Vehicle de salut

Vehicle de salut

/imgs/20050701/alimentacion01.jpg
L’aigua és font de vida al nostre planeta i en el nostre organisme. De fet, l’aigua és el component més abundant en un ésser humà: representa el 50-60% del nostre pes corporal total. Les cèl.lules més actives, com les dels músculs i les vísceres, tenen la concentració més alta d’aigua. Tot i ser tan essencial, el cos humà no té provisió per a emmagatzemar aigua i cada dia se’n perd al voltant de dos litres i mig per l’orina (1.500 ml), els excrements (150 ml), la suor (350 ml) i la respiració (400 ml). Per tant, la quantitat d’aigua que s’elimina cada 24 hores ha de ser restituïda per a mantenir l’organisme ben hidratat.

Beure aigua (i altres líquids que en continguen, com ara caldos, infusions, sucs…) és la millor manera de compensar les pèrdues que es produeixen en el nostre cos cada dia. També aconseguim hidratar-nos per mitjà de l’aigua que contenen els aliments que mengem. En la majoria de verdures, hortalisses i fruites, més del 90% del seu pes és aigua. Si incloem aquests aliments en la dieta en la quantitat aconsellada (5 fruites, verdures i hortalisses al dia) ingerim prop d’un litre d’aigua. A més, l’organisme, quan metabolitza (utilitza) els nutrients dels aliments (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) genera de 200 a 300 mil.lilitres d’aigua. Necessitem, per tant, beure prop d’1,5 litres d’aigua o altres líquids (només 6-8 gots al dia) per a equilibrar les pèrdues d’aigua i mantenir el nivell d’hidratació adequat. La quantitat d’aigua que s’ha de beure augmenta quan fa calor i quan hi ha més pèrdues de líquids, com ara en l’exercici intens, la diarrea, els vòmits i la febre.

No totes són iguals

/imgs/20050701/vaso.jpg L’aigua és una mena de ‘vehicle’ que transporta sals minerals i es classifica segons la composició i concentració de minerals que continga. Això depèn del recorregut subterrani que fa abans de brollar a l’exterior, en què arrossega i dissol diversos minerals en quantitats variables. S’han catalogat diversos tipus d’aigua amb diferents propietats, depenent de la composició mineral, que, a més de hidratar-nos, contribueixen a depurar el nostre organisme, a mineralitzar els nostres ossos i dents, a prevenir la càries i les infeccions d’orina, a millorar l’estat de la nostra pell…

Depenent de la composició mineral i del grau de mineralització (el contingut total en minerals), les aigües poden ser de mineralització forta (més de 1.500 mg de residu sec, és a dir, de minerals per litre), dèbil (fins a 500 mg/l) o molt dèbil (fins a 50 mg/l), i presenten distintes propietats beneficioses per a la salut. En alguns casos l’aigua pot ser una font excel.lent de minerals i ens ajuda a cobrir les ingestes recomanades d’aquests nutrients i evitar així deficiències.

Tipus d’aigua

Aigües minerals	Composició mineral (per litre)	Beneficis
Bicarbonatades o alcalines	Més de 600 mg de bicarbonats	Estimula la digestió i neutralitza l’acidesa d’estómac
Càlciques	Més de 150 mg de calci	El calci és el mineral més abundant del cos humà. El de l’aigua és molt ben aprofitat per part de l’organisme i contribueix a la mineralització d’ossos i dents.
Magnèsiques	Més de 50 mg de magnesi	Contribueixen a la mineralització d’ossos i dents, i poden resultar lleugerament laxants.
Hiposòdiques o sòdiques	Hiposòdiques: menys de 20 mg de sodi	Hiposòdiques: beneficien les persones que sofreixen alteracions renals, hipertensió o retenció de líquids i els bebès i persones grans. Depuren i eliminen l’excés de líquids.
	Sòdiques: més de 200 mg de sodi	Sòdiques: no aconsellades per a infants, persones grans, persones amb problemes de ronyó, de cor o de retenció de líquids.
Fluorades	Més d’1 mg de fluorurs	Prevenen la càries dental, però estan desaconsellades en els més petits perquè un consum excessiu d’aquest mineral mentre les dents s’estan desenvolupant pot causar fluorosis dental, que produeix baixa mineralització de l’esmalt i canvis en l’aparença de les dents (estries o taques marrons en la superfície).
Ferruginoses	Més d’1 mg de ferro	Contribueixen a l’aportació de ferro i, juntament amb una dieta adequada, ajuden a prevenir l’anèmia.
Carbòniques o amb gas	Més de 250 mg d’anhídrid carbònic (CO2) o gas lliure	El contingut de gas pot ser natural o afegit. Estimulen les ganes de menjar, neutralitzen l’acidesa i faciliten la digestió.
Aigües de mineralització dèbil (fins a 500 mg/l) o molt dèbil (fins a 50 mg/l)		Estimulen la diüresi, és a dir, la producció d’orina. Són les aigües més indicades per a la preparació d’aliments infantils i per a les dietes de control de sodi; hipertensió, problemes de cor, càlculs i insuficiència renals o retenció de líquids.

L’aigua al llarg de la vida

Les necessitats d’aigua de cada persona varien segons les pèrdues de líquid que sofrisca, la dieta, l’activitat física, el clima, l’edat, algunes situacions concretes (embaràs, lactància) i l’estat de salut.

• Infància: Es recomanen les aigües de mineralització dèbil o molt dèbil per a evitar sobrecarregar la funció dels ronyons (encara immadurs). En comparació amb els adults, els infants necessiten consumir més líquids perquè la proporció de superfície de pell per pes corporal és més gran (suen més), el seu cos té més temperatura quan fan exercici i no sempre demanen aigua quan tenen set.
• Joventut i edat adulta: Si la persona està sana pot consumir qualsevol tipus d’aigua sense gas o amb gas.
• Embaràs: Es necessita beure més aigua; dos terços del pes d’una dona al final de l’embaràs són aigua.
• Lactància: La dona que dóna de pit ha de beure líquids suficients (2 litres/dia) per a compensar l’aigua que utilitza per a produir la llet.
• Menopausa: Si hi ha tendència a retenir líquids es recomanen les aigües de mineralització dèbil i hiposòdiques.
• Tercera edat: La capacitat dels ronyons de filtrar i eliminar substàncies de rebuig de les persones grans és aproximadament la meitat que la d’una persona jove. Amb l’edat, el cos té menys massa muscular i aigua corporal, i s’altera el mecanisme de la set (les persones grans no tenen set encara que el seu cos estiga deshidratat). Per això, és fonamental que beguen 6 o 8 gots d’aigua o altres líquids al dia (infusions, caldos, etc.).
• Esport: Si l’organisme està ben hidratat, el rendiment físic (velocitat, resistència) no es veurà afectat i hi haurà menys risc d’hipertèrmia (temperatura corporal elevada). S’aconsella beure líquids (begudes isotòniques o aigua de mineralització dèbil) mitja hora abans de la prova; durant aquesta i després de l’exercici.