Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Cirurgia estètica: aspectes legals : La informació sobre inconvenients i riscs, fonamental

Si es vol sotmetre a una operació de cirurgia estètica, esmerci el temps necessari a triar la persona que l'operarà

/imgs/20040401/img.informe.01.jpg
Des que va deixar de ser un tabú i un luxe, la cirurgia estètica s’ha convertit en un dels camps mèdics que més s’han desenvolupat els últims anys, però també un dels més conflictius. L’impacte social que generen els presumptes errors mèdics en persones sanes s’ha convertit en un llast per a la imatge de la professió, que no es posa d’acord sobre l’habilitació mínima que s’ha d’exigir a un facultatiu per a exercir en aquest camp. Els metges que practiquen intervencions de cirurgia estètica han d’estar en possessió del títol d’Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, que s’obté després de llicenciar-se en Medicina i Cirurgia i d’exercir cinc anys de Metge Intern Resident en un hospital acreditat (un any en Cirurgia General, un altre en especialitats quirúrgiques afins i tres anys específics de Cirurgia Plàstica).

Prop de 300.000 persones es van sotmetre l’any passat a algun tipus d’operació de cirurgia estètica, xifra que situa Espanya al capdavant d’Europa i en el tercer lloc del rànquing mundial de despeses en medicina estètica, amb una xifra equivalent a un terç del pressupost del Ministeri de Sanitat i Consum. No en va aquest sector mou sis-cents milions d’euros anuals en les seves dues vessants: la cirurgia estètica, és a dir, aquella que busca un canvi de l’aspecte físic per mitjà d’una operació, i la medicina estètica, que també persegueix una millora estètica però sense intervenció quirúrgica, aplicant tractaments que no requereixen l’ús del bisturí.

A més de distingir entre cirurgia i medicina estètica, convé aclarir la diferència entre la cirurgia estètica i la reparadora o reconstructora. Ambdues s’engloben dins de la cirurgia plàstica, especialitat que al nostre país es coneix com Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. Però mentre que la plàstica i reparadora atén cremats, malformacions congènites o adquirides i es practica als hospitals del Sistema Nacional de Salut, l’estètica es fa per millorar les estructures normals del cos amb intenció d’augmentar l’atractiu del pacient i la seva autoestima, i no està inclosa en el catàleg de prestacions de la Seguretat Social.

Contracte de resultats, però amb matisos

Quan una persona lliurement i voluntària se sotmet a una intervenció quirúrgica amb l’única intenció de millorar la seva estètica, ens trobem davant d’un contracte híbrid, a cavall entre el contracte d’arrendament de serves, amb obligació de mitjans, i el contracte d’obra, amb obligació de resultats. En qualsevol intervenció mèdica, sigui de cirurgia estètica o no, hi té a veure el que s’anomena “atzar irreductible”. És a dir, podria ocórrer que, encara que hi hagués una actuació mèdica correcta, el resultat favorable no arribés a aconseguir-se. En medicina curativa l’obligació mèdica és de mitjans: utilitzar tots els mitjans disponibles amb diligència per a aconseguir la cura. En medicina voluntària, a aquesta obligació mèdica general s’afegeix un plus de cara al resultat, com la consecució d’una grandària de pit concreta, un determinat nas… Però si el resultat no s’aconsegueix pot haver-hi o no responsabilitat mèdica. Dependrà de si s’acredita que va haver-hi o no culpa, imperícia o desconeixement del saber mèdic, ja que és possible que la no-consecució del resultat desitjat sigui deguda no a una negligència mèdica, sinó a l’atzar irreductible. Per això, el pacient ha de ser informat exhaustivament d’aquestes qüestions, és a dir, no tan sols dels riscs, sinó també del percentatge de possibilitats que el resultat no s’aconsegueixi i de tots els factors que puguen impedir-ho. Una altra qüestió ben diferent és que no només no s’aconsegueixi el resultat, sinó que a més s’enlletgeixi el client o se li causi algun tipus de dany. En aquest cas, la culpa del metge es presumeix, no cal provar-la. Per tant, és una obligació dels mitjans que s’aproxima molt a la dels resultats.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions