada estigui més difusa, ja que aplicacions com MSN Messenger permeten accedir a sales de xat on poden trobar gent nova, encara que no és aquí on millor es desenvolupen aquestes aplicacions.

De ser una eina pròpia d’adolescents, aquests programes han demostrat que són una eina de treball molt valuosa. La missatgeria instantània és una d’aquestes tecnologies que els empresaris temen quasi tant com adoren. Ben utilitzada se situa a mig camí entre el telèfon i el correu electrònic, aportant el millor d’aquests dos sistemes: és encara més immediat que el telèfon sense haver d’obligar, per això, l’altra persona a abandonar sobtadament les seves tasques. Funciona com un mitjà de comunicació àgil i poc costós per a unir equips de treball distants. D’altra banda, es corre el perill de tenir els empleats entretinguts durant hores amb familiars i amics.

Els programes de missatgeria poc tenen ja a veure amb els que van començar a popularitzar-se fa cinc anys. Avui, a més de permetre les conegudes anades i vingudes de notes textuals, incorporen opcions per a enviar i rebre arxius, conèixer la previsió meteorològica, llegir els titulars del dia o enviar un sonor petó a l’interlocutor.

Mirant el futur

Però on més s’esforcen a avançar aquests programes és en les seves possibilitats multimèdia. La majoria d’ells permeten parlar amb qualsevol company a través del micròfon i escoltar pels altaveus de l’ordinador com si es tractés d’un telèfon. El preu? El mateix que el de la pròpia connexió, encara que la trucada sigui a Nova Zelanda. L’inconvenient? Que ningú no s’esperi una qualitat semblant a la del telèfon, ja que són habituals els retards desesperants que fan impossible la connexió. El mateix ocorre amb l’ús de càmeres de vídeo (webcams), la imatge de les quals, sovint, arriba a bots uns segons després d’haver sigut captada.

No és difícil imaginar un futur pròxim en què els programes de missatgeria instantània surtin de l’ordinador de sobretaula i siguin incorporats a ordinadors de mà (PDAs), telèfons mòbils o ràdios de cotxe connectats permanentment a Internet. Així, serà possible conèixer en tot moment qui hi ha, i deixar encàrrecs digitals a qui desitgem.