El poder devastador del foc
Incendis forestals i estiu s’han convertit, lamentablement, en termes inseparables. Les estadístiques revelen que la meitat dels incendis registrats cada any al nostre país ocorren durant els mesos de juliol i agost. I Espanya, que disposa d’uns recursos forestals que ocupen gairebé la meitat de la seua superfície i que alberga la biodiversitat més alta d’Europa, n’és un dels països més afectats.
Segons Greenpeace, en la dècada dels 90 va haver-hi una mitjana de 18.000 incendis a l’any. Un informe de l’Associació Nacional d’Empreses Forestals (ASEMFO) assegura que en les últimes quatre dècades els incendis han atacat 6,4 milions d’hectàrees. Cent milions d’arbres, prop de l’1% de la superfície forestal espanyola, es cremen cada any. I les dades econòmiques no són menys alarmants: 7.500 milions d’euros de pèrdues en les últimes quatre dècades -uns 5.100 milions d’euros en pèrdues ambientals i la resta en productes primaris-. Així mateix, només en els incendis ocorreguts de juny a setembre de 2004 van morir 6 persones i 27 més van resultar ferides. A més, 4.166 persones van haver de ser evacuades i 981 habitatges desallotjats, segons dades del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).
Quant a l’origen, les dades del Ministeri de Medi Ambient apunten l’ésser humà. El 67% dels incendis, segons aquest font, són intencionats i l’11% és degut a negligències, mentre que tan sols un 4% és per causes naturals, com ara llamps. La mà de l’ésser humà com a causant dels incendis queda en evidència amb una altra dada, aparentment contradictòria, apuntada per l’organització ecologista WWF/Adena: Galícia, una de les zones més humides, hauria de ser per aquesta raó una de les zones amb menys incendis. Però ocorre tot el contrari: entre 1998 i 2002 s’hi van registrar uns 11.000 incendis, enfront dels 1.000 d’Andalusia, que la dobla en superfície forestal i té un clima molt més càlid.
Encara que l’àrea mitjana i total incendiada està disminuint gràcies a la millora i l’ampliació dels mitjans d’extinció, el nombre d’incendis creix cada any. Segons Greenpeace, aquesta tendència és deguda a factors estructurals importants, com ara l’abandó dràstic del camp motivat per l’èxode rural, amb un increment de la biomassa en els ecosistemes que augmenta el risc de combustió, i la permanència del costum, als àmbits rurals, de la crema de rostolls i pastures.
Tot i que la naturalesa compta amb els seus mecanismes per a recuperar-se després de l’acció del foc, la intensitat i la reiteració dels incendis forestals estan afectant boscos i fauna, que pot necessitar fins a 120 anys per a recuperar-se, si no han quedat afectats de manera irreversible. El foc reiterat provoca una minva en la capacitat de la vegetació de recolonitzar el terreny i els animals que no han mort migren a altres zones. L’erosió, de la seua banda, genera terrenys cada vegada menys productius i més àrids, i s’incrementa el risc d’inundacions i sequeres. Espanya és el país europeu més amenaçat per la desertització: 15 milions d’hectàrees estan en una situació de risc “alt” o “molt alt”.
La defensa contra els incendis forestals a Espanya és competència de les comunitats autònomes, i el Ministeri de Medi Ambient té encomanada la coordinació bàsica de les activitats de lluita contra incendis i el suport amb mitjans d’extinció.
Segons els experts consultats per CONSUMER EROSKI, malgrat que el pressupost per a la prevenció dels incendis augmenta any rere any, continua sent insuficient. Així mateix, els pressupostos varien molt d’unes comunitats a altres. Per exemple, Aragó va invertir 18,5 milions d’euros el 2004, mentre que la Comunitat Valenciana en va destinar 73 milions, tots dos amb una superfície semblant. El pressupost més elevat va correspondre a Andalusia amb 101,5 milions d’euros, segons WWF/Adena.
Quant a la normativa, la Llei de Muntanyes, que va entrar en vigor pel mes de novembre de 2003 amb l’objectiu de protegir millor els boscos, suposa, en opinió de diverses associacions conservacionistes, un “colador” perquè cada comunitat autònoma l’aplique segons el seu parer i la seua conveniència, amb la qual cosa en la pràctica persistiria la possibilitat de requalificar terrenys cremats, fet que alhora podria incitar els incendis provocats per especuladors. Per evitar-ho, el govern central anunciava recentment un avantprojecte que modifica aquesta Llei; l’objectiu seria que els terrenys forestals assolats per incendis no puguen ser requalificats fins que no passen almenys trenta anys.
WWF/Adena enumera una sèrie de consells per a prevenir un incendi forestal i per a saber com cal actuar en cas d’estar davant d’un foc ja declarat:
- No hacer fuego en el monte en épocas de riesgo (mayo-septiembre). El resto del año, sólo en lugares acondicionados para ello, y no abandonarlos hasta que no estén totalmente apagados.
- No fem foc a la muntanya en èpoques de risc (maig-setembre). La resta de l’any, només en llocs habilitats per a fer-ne, i no els abandonem fins que no estiguen totalment apagats.
- No llancem burilles ni deixalles al terra.
- Si es declara un incendi, avisem els serveis d’extinció d’incendis, al telèfon 112.
- No participem en l’extinció si no hi estem qualificats, encara que podem fer tasques d’evacuació, abastiment i vigilància de zones ja extingides.
- Si l’incendi és incipient podem intentar apagar-lo llançant aigua o terra a la base de les flames o eliminant la vegetació que hi ha al voltant perquè no es propague.
- Mantenim la calma i avisem per qualsevol mitjà (ràdio, telèfon mòbil, veus, etc.) de la nostra situació, sense abandonar carreteres, pistes o sendes fàcilment transitables. Per a allunyar-se de l’incendi, l’ideal és anar pendent avall a zones ja cremades, contra el vent i sense córrer, evitar la vegetació espessa i seca i les torrenteres, i cobrir-se les vies respiratòries amb una tela humida en cas d’estar voltats de fum.