La informació sobre inconvenients i riscs, fonamental

/imgs/20040401/img.informe.01.jpg
Des que va deixar de ser un tabú i un luxe, la cirurgia estètica s’ha convertit en un dels camps mèdics que més s’han desenvolupat els últims anys, però també un dels més conflictius. L’impacte social que generen els presumptes errors mèdics en persones sanes s’ha convertit en un llast per a la imatge de la professió, que no es posa d’acord sobre l’habilitació mínima que s’ha d’exigir a un facultatiu per a exercir en aquest camp. Els metges que practiquen intervencions de cirurgia estètica han d’estar en possessió del títol d’Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, que s’obté després de llicenciar-se en Medicina i Cirurgia i d’exercir cinc anys de Metge Intern Resident en un hospital acreditat (un any en Cirurgia General, un altre en especialitats quirúrgiques afins i tres anys específics de Cirurgia Plàstica).

Prop de 300.000 persones es van sotmetre l’any passat a algun tipus d’operació de cirurgia estètica, xifra que situa Espanya al capdavant d’Europa i en el tercer lloc del rànquing mundial de despeses en medicina estètica, amb una xifra equivalent a un terç del pressupost del Ministeri de Sanitat i Consum. No en va aquest sector mou sis-cents milions d’euros anuals en les seves dues vessants: la cirurgia estètica, és a dir, aquella que busca un canvi de l’aspecte físic per mitjà d’una operació, i la medicina estètica, que també persegueix una millora estètica però sense intervenció quirúrgica, aplicant tractaments que no requereixen l’ús del bisturí.

A més de distingir entre cirurgia i medicina estètica, convé aclarir la diferència entre la cirurgia estètica i la reparadora o reconstructora. Ambdues s’engloben dins de la cirurgia plàstica, especialitat que al nostre país es coneix com Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. Però mentre que la plàstica i reparadora atén cremats, malformacions congènites o adquirides i es practica als hospitals del Sistema Nacional de Salut, l’estètica es fa per millorar les estructures normals del cos amb intenció d’augmentar l’atractiu del pacient i la seva autoestima, i no està inclosa en el catàleg de prestacions de la Seguretat Social.

Contracte de resultats, però amb matisos

Quan una persona lliurement i voluntària se sotmet a una intervenció quirúrgica amb l’única intenció de millorar la seva estètica, ens trobem davant d’un contracte híbrid, a cavall entre el contracte d’arrendament de serves, amb obligació de mitjans, i el contracte d’obra, amb obligació de resultats. En qualsevol intervenció mèdica, sigui de cirurgia estètica o no, hi té a veure el que s’anomena “atzar irreductible”. És a dir, podria ocórrer que, encara que hi hagués una actuació mèdica correcta, el resultat favorable no arribés a aconseguir-se. En medicina curativa l’obligació mèdica és de mitjans: utilitzar tots els mitjans disponibles amb diligència per a aconseguir la cura. En medicina voluntària, a aquesta obligació mèdica general s’afegeix un plus de cara al resultat, com la consecució d’una grandària de pit concreta, un determinat nas… Però si el resultat no s’aconsegueix pot haver-hi o no responsabilitat mèdica. Dependrà de si s’acredita que va haver-hi o no culpa, imperícia o desconeixement del saber mèdic, ja que és possible que la no-consecució del resultat desitjat sigui deguda no a una negligència mèdica, sinó a l’atzar irreductible. Per això, el pacient ha de ser informat exhaustivament d’aquestes qüestions, és a dir, no tan sols dels riscs, sinó també del percentatge de possibilitats que el resultat no s’aconsegueixi i de tots els factors que puguen impedir-ho. Una altra qüestió ben diferent és que no només no s’aconsegueixi el resultat, sinó que a més s’enlletgeixi el client o se li causi algun tipus de dany. En aquest cas, la culpa del metge es presumeix, no cal provar-la. Per tant, és una obligació dels mitjans que s’aproxima molt a la dels resultats.

Abans d'operar-se...

/imgs/20040401/img.informe.02.jpg
No deixi que les il·lusions el ceguin i analitzi bé totes les possibilitats. Consulti el seu entorn (família, amics íntims).

No s’operi per a agradar algú. És possible que les persones del seu entorn responguin positivament a la intervenció, però la cirurgia plàstica està pensada per a produir canvis en vostè, no en els altres.

No oculti dades clíniques o sanitàries per molt irrellevants que li semblin.

No es deixi portar per una publicitat, perquè no sempre és tan veraç com hauria de ser. Sàpiga que des del punt de vista legal, forma part del contracte i el seu contingut és exigible per l’usuari com a contingut contractual.

Una operació de cirurgia plàstica implica professionals altament qualificats. No confiï en ofertes estrella ni en preus baixos. Es tracta d’una intervenció que requereix la màxima seguretat.

No se sotmeti a una intervenció en perruqueries o en centres de bellesa.

Valori com una cosa positiva el fet que tractin de dissuadir-lo de la idea de sotmetre’s a un tractament o una operació. Això és especialment aplicable a les liposuccions, apropiades per a persones amb pes normal o amb una lleugera sobrecàrrega encara que amb acumulació de greixos en l’abdomen, malucs… Per a pacients amb sobrecàrrega o obesitat hi ha altres tractaments més indicats i que no tenen res a veure amb la liposucció.

Dediqui el temps necessari a triar la persona que l’operarà. Informi’s de l’experiència del cirurgià i de si està col·legiat. Demani referències a les associacions professionals, al seu metge de capçalera i a altres doctors.

Demani segones, terceres i fins i tot quartes opinions. El metge l’ha d’assessorar, no vendre-li una operació. Desconfiï de qui li prometi coses impossibles.

Aspectes legals que cal tenir molt en compte

Comprovi que la clínica que ha triat està legalitzada i que disposa de l’autorització administrativa corresponent, adequada a l’activitat que s’hi fa. És imprescindible en el cas de la cirurgia i haurà d’estar en lloc ben visible. Vagi amb un testimoni que pugui declarar en el cas que l’operació sigui un fracàs.

Els articles 4 i 5 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, estableixen que, sempre que així ho desitgi, vostè o les persones a qui hagi autoritzat, tindrà dret a ser plenament informat dels inconvenients i els riscs de la intervenció, els efectes col·laterals, les implicacions familiars i laborals (dies de baixa, repòs, etc.), i sobretot, de les complicacions habituals o possibles tant durant l’operació, com en el postoperatori. Després d’algunes intervencions, com la col·locació d’implants de pit, poden sorgir complicacions fins i tot mesos després.

Sol·liciti per escrit els resultats que s’obtindran amb l’operació. Exigeixi que tota la informació que li proporcionin sigui clara, específica, detallada, comprensible i per escrit. Demani fotografies de l’abans i del després.

Exigeixi un control clínic adequat i una monitorització de les seves constants vitals durant la intervenció.

Demani el pressupost per escrit, desglossat i especificant els materials que s’utilitzaran. Sol·liciti factura i còpies dels documents que firmi, inclòs el consentiment de l’operació. El pagament final no ha de superar el que pressuposta. No pagui mai amb xec al portador. Ha de saber que no ha de pagar IVA si la intervenció té per objecte tractar una malaltia o les seves seqüeles. Si se sotmet a una tècnica netament estètica, haurà de pagar un IVA reduït del 7%.

Si durant el tractament se li ha implantat en l’organisme algun material (pròtesi, farciments, etc.), exigeixi una Fitxa de Registre (en model oficial), que n’especifiqui totes les característiques: marca i model, composició, grandària o volum, lloc de l’implant, etc.

Com cal reclamar

/imgs/20040401/img.informe.04.jpg
Quan entengui que ha hi hagut una assistència irregular, no dubti a sol·licitar les explicacions pertinents. Si és possible, demani-les per escrit.

Recopili totes les dades que demostrin que hi ha hagut negligència mèdica.

En cas de mort o de lesions greus es pot recórrer a la via penal (és més ràpida i econòmica) que pot portar a la inhabilitació i/o presó per al metge, a més de veure rescabalat el dany per mitjà de la indemnització monetària corresponent. Es pot exercitar sigui quin sigui el centre on s’ha rebut l’assistència sanitària (públic o privat). També es pot dirigir contra la clínica, en aquest cas per via civil, en nom del seu representant legal, i contra els professionals.

Per a casos no tan greus, i en el supòsit d’haver rebut assistència sanitària en un centre dependent d’un organisme públic, pot sol·licitar la indemnització monetària corresponent en via administrativa. En aquesta via, únicament i exclusivament es pot obtenir una compensació econòmica: no s’exercita cap acció penal contra el metge responsable. Aquesta opció s’inicia per mitjà de la interposició d’una reclamació contra l’Administració Sanitària, anomenada Reclamació per Responsabilitat Patrimonial de l’Administració Publica. En el supòsit que no obtingui cap contestació en el termini de 6 mesos, s’ha de considerar que la Reclamació ha sigut desestimada. En aquest cas hi haurà un altre termini de 6 mesos per a anar als tribunals i iniciar un procediment contenciós administratiu, que acabarà amb una sentència. La reclamació per responsabilitat patrimonial de l’administració es planteja en via administrativa, no en via civil. La jurisdicció civil no és competent.

Si l’assistència sanitària s’ha fet en un centre privat, pot sol·licitar la indemnització corresponent en reclamació dels danys i perjudicis soferts davant dels tribunals civils. Aquesta opció s’inicia per mitjà de la interposició d’una demanda contra el centre i/o el metge responsable de la suposada negligència mèdica, depenent dels casos, i acabarà amb una sentència.

Abans d’interposar una denúncia s’ha d’assegurar de quin metge és el responsable directe del fet abans de denunciar l’equip mèdic. Per a això és fonamental l’informe pericial i la valoració prèvia que l’advocat faci de les proves. L’advocat valorarà qui s’ha de demandar: el cirurgià, l’anestesista, l’equip encarregat del postoperatori, etc.

Els riscs d'un cos a la carta

/imgs/20040401/img.informe.03.jpg
La medicina no és una ciència exacta, i menys encara quan parlem de cirurgia, on no hi ha la seguretat al 100%. Dins d’aquest camp, les operacions d’estètica tenen els mateixos riscs que la resta d’intervencions quirúrgiques a les quals els pacients se sotmeten tots els dies. La cirurgia i l’anestèsia, ja sigui local, regional o general, pot comportar al·lèrgies, problemes cardiocirculatoris i de cicatrització, hemorràgies o infeccions de teixits, entre d’altres. I és que el cos humà pot tenir reaccions estranyes fins i tot per als mateixos cirurgians, i es poden donar situacions amb difícil explicació o amb cap, i amb resultats irreparables.
No obstant això, l’estètica és una cirurgia que en la majoria de casos no és intracavitària, és a dir, cranial, toràcica o abdominal, i requereix una anestèsia menys profunda. Si a això unim el fet que aquest tipus d’operacions solen donar-se per raons voluntàries, per l’únic desig de canviar alguna part del cos, els pacients que s’hi enfronten solen gaudir de bona salut, i per tant el percentatge de risc i les complicacions són menors que en un altre tipus d’intervencions.

Mamoplàsties i liposuccions, intervencions arriscades

L’implant d’un pit és una de les operacions d’estètica més demandades, però també una de les que més riscs comporta. Les complicacions locals que poden sorgir en el transcurs de l’operació, o durant el postoperatori, són dolor, deformitat o infeccions greus. Un dels riscs és la contractura de la càpsula. Això ocorre quan la cicatriu del teixit que es forma al voltant de l’implant es fa gran i l’estreny. Sol aparèixer després de la infecció i pot necessitar cirurgia addicional per a corregir-la, que pot consistir des de l’extirpació del teixit implantat fins a un possible reimplant d’aquest teixit. Un altre dels riscs més comuns és la deflació, ruptures o pèrdues que es poden produir en els implants. Les dones, al cap de pocs mesos de l’operació, poden notar una reducció en la mida del pit, dolor o inflor i tot això pot ser causat pel trencament dels implants de silicona. Els implants formats amb solució salina poden desinflar-se fins i tot pocs dies després de l’operació. A més d’això, la possibilitat de dolors o infeccions pot repercutir en complicacions que porten a una cirurgia addicional necessària. La liposucció és una altra de les operacions estrella. El fet que no sigui una operació complicada comporta que a vegades la practiquin cirurgians no capacitats que la porten a terme en molts casos en la pròpia consulta del metge, i això fa que el factor risc augmenti ja que si es fa en un hospital, si hi ha complicacions l’assistència sanitària és millor i de manera més ràpida, cosa que no és igual en la consulta del metge.
La causa de la mort per aquesta operació és deguda a una trombosi pulmonar causada per un coàgul de sang en els pulmons. Això sol passar el dia següent de l’operació, una vegada el pacient ja és a casa. Posar-se en mans d’un bon especialista, el lloc on es practica i les presses o el temps que s’hi dedica, són factors que fan que augmenti o que disminueixi el risc en aquesta operació.

La tardor, la millor època per a canviar d'imatge

Prengui’s el temps necessari per a plantejar-se l’operació amb calma. No es deixi endur per les presses de lluir una nova figura en la platja immediatament. Pensi en objectius a llarg termini: Nadal o l’estiu que ve.
La temperatura més fresca de la tardor afavoreix la bona cicatrització i fa que disminueixi el risc d’infeccions, mentre que l’excés de sudoració propi de l’estiu no ajuda a la recuperació.
Tingui en compte que l’ús de faixes compressores, necessàries en el postoperatori d’intervencions com ara liposuccions o abdominoplàsties, és prou més suportable amb el clima de la tardor.
Sàpiga que en la majoria dels postoperatoris estan contraindicats els banys prolongats tant en banyeres com en piscines o platges, cosa que és més difícil de complir en l’època estival, i més si s’està de vacances.
No oblidi que el sol és un enemic de les operacions d’estètica. L’exposició als raigs està prohibida els dies posteriors a la intervenció per a evitar cicatrius indesitjables.
Temps, repòs i recuperació són les claus del postoperatori de qualsevol intervenció de cirurgia estètica. Desterri la creença equivocada que en cirurgia estètica quasi tot ho podem fer en un cap de setmana. La recuperació depèn tant de la magnitud de la intervenció com de la capacitat individual i personal de recuperar-se.

El preu de la cirurgia estètica

Cara