Les dones joves fumen més que els homes
Fins als anys 50, quan es va començar a investigar sobre els efectes del consum de tabac en la salut, fumar es considerava un hàbit banal, un estil de vida. Però els estudis realitzats ja llavors pels investigadors Doll i Hill van evidenciar que el tabac perjudica qualsevol persona independentment de la seva edat, sexe, raça, nivell social i tipus de tabac consumit, i que la seva associació amb morts per càncer de diferents localitzacions, igual com amb altres malalties respiratòries i cardiovasculars, era clara i precisa.
No obstant això, malgrat el coneixement de tot això i de les intenses campanyes contra el tabaquisme, continua provocant estralls en la salut pública a tot el món. A Espanya, el 36% de la població adulta consumeix tabac de forma habitual -una mica més de 14 milions d’habitants- i 56.000 morts a l’any són atribuïbles a aquest hàbit. En l’última dècada s’ha incrementat la mortalitat provocada pel tabac, tot i que en el conjunt del nostre país el percentatge de fumadors ha disminuït del 38% al 36% entre 1987 i 1997. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè pràcticament s’ha duplicat el percentatge de dones fumadores en una dècada- hem passat del 8% de fumadores el 1987, al 15% el 1997- i ha augmentat notablement la mortalitat provocada pel tabac entre les dones. Però, sens dubte, la dada que crida l’atenció i que és preocupant és l’alt percentatge de noies d’entre 15 anys i 18 anys que fuma habitualment: el 31%, enfront del 23% de nois de la mateixa edat.
Una elevada xifra d’adolescents fumadores resulta preocupant per tot el que comporta aquesta edat: es tracta d’una etapa molt marcada pels canvis en l’estil de vida i en el comportament, un període en què es consolida la personalitat. Els hàbits de vida adquirits en aquesta etapa es mantenen, generalment, en la vida adulta, i són molt difícils de modificar una vegada establerts.
A més de causar les mateixes malalties que en l’home -càncer de pulmó, de laringe i d’altres parts del cos, malalties coronàries i respiratòries-, el tabaquisme fa avançar la menopausa i augmenta el risc d’osteoporosi i de fractures d’os. Així mateix, resulta desaconsellable durant l’embaràs per tots els problemes de salut que pot provocar en el fetus.
Una altra dada preocupant relacionada amb el tabaquisme femení: el risc de malaltia coronària s’incrementa si una dona que pren anticonceptius fuma, però augmenta especialment el risc de tromboembolisme pulmonar, que és de 20 a 40 vegades superior entre les fumadores.
El futur del tabaquisme femení no és gens encoratjador, i tot i que encara no ha transcorregut temps suficient perquè apareguin en la salut de la dona totes les conseqüències nefastes del consum de tabac, als països industrialitzats ja s’albiren els primers efectes: a Europa la mortalitat per càncer de pulmó en la dona s’ha duplicat, i ha passat de 18.822 morts el 1973 a 36.772 víctimes d’aquesta malaltia el 1992 i als Estats Units moren ja més dones per càncer de pulmó que pel de mamella.
Els resultats aconseguits en la lluita contra el tabaquisme són notoris, però encara insuficients, especialment en les edats més crítiques de la vida, infància i adolescència, i sobretot entre les dones. Els programes desenvolupats per a donar a conèixer com és de perniciós aquest hàbit han recollit un èxit més aviat limitat en les escoles. Alguns experts atribueixen aquests fluixos resultats a la franja d’edat triada per a aquests programes de conscienciació, nens i adolescents d’11 a 18 anys, i afirmen que probablement a aquestes edats poden haver establert ja una certa receptivitat davant del tabac i l’experimentació amb cigarretes. Per això proposen ensenyar als nens uns hàbits de vida saludables, i és aquí on el paper de la dona resulta clau, a causa del seu rol en la societat actual. La dona és la protagonista en el nucli familiar i el seu paper d’agent de salut i educadora pot utilitzar-se per a conscienciar els més petits. Si ells veuen fumar la mare, difícilment creuran que es tracta d’un hàbit nociu per molt que ella mateixa els ho asseguri.
Diversos factors socials influeixen en el consum del tabac. Tot i que és una droga dura, resulta fàcil aconseguir-la pel fet que fumar és un hàbit socialment acceptat. No podem deixar de citar la pressió de la publicitat, que ha tingut un paper decisiu per a l’inici i manteniment d’aquest hàbit en les dones. Primerament es va explotar la idea de l’equiparació amb l’home, després la por a engreixar si es deixava de fumar. La modificació sofrida pel rol de la dona en la societat és també determinant en el manteniment de l’hàbit. La seva incorporació al món laboral assumint, al mateix temps, la majoria de les tasques domèstiques genera en les dones un excés de pressió i d’estrès: la imatge de la cigarreta relaxant després d’una jornada esgotadora ha sigut també explotada per les tabaqueres. El concepte del light, així mateix, s’ha utilitzat fins a la sacietat per les tabaqueres. El consum de cigarretes light és elevat entre les dones amb la creença que no danyen la salut tant com els normals i que en són menys perjudicials, per la qual cosa sembla que no és tan necessari deixar de fumar-los. Aquestes idees equivocades han contribuït a fidelitzar el seu consum i a obstaculitzar l’abandonament del tabac.
- Acupuntura, paramedicines, màgia, hipnosi, psicoanàlisi, psicoteràpia individual i de grup, etc… tots s’han provat per a deixar de fumar. Però cap mètode ha aconseguit reunir les dues condicions que el farien ideal: ser adequat per a tots els fumadors i convertir-los en exfumadors perpetus.
- La dificultat radica en el fet que no tots els fumadors són iguals. La dependència nicotínica i psicològica, la quantitat consumida, el grau de complaença amb l’hàbit i la voluntat per a deixar el tabac, per citar-ne algunes, són diferents en cada fumador i fan que calgui adequar el mètode de deshabituar-se al perfil de cadascú.
- La por a engreixar-se, més present en les dones, motiva que la meitat de les que intenten deixar el tabac fracassin, per la qual cosa esdevé fonamental que una teràpia per a abandonar aquest hàbit introdueixi estratègies dietètiques i de control del pes.
- Actualment hi ha dos pilars fonamentals en el tractament per a deixar de fumar, indicats especialment per a fumadors amb gran dependència del tabac: el suport psicològic i el complement farmacològic (nicotina, bupropion…). Hi ha una clara relació entre la intensitat del suport psicològic (freqüència de les sessions, durada, convicció…) i la seva eficàcia, que augmenta amb el tractament farmacològic, en els casos que el precisen. També s’ha observat que hi ha més probabilitats d’èxit en tractaments amb suport social, la qual cosa s’aconsegueix amb el treball en grup. La seva dinàmica aporta suport emocional, permet conèixer experiències de persones en una situació semblant i ofereix solucions pràctiques.