El risc de les altes temperatures
Els humans som animals homeoterms, és a dir, mantenim la temperatura corporal constant dins d’uns marges. La temperatura normal del nostre cos se situa al voltant dels 37 graus amb oscil.lacions fisiològiques circadianes; és més baixa pel matí i arriba a la màxima entre les 4 i les 6 hores de la vesprada. Pot arribar fins als 37,7º, però aquesta variació és perfectament normal. El manteniment dels límits es gestiona des del cervell, en concret a l’hipotàlem anterior, un centre termoregulador que equilibra la temperatura corporal. Per fer-ho rep informació des de diferents parts del cos per mitjà dels termoreceptors i posa en marxa els mecanismes adaptatius. Si fa molt de fred activa els mecanismes necessaris per a elevar la temperatura -tremolors, vasoconstricció, etc.- i si fa molta calor acciona els mecanismes de refrigeració i dissipació de la calor, com ara l’augment de la freqüència respiratòria, cardíaca i de la circulació sanguínia a la pell, la vasodilatació de la xarxa sanguínia de la pell i l’increment de la sudoració.
- Temperatura ambiental alta.
- Humitat atmosfèrica elevada.
- Sobrecàrrega de calor per radiació (edificis, automòbils…).
- Febre.
- Esforç muscular per treball o esport.
- Hipertèrmia maligna.
Generalment, els trastorns provocats per l’excés de calor en l’organisme humà són freqüents, però d’escassa gravetat. Solen ser habituals els casos lleus, que es caracteritzen per rampes que apareixen en persones que realitzen una activitat física prolongada en ambients calorosos i humits. Encara té més importància l’anomenat esgotament o col.lapse per calor. Es produeix una fallada en els mecanismes cardiocirculatoris d’adaptació a la calor, però es manté una bona resposta del centre termoregulador de l’hipotàlem. Apareixen símptomes com ara debilitat, cansament, mal de cap, marejos, nàusees i vòmits. Aquesta situació pot progressar fins a la incoordinació muscular i pèrdua més o menys completa de la consciència. L’afectat està pàl.lid, suat, però la temperatura es manté normal o lleugerament elevada.
En aquests casos el que cal fer és:
- Col·locar l’afectat en un lloc fresc i ventilat a l’ombra.
- Posar-lo de sobines (tombat cara cap amunt) i lleugerament incorporat.
- Aplicar-li compreses d’aigua freda al cap, el bescoll, la cara i el pit.
- Donar-li a beure aigua fresca amb una mica de sal (1 culleradeta per litre d’aigua) en glops petits.
- És aconsellable que el veja un metge per vigilar com evoluciona.
Si no es posa remei a temps a un col.lapse per calor, quan qui el sofreix és vulnerable o la calor és excessiva, es produeix el quadre més greu de la patologia per calor: el cop de calor. Els mecanismes termoreguladors fallen i si no s’actua amb rapidesa i de forma adequada s’origina una fallada multiorgànica que pot derivar en la mort del pacient. A diferència del que ocorre en el col·lapse, en el cop de calor la temperatura és molt elevada -més de 39-40 graus- la pell està seca i calenta, es va perdent la consciència i s’entra en coma. És una urgència vital: cal traslladar el pacient a un centre hospitalari tan ràpidament com es puga. Encara que es tracte a temps, la mortalitat és elevada i són freqüents les seqüeles neurològiques i d’un altre tipus en els qui sobreviuen. Fins al trasllat del pacient a l’hospital a fi de rebre l’atenció mèdica adequada, se li poden aplicar compreses d’aigua freda i donar-li a beure aigua en glops petits.
Encara que qualsevol persona pot acusar els efectes de la calor excessiva, n’hi ha algunes que són més vulnerables:
- Majors de 75 anys i menors de 6 anys.
- Xiquets de bolquers.
- Obesos, diabètics, hipertensos, i persones amb afeccions cardíaques i respiratòries.
- Esportistes que fan esforços prolongats amb temperatures elevades.
- Persones en tractament amb diürètics, tranquil.litzants i antidepressius.
La millor mesura és la prevenció, evitar l’efecte de la calor en qualsevol de les seues formes. Per això, i davant de temperatures elevades, cal adoptar mesures preventives.
- Tancar les finestres i posar la casa en penombra.
- Quedar-se en les zones més fresques de la casa.
- Beure aigua i sucs en abundància.
- Dutxar-se amb aigua fresca diverses vegades al dia.
- Evitar l’alcohol i els menjars pesants, calents i condimentats.
- Vestir-se amb roba fresca, de cotó, ampla i de colors clars.
- No fer exercici físic fort.
- Caminar per l’ombra.
- Portar roba fresca.
- Beure amb freqüència.
- Evitar el cotxe en les hores de més calor.
- No deixar mai en el cotxe xiquets, ancians o discapacitats.
- Per descansar una estona, prendre un refresc o acudir a locals climatitzats.
- Evitem exposar-nos al sol en les hores centrals.
- Cobrim-nos el cap i portem roba ampla.
- Protegim-nos sota d’un para-sol.
- Banyem-nos amb freqüència.
- Remullem-vos el cap, la cara i bescoll.
Amb anterioritat a l’onada de calor patida a l’estiu de 2003, la revista American Journal of Epidemiology es feia ressò d’un estudi de la Universitat John Hopkins en què s’evidenciava una relació entre les temperatures extremes i la mortalitat de la població. Van determinar que hi havia una “temperatura de mortalitat mínima” (TMM) que era d’entre 18-21 graus per a les ciutats fredes del nord i d’entre 24-32 per a les ciutats més càlides del sud. Els resultats indicaven que les ciutats del sud són molt més vulnerables al fred i moren més persones quan la temperatura descendeix per sota de la TMM, mentre que les ciutats del nord són més sensibles a la calor i que la mortalitat creix quan les temperatures ascendeixen per sobre de la TMM. Així va succeir en l’onada de calor que va assotar Europa l’any 2003. La mort de milers de persones va posar de manifest les descoordinació ministerial, la falta de personal sanitari i de llits (agreujat per les vacances d’estiu) i l’absència d’un sistema d’alerta, de vigilància i d’informació davant d’aquestes situacions extremes als països afectats. Vistes les variacions climàtiques extremes que s’estan ocorrent els últims temps, adquireix més rellevància la posada en marxa de plans d’emergència per a “situacions climàtiques extremes” que mitiguen els efectes d’aquests fenòmens climàtics.