La reforma total s'acosta als 6.000 euros
El bany és, probablement, el lloc de la casa menys sotmès a reformes, a pesar del continu ús que se’n fa. De fet, encara que l’assegurança de responsabilitat civil de constructors i arquitectes es prolonga durant 10 anys -que és el que es preveu que pot durar amb certes garanties una instal·lació-, es calcula que la lampisteria es manté en òptimes condicions una mitjana de 25 a 30 anys, o fins i tot més. Però raons estètiques o el canvi de propietari avancen en ocasions les reformes, que en les cases més velles s’aprofiten per a substituir les canonades antigues, normalment de plom -material nociu per a la salut i molt sensible a les pressions de l’aigua- per altres de coure.
No sempre cal una modificació completa del bany, amb un simple canvi de sanitaris i d’armaris pot haver-n’hi prou. Però quan la reforma és completa l’obra resulta cara, perquè necessita del treball de diversos gremis: lampista, electricista, guixaire i pintor. Els sanitaris no són barats, ja que es dissenyen perquè perdurin al pas del temps i de l’ús, amb la qual cosa la qualitat és sempre alta. Per tant, en sol·licitar un pressupost d’obra de reforma completa que inclogui canvi de ceràmica, sanitaris, canonades, i per tant, pintura i acabat, no ha d’estranyar-nos que la xifra total s’acosti en la seva més modesta expressió a 6.000 euros.
En plantejar una obra en el bany, convé reflexionar detingudament sobre les necessitats reals de canvi. Una renovació de mobiliari, de tots o alguns sanitaris i de les aixetes pot ser la solució quan les canonades i les parets es troben en bon estat. El bany quedarà com a nou i a més de realitzar-se en pocs dies, trastocarà menys la rutina familiar, alçarà menys pols i resultarà més econòmic.
Si parlem de preus amb poques paraules, el lavabo, bidet i inodor de primera qualitat però de gamma senzilla costen al voltant de 600 euros com a mínim, encara que el preu per dalt el posa cadascú perquè l’oferta és molt àmplia. Un clar exemple d’això és la banyera. Es poden trobar des dels 300 euros, però n’hi ha que inclouen massatges, rajos de sabó o aigua i fins i tot ràdio, reproductor de CD i telèfon, i el seu preu supera els 1.800 euros. Pel que fa a les aixetes, convé invertir-hi perquè es tracta de l’element més utilitzat i exposat a avaries. Hi ha aixetes molt resistents des de 70 euros.
Definit i acceptat el pressupost, en què es comptabilitzen les hores de treball de cada un dels gremis, cal estimar que les obres es prolongaran una setmana i que durant unes hores l’inodor estarà inutilitzat. Es treballa sobre pla i es decideixen els materials que es col·locaran. El metre quadrat de rajoles costa almenys 15 euros, però sens dubte, és l’element que més defineix la decoració del bany i les alternatives són tan àmplies que en el mercat, fora d’extravagàncies, els catàlegs inclouen ceràmica fins a 120 euros per metre quadrat. I és que es pot modificar la distribució íntegra de l’estança, ja que s’organitzen de nou les canonades, però convé tenir present on estan ubicades les baixants, és a dir, les canonades generals de la casa. No és impediment allunyar-se’n, al cap i a la fi els banys generalment no superen els 8 metres quadrats, però l’embelliment de qualsevol colze o canonada afegirà euros a la factura. En cases amb dos banys o més convé estimar la possibilitat d’efectuar l’obra alhora en els dos, ja que el treball dels gremis sortirà més econòmic, encara que el cost dels materials es dupliqui.
El primer a entrar és el paleta, encarregat de picar l’enrajolament i de preparar el terra i les parets. Després vindran l’electricista i el lampista. Si hi ha canvis de distribució d’ultima hora, és preferible notificar-lo a aquests dos professionals abans que comencin la seva tasca, perquè en cas contrari tot i que encara es podran canviar els punts de llum i la posició de les canonades (hi ha temps fins que l’obrer col·loqui les rajoles), el cost pot pujar, perquè els gremis treballen per hores. De manera que abans de començar la reforma convé tenir una idea molt clara sobre la posició del mobiliari, dels endolls i interruptors i dels sanejaments.
Per raons de seguretat, els endolls han de quedar a una distància mínima d’un metre de qualsevol sortida d’aigua. Quant a les canonades, en la majoria de les cases l’aigua s’obre o es tanca de manera individual, per la qual cosa, en tractar-se d’una obra d’elements particulars, no cal posar-ho en coneixement a la comunitat. De totes maneres, si el lampista estima algun risc, especialment en cases velles, convé tenir controlada la clau general de l’edifici. Preparada l’estança, el paleta enrajola les parets i el terra i, finalment, arriba el torn de la instal·lació dels sanitaris i les aixetes. El mobiliari, si s’opta per seleccionar-lo a mida, solen tardar més d’un mes a portar-lo.
Un estudi recent sobre hàbits socials concloïa que el 92% dels espanyols prefereixen dutxar-se a banyar-se. No és estrany, doncs, que cada vegada sigui més habitual instal·lar plats i no banyeres. Ofereixen alguns avantatges: les dutxes ocupen menys espai, resulta més fàcil accedir-hi (fonamental per a persones amb mobilitat reduïda) i hi ocorren menys accidents domèstics. El factor mediambiental també té molt a veure: si es fa un bon ús de la dutxa, és a dir, si no passar sota l’aigua més del temps estrictament necessari, s’aconsegueix un gran estalvi d’aigua respecte a la banyera. A causa de la seva popularització, en els últims anys les dutxes han despertat un major interès en els departaments d’R+D de les indústries de bany, amb la qual cosa l’oferta és altament atractiva.
És fonamental que el terra sigui antilliscant i no conductor. Tradicionalment s’optava per la ceràmica, encara que cada vegada més s’apunten altres materials, com el suro, la vida del qual és llarga i compatible amb la humitat. Quant a la pintura, cal prescindir de la plàstica en les parets d’un bany, ja que no suporta la humitat i es deteriora en poc de temps. És preferible decidir-se per l’esmalt i l’estucat. Encara que estigui present en el sostres, l’escaiola i fins i tot en alguna paret del bany, la pintura no resisteix mai com un taulellet, per això esdevé imprescindible revestir amb ells les zones en contacte constant i directe amb aigua.
Entre la meitat i dos terços de l’aigua que s’utilitza en una casa es gasta en la neteja, el bany i la dutxa. A més, el 15% de l’energia consumida en la llar s’utilitza per a calfar l’aigua.
L’ús de tecnologies com els mecanismes d’evacuació de l’aigua de l’excusat de volum reduït i dispositius d’estalvi d’aigua en aixetes poden reduir el consum d’aigua a la meitat per a aquestes necessitats. No obstant això, aquests dispositius no s’utilitzen de forma generalitzada. Els estudis promotors del control de la despesa anuncien que la reducció de només el 10% del nostre consum d’aigua per a aquests usos, suposaria crear un embassament d’aigua estalviada de 100 hectòmetres cúbics. I això es pot aconseguir simplement reduint en menys d’un minut el temps que deixem rajar l’aigua en la dutxa.