Aplicacions de la investigació espacial

Ginys quotidians arribats de l'espai

1 Abril de 2004

Ginys quotidians arribats de l'espai

/imgs/20040401/img.miscelanea.01.jpg
El 4 d’octubre de 1957, Moscou sorprèn el món sencer amb la posada en òrbita del Sputnik 1. Aquella data històrica va significar el començament de l’era espacial, un període en què la investigació i el desenvolupament en les seves cotes més altes de perfecció i aplicació pràctica són l’eix d’acció. Resulta sorprenent descobrir que molts elements que utilitzem en la nostra vida quotidiana procedeixen dels laboratoris ultramoderns de la NASA o l’Agència Espacial Russa. A més de la seva eficàcia i el seu alt grau de tecnologia fins i tot en el més senzill, com en la veta adhesiva (velcro), aquests invents tenen un gran avantatge: moltes vegades es tracta de descobriments paral·lels a l’objectiu final, amb la qual cosa no tenen patents i tota la humanitat es beneficia del seu ús.

Pot semblar una llista d’anècdotes, però eines i teixits que avui ens semblen tan domèstics i quotidians són deguts a l’enginy d’investigadors espacials.

La més alta tecnologia… quotidiana

  • Per viure en l’espai es va haver d’inventar els bolquers d’un sol ús, amb gelatina absorbent que aconseguia un balanç tèrmic dels vestits espacials.
  • El sistema d’estalvi de fluix d’energia, utilitzat en refrigeradors, ordinadors i altres aparells elèctrics domèstics, va ser desenvolupat per als satèl·lits.
  • Algunes tècniques de desinfecció usades en els principals centres hospitalaris del món van ser pensades per als vols a l’espai.
  • Les eines sense fil, com el trepant, van ser dissenyades perquè els navegants de l’Apol·lo poguessin foradar les roques de la Lluna.
  • Els vestits dels astronautes s’elaboren amb teles i fibres com el Maylar, creades a partir d’un material aïllant i flexible fet d’una combinació de metalls i ceràmica. Aïllants del fred i la calor, avui les utilitzen els corredors de Fórmula 1, els bombers i els submarinistes… i qualsevol persona que dugui posat un folre polar, mitjons tèrmics o un anorac de plomes, o que usi guants i botes tèrmiques per a la neu. També es va inventar el Kevlar, un material plàstic molt resistent amb el qual avui es fabriquen els pneumàtics i les armilles antibales. Les sabatilles d’esport amb sistema d’aire a pressió, que amorteix l’impacte i donen estabilitat i flexibilitat a l’atleta, procedeixen de les sabates inventades per permetre el moviment de l’astronauta.
  • El làser va ser utilitzat en els seus inicis en l’espai per a efectuar tests de distància. Avui és usat en medicina i en la indústria.
  • El tub dental, tal com el coneixem ara, es va desenvolupar per ser usat en l’espai.
  • El tancament de velcro es va desenvolupar per a innumerables aplicacions espacials, des de vestits fins a tancaments hermètics dins de les naus.
  • Els monitors cardíacs, que es van utilitzar per controlar en temps real la salut dels astronautes, ara són d’ús quotidià en tots els centres hospitalaris del món.
  • El termòmetre digital sense mercuri, que detecta l’energia infraroja que emet l’orella, es va dissenyar per mesurar la temperatura dels astronautes en qüestió de segons.
  • La pintura anticorrosió es va desenvolupar per reduir els costos de manutenció de les instal·lacions espacials.
  • El tractament de l’aigua, el mateix sistema que s’utilitza per a purificar i reciclar aigua en l’espai, és utilitzat en els sistemes urbans i domèstics de purificació.
  • Les termografies multicolor, que permeten fer una representació del cos humà en colors segons la temperatura, neixen a partir de l’era espacial.
  • La tecnologia actual dels marcapassos va ser utilitzada per manejar les comunicacions entre la Terra i els satèl·lits.
  • Les lents de contacte amb pel·lícula antiratllada van ser desenvolupades per protegir de les radiacions, entre elles les ultraviolades, els miralls i les càmeres dels telescopis utilitzats en l’espai.
  • El policarbonat, material aïllant i resistent amb què estan fets els discs compactes, va ser inventat per fabricar els cascs dels astronautes.
  • El tefló, tan present en les paelles i en la tapisseria, que repel·leix l’aigua, es va inventar per cobrir la nau Saturn V.
  • Els aliments deshidratats i liofilitzats, com algunes farinetes o el cafè soluble, es van idear per alimentar l’home de l’espai, i el microones, perquè es pogués escalfar els aliments.
  • Els detectors de fum que avui en dia es troben en qualsevol lloc públic, es van utilitzar per primera vegada a l’estació espacial Skylab per percebre qualsevol vapor tòxic. I els teixits resistents al foc sorgeixen de les investigacions per a protegir els circuits elèctrics dels coets.
  • El codi de barres, present fins en l’objecte de consum més petit, originàriament va ser desenvolupat per la NASA per controlar els milions de peces espacials que fabricaven.
  • El Global Positioning System (GPS) o Sistema de Posicionament Global, és un conjunt de 24 satèl·lits que s’utilitzen per conèixer una posició exacta en el planeta. Originàriament eren utilitzats només pels militars. En l’actualitat, un pelegrí que es perd camí cap a Santiago i porta a sobre un dispositiu GPS pot ser localitzat en qüestió de minuts si telefona al 112.
També en la medicina, la farmacologia i la ciència

Els avenços mèdics i farmacològics estan cada vegada més lligats a la carrera espacial. Alguns experiments no es poden fer a la Terra i, per això, quan el transbordador espacial Columbia es va enlairar el 1981, va portar a l’espai més de 80 experiments científics de física fonamental, biologia i seguretat contra el foc. També a l’Estació Espacial Internacional (IIS) podran sorgir tractaments o programes de prevenció per a patologies cardiovasculars, l’osteoporosi, la retinopatia associada a la diabetis i els càlculs renals.

Però la novetat en la carrera espacial consisteix en el programa anomenat Desenvolupament de Productes de l’Espai, concebut per estimular les companyies privades perquè utilitzin les missions dels transbordadors i les instal·lacions de l’Estació com a centres d’investigació de nous productes.

Entre els experiments finançats pel sector privat es troben el disseny d’una nova generació de sistemes de control d’incendis, el conreu de plantes en l’espai i la manipulació genètica d’espècies vegetals. També la biociència i els seus usos potencials en medicina formen part de les missions, que inclouen estudis de proteïnes per a aplicar-les en el tractament de diversos tipus de càncer i el desenvolupament d’un sistema de microencapsulament per a les teràpies oncològiques. Encara que això és encara futur, ja hi ha nombroses companyies de sectors molt diversos que han tingut l’oportunitat de beneficiar-se del programa, fins i tot una empresa de cosmètica… i és que en l’espai, fins les flors no fan la mateixa olor.