Síndrome del túnel carpià

Malaltia professional en augment

1 Abril de 2004

Malaltia professional en augment

/imgs/20040401/img.salud.01.jpg
La síndrome del túnel carpià (STC) és un conjunt de símptomes produïts per la compressió del nervi mitjà al seu pas pel canell. Aquest nervi ha de travessar un estret túnel format per ossos i lligaments que, en determinades circumstàncies, es pot fer encara més estret i comprimir el nervi. Atès que aquest nervi s’encarrega de la sensibilitat i de la mobilitat de part de la mà, de seguida apareixen els símptomes, que fonamentalment consisteixen en alteracions de la sensibilitat.
La STC pot considerar-se una malaltia professional: la seva incidència està augmentant pel tipus de treballs que es realitzen en l’actualitat, com els que exigeixen una producció amb ritme elevat i poques pauses. També sembla que està contribuint a l’increment del nombre de casos la proliferació d’ordinadors i teclats poc o gens ergonòmics, davant dels quals per treball o per plaer passem moltes hores. No obstant això, la relació entre els ordinadors i la STC no és tan clara com sembla: un estudi de la Clínica Mayo del 2001 no va trobar una relació evident entre l’ús de computadores i el risc de desenvolupar una STC.

Per què s’origina la STC?

Són moltes les circumstàncies que en poden afavorir l’aparició:

  • /imgs/20040401/img.salud.02.jpgEls moviments repetitius. La STC és molt habitual en determinades professions, sobretot si es manipulen càrregues o s’han d’adoptar postures forçades i fer força. És el cas de persones que usen teclats o ordinadors, fusters, caixers de supermercats, empaquetadors, en treballs de muntatge i acoblament, etc. També es dóna en violinistes, jugadors de golf, remers, etc., que forcen els canells amb freqüència.
  • L’ús continu d’eines manuals de vibració.
  • Algunes malalties dels ossos o de les articulacions, com l’artritis, l’artritis reumatoidea o l’osteoartritis, que en produir estretiment del canal comprimeixen el nervi.
  • Les lesions del canell, com ara fractures, esquinços o torçades, tenen el mateix efecte.
  • /imgs/20040401/img.salud.03.jpgEls canvis hormonals, com els desequilibris tiroides (hipotiroïdisme), la menopausa, les últimes setmanes de l’embaràs i la diabetis tipus II, poden propiciar l’aparició de la STC.
  • Sembla que hi ha una predisposició congènita, en algunes persones el túnel carpià és més estret que en unes altres.
  • Les dones tenen tres vegades més probabilitats que els homes de patir STC, potser perquè tenen el túnel més petit.

Com es diagnostica la STC?

El diagnòstic precoç és important per a aturar el progrés de la STC i evitar lesions irreversibles del nervi mitjà. Per això és fonamental anar al metge si hi ha presència d’algun dels símptomes referits. A més, hi ha exercicis que ajuden a diagnosticar la STC al metge que explora el pacient: cal doblegar cap avall el canell i flexionar-lo al màxim amb el braç estirat durant un minut. En aquesta posició poden reaparèixer els símptomes: com que es percudeix en el centre del canell, en la cara palmar, es provoquen rampes en els dits, una sensació semblant a una descàrrega elèctrica.
Però el diagnòstic de confirmació es fa per mitjà d’una prova electrofisiològica. Es tracta de l’estudi de conducció del nervi i mitjançant la col·locació d’elèctrodes en la mà i els dits, que registren la velocitat de conducció elèctrica del nervi. Alhora, serveix per a determinar el grau d’afectació, la severitat de la compressió del nervi i per a esbrinar si estan afectades les fibres sensitives i/o motores.

Té tractament la STC?

El tractament, una vegada diagnosticat, ha de començar al més aviat possible. Si hi ha una lesió de base cal tractar la causa que l’origina, però en qualsevol cas sempre cal mantenir un parell de setmanes de repòs, i evitar activitats que puguin empitjorar els símptomes. Fins i tot es pot arribar a immobilitzar el canell per mitjà d’una fèrula. L’aplicació de fred local pot produir alleujament en els casos lleus.
La cirurgia, que pretén la descompressió del túnel carpià, és el tractament adequat per als casos en què els símptomes duren almenys sis mesos i no han respost als tractaments farmacològics, ja que inicialment es pot intentar la cura amb antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) com l’ibuprofèn o el diclofenac, o amb infiltracions locals amb antiinflamatoris esteroïdals (corticosteroides).
L’acupuntura i els tractaments quiropràctics poden produir alguns beneficis, però la seva eficàcia vertadera no ha sigut comprovada. El ioga sí que sembla eficaç per a reduir el dolor. La intervenció quirúrgica és relativament senzilla i consisteix a tallar el lligament carpià, que fa de sostre del túnel, per a engrandir així el canal. El procediment generalment és ambulatori i es fa amb anestèsia local. La recuperació total pot portar algunes setmanes, ja que encara que el dolor per la compressió nerviosa desapareix de seguida, poden aparèixer dolors i certa rigidesa a nivell de la incisió. Per això, quasi sempre, després de la intervenció, cal fer fisioteràpia per restaurar completament la força i la mobilitat del canell.
En la majoria dels intervinguts la recuperació és total i la recaiguda és excepcional.

Què es pot fer per a prevenir-ne l’aparició?

En l’àmbit laboral, per als qui s’exposen als factors citats anteriorment, és aconsellable utilitzar canelleres, realitzar pauses, fer exercicis d’estiraments amb les mans i els dits, canviar a diferents activitats, i si fos possible, redissenyar les eines i la forma de treballar amb programes especialitzats en ergonomia que evitin els factors de risc.

Quines símptomes produeix la STC?

/imgs/20040401/img.salud.04.jpg
El nervi mitjà, com tots els nervis, consta d’un embolcall de mielina. A sota d’aquesta passen les fibres sensitives i pel centre les fibres motores. Per això, en les primeres etapes, quan es comprimeix la part més superficial del nervi, apareixen símptomes sensitius, i si la compressió continua i es fa més intensa es veuen afectades les fibres motores i apareixen trastorns de la mobilitat. El nervi mitjà innerva el dit polze, l’índex, el del mig i meitat de l’anular, per la qual cosa els símptomes es limiten a aquests dits. Els símptomes poden variar d’una persona a una altra quant a la intensitat i la forma d’aparició, però quasi sempre es presenten els següents:

  • Sensació de formigueig en aquests dits, especialment en el polze i l’índex.
  • Sensació d’adormiment, d’insensibilitat de la zona i d’inflor
  • Dificultat per a agafar objectes amb una mà o amb les dues i per a fer la grapa amb la mà o tancar el puny
  • Sensació de pèrdua de força en la mà, de debilitat en els dits
  • Dolors al canell, al palmell de la mà i a vegades a l’avantbraç. El dolor es fa més intens quan s’agafen objectes o es doblega el canell, i a vegades s’incrementa a la nit, quan fins i tot pot arribar a despertar l’afectat, que sent necessitat de sacsejar la mà.

Els símptomes solen aparèixer gradualment. Es comença amb alteracions de la sensibilitat. Després apareixen les rampes i més tard la debilitat i la pèrdua de força. A mesura que l’afecció progressa i si no es posa remei, els músculs del tènar, els de la base del polze, poden arribar a atrofiar-se. La síndrome del túnel carpià pot presentar-se en una mà o en les dues.