Estalvis importants amb prestacions idèntiques
Segons l’Institut per a la Diversificació Estalvi de l’Energia (IDEA), la major part de l’energia que es gasta als habitatges espanyols es dedica a l’ús de la calefacció i la producció d’aigua calenta sanitària. Les dues partides sumen el 66% de la despesa energètica familiar. El 34% restant s’inverteix en l’ús d’electrodomèstics (16%), a la cuina (10%), la il.luminació (7%) i l’aire condicionat (1%). Convé tenir present que l’estalvi energètic que es pot aconseguir amb un ús eficient dels equipaments dels nostres habitatges és molt important. Per aquesta raó, és determinant analitzar les dades d’aquests aparells a partir de l’ús que els donarem: a mitjà i a llarg termini, els electrodomèstics més barats poden resultar cars si no es té en compte la informació sobre el consum energètic. Amb aquest propòsit, la Comissió Europea va posar en marxa l’any 1989 el sistema d’etiquetes energètiques per a informar els usuaris del consum d’energia de l’electrodomèstic, generalment en la forma d’ús de l’energia, eficiència i/o costos de l’energia, alhora que va contribuir a controlar la contaminació ambiental, ja que la major part de l’energia que hi ha al planeta procedeix de fonts energètiques esgotables.
- Són obligatòries per a electrodomèstics com ara neveres, congeladors, rentadores, assecadores, rentaplats i llums d’ús domèstic.
- Un electrodomèstic és eficient si ofereix les mateixes prestacions que uns altres consumint menys energia.
- Hi ha set etiquetes (A, B, C, D, E, F, G), identificades cadascuna amb un color. El consum dels electrodomèstics amb etiqueta A és el més eficient i els que tenen una G són els que més consumeixen fent el mateix.
- Les etiquetes només són comparables dins d’un mateix grup d’electrodomèstics: no s’ha d’interpretar igual una D en una rentadora que en una bombeta.
- Com s’assignen les etiquetes d’eficiència energètica? Es va mesurar, en el seu moment, el consum anual de neveres, rentadores, etc., i al consum mitjà dels aparells analitzats se li va assignar el punt intermedi entre les lletres D i E (els nivells que queden en posició intermèdia entre la A i la G). A partir d’aquest punt, es van calcular les altres.
- La diferència de preu entre un aparell de la classe A i un altre de la classe C s’amortitza en 5 anys gràcies al menor consum.
No hi ha organismes independents que etiqueten els electrodomèstics: són els mateixos fabricants els qui assignen les etiquetes després de contractar els serveis de laboratoris homologats. A més, en aquestes proves de laboratori es permet un marge d’error que pot ser fins d’un 15%. En aquest sentit, diversos estudis encarregats per associacions de consumidors indiquen que “les classes energètiques esmentades en les etiquetes no sempre es corresponen amb la real i sovint els aparells s’han situat en una classe més elevada de la que realment els correspon”.
La clau de l’estalvi es troba en els nivells de consum i de rendiment de l’electrodomèstic. Així, una nevera-congelador de classe A consumeix 340 kWh a l’any, un 48% menys que una de classe D i un 60% menys que una de classe G. En els deu anys de vida útil que se li pressuposa, consumiria 5.100 kWh menys (l’equivalent a uns 400 euros) que una nevera semblant de la classe G. A més de les etiquetes energètiques, altres qüestions en què convé fixar-se són:
- ‘Classe climàtica’: temperatura ambient recomanada pels fabricants per a garantir el funcionament òptim de les neveres. S’indica amb rangs de lletra:
- SN’ 10 ºC- 32 ºC
- N ‘ 16 ºC- 32 ºC
- ST ‘ 18 ºC- 38 ºC
- T ‘ 18 ºC- 43 ºC
- Selecció de temperatura: els fabricants recomanen mantenir el refrigerador a 5 ºC i el congelador a -18 ºC.
- Grandària: no compreu una nevera més gran del que necessiteu, perquè consumirà més del necessari i no l’aprofitareu.
- Gel i gebre: són elements aïllants i dificulten el refredament de l’interior de la nevera. Des de fa uns quants anys, el mercat ofereix models no-frost (sense gebre), que permeten una circulació contínua d’aire a l’interior.
Volem una rentada econòmica o ràpida? Els fabricants ofereixen aquestes recomanacions segons quina siga la resposta:
- Rentada intensiva: la que més energia consumeix, atès que comporta un escalfament de l’aigua superior. Recomanada per a roba molt bruta o quan hi ha cassoles i paelles que requereixen una rentada més intensa. És més ràpida, però consumeix molt més.
- Rentada ecològica o econòmica: consumeix menys energia elèctrica -no supera els 50 ºC en els rentaplats- però pot durar una hora o més.
- Càrrega: per a posar en marxa rentadores o rentaplats, és millor esperar fins que es troben plens, perquè el consum serà el mateix que si s’utilitzen mig buits. És important diferenciar l’impacte en el consum energètic de la quantitat d’aigua usada i de la temperatura a què funciona l’electrodomèstic. És l’augment de la temperatura, passar d’aigua freda a calenta i de calenta a molt calenta (superant els 50 ºC), i no la quantitat d’aigua utilitzada, el que fa que el consum es dispare. Alerta amb els programes de mitja càrrega: consumeixen menys aigua, però la mateixa energia.
- Grandària: és important adquirir els rentaplats d’una grandària que s’ajuste a les necessitats de la nostra llar. Qui tinga poca vaixella o la utilitza poc tardarà molt a omplir l’electrodomèstic, amb la qual cosa acabarà usant freqüentment la mitja càrrega.
- Avui es poden adquirir rentadores i rentaplats bitèrmics: tenen dues preses d’aigua independents, una per a l’aigua freda i una altra per a la calenta. D’esta manera, l’aigua calenta es pren de l’escalfador o caldera i es redueix el temps de rentada i s’estalvia energia.