Pautes per a gaudir de l'oci del mar
L’aprenentatge i la pràctica de la vela, el surf i el surf de vela atreuen al nostre país milers de persones que cada estiu aprofiten les vacances per a gaudir d’aquests esports nàutics. La multiplicació de la demanda durant aquestes dates pot influir en el grau de compliment de les normes de seguretat i urbanitat, moltes vegades obviades per tractar-se de pràctiques temporals i de caràcter aficionat. Deu dies de temps, el contacte amb una escola federada, l’absència de problemes cardiorespiratoris i el fet d’estar disposat a gastar al voltant de 250 euros són les úniques condicions per a iniciar-s’hi. Aquesta facilitat d’accés es reflecteix en més voltes de les desitjables en l’oblit d’unes regles, algunes d’escrites i legislades, unes altres de tàcites, que intenten evitar el perill per a qui els practica i per a qui comparteix les aigües.
Practicar el surf no és senzill, encara que els coneixements bàsics sobre com fer-ho es poden aprendre en unes poques classes, no més de 20. Per a poder rebre-les cal tenir més de 12 anys, saber nadar, disposar d’un certificat mèdic que acredite que ens trobem en unes condicions físiques òptimes (el metge de capçalera fa l’examen bàsic) i pagar uns 250 euros. El preu inclou el lloguer de l’equip. Aquesta activitat té l’avantatge que no cal fer un examen sobre coneixements teòrics que permeta llicenciar-se per a poder practicar-lo, i el desavantatge que és necessari un alt grau d’habilitat i d’implicació personal. L’assegurança federativa és obligatòria.
Un bon surfista ha de:
- Conèixer bé la platja on farà surf, estudiar amb atenció les ones i els corrents dominants.
- Saber les hores de les marees i els vents, que poden arribar a ser perillosos, sobretot els de terra, que allunyen l’esportista de la platja. Es poden obtenir a la Creu Roja o en clubs esportius.
- No practicar el surf sol.
- Respectar les zones prohibides per al surf i, en qualsevol cas, mantenir-se allunyat de banyistes, submarinistes i pescadors.
- Revisar el cap elàstic que uneix la taula al peu per a veure si es troba desgastat, i en aquest cas, substituir-lo immediatament.
- Si no té molta experiència, utilitzar una jaqueta salvavides.
- Respectar la regla del surf sobre prioritats: guardar la preferència dels qui estan més prop de l’escuma.
- En cas d’accident, no abandonar mai la taula.
El surf de vela (o windsurf) és un esport que ha experimentant un gran avenç, sobretot en el camp de la tecnologia: s’utilitzen materials d’avantguarda que aconsegueixen l’adaptació ergonòmica de la taula i la vela a cada esportista. Per a gaudir d’un nivell acceptable es recomana rebre almenys dos cursos d’iniciació bàsica i uns altres dos d’experiència avançada, que es poden prolongar durant 15 dies amb dues hores diàries. El preu supera els 300 euros, i inclou el lloguer de l’equip. Amb els cursos s’aconsegueix dominar la posició d’hissada i de navegació exercitant l’equilibri; aprendre a muntar i desmuntar l’aparell; i dominar conceptes bàsics de navegació i rumbs. p /> El surfista de vela també ha de conèixer aquestes regles:
- No s’ha d’allunyar de la costa més d’una milla, i ha de vigilar el clima, a més de verificar les hores de les marees i conèixer els corrents dominants de la zona.
- Ha de respectar les zones prohibides a la navegació, les distàncies mínimes de platges i utilitzar els canals abalisats. S’ha de mantenir allunyat de banyistes, submarinistes i pescadors.
- És fonamental utilitzar protecció contra el fred (vestits isotèrmics) i optar per colors vius en la vela, la planxa i la vestimenta, que inclou la jaqueta salvavides. L’ús del casc protector, encara que no siga obligatori, sí que és recomanat. La jaqueta ha de tenir un color viu. Si practica surf de vela de velocitat, és millor fer-ho amb casc protector.
- Cal portar un equip amb llanterna, llums químiques o bengales i algun aliment d’alt poder nutritiu.
- No s’ha de navegar en solitari. És fonamental informar algú del lloc on va i quan es pensa tornar, perquè puguen donar la veu d’alarma si es retarda l’arribada.
- Cal no abandonar mai la taula i intentar arribar a la platja o la costa nadant. Convé no sobreestimar les forces: és preferible fer senyals des de la taula, pujant i baixant lentament els braços estesos.
- S’ha d’evitar els sobreesforços utilitzant taules amb un sistema de remolc fiable situat a proa.
Normes bàsiques per a la navegació:
- Evitar navegar en solitari i mantenir el contacte visual amb els companys de travessia. Establir un sistema de senyals.
- Respectar els altres usuaris de l’aigua, ja siguen banyistes o vaixells. Cal controlar el risc de col.lisió.
- No allunyar-se de la costa ni sortir a la mar al capvespre.
- Utilitzar casc si hi ha risc de colpejar-se el cap contra les roques.
- La hipotèrmia és un perill molt seriós: convé vestir-se de forma adequada.
- En cas d’accident, no abandonar la vela. Es facilita la localització i serveix per a mantenir-se flotant.
- En cas de boira, posar rumb a la costa orientant-se pels sons i la brúixola.
- No dubtar a demanar auxili als centres de Salvament Marítim i seguir les instruccions dels rescatadors de les unitats aèries o marítimes que l’assistisquen.
- Aprendre i practicar tècniques de salvament en grup i d’autosalvament.
Encara que menys populars, cada vegada són més els qui practiquen el surf d’estel (o kitesurf) i l’esquisurf (wakeboard), per la qual cosa convé acostar-se a les seues normes.
El surf d’estel és una activitat del mar i del vent. L’esportista llisca amb una taula sobre l’aigua, sostingut per un estel. És indispensable fer un curs amb monitors titulats i amb experiència per poder personalitzar el curs al nivell de cada alumne. L’esquisurf és un dels tants esports extrems que han aparegut els últims anys. Consisteix a fer intrèpids salts i girs utilitzant una taula que s’enfronta a les ones formades per l’embarcació que estira de l’esquisurfista.
Ambdues disciplines comparteixen unes normes comunes:
- És imprescindible aprendre en centres especialitzats per a poder realitzar-los amb seguretat per a qui el practica i per a l’espectador.
- Les zones de pràctica han d’estar lliures i cal disposar d’una àmplia zona de seguretat a sotavent, evitant sempre les zones amb gent i banyistes.
- Cal navegar a sotavent d’espigons, surfistes de vela, banyistes i embarcacions.
- Cal consultar les previsions meteorològiques, en especial si hi ha vent en terra.
- No s’ha de sortir a l’aigua si no es controla la tècnica en terra.
- Cal navegar amb una orientació que permeta tornar a la platja i no allunyar-se massa de la costa.
- S’ha d’utilitzar casc per a evitar colps al cap.
- Les taules tenen poca flotabilitat, per la qual cosa és obligat utilitzar una jaqueta salvavides.
- Cal evitar la navegació al capvespre i tenir un contacte en terra que vigile.
- En una situació delicada, no s’ha d’abandonar l’equip, ja que permetrà una localització més fàcil.