El manteniment ha de ser constant
El parquet és el terra de fusta per excel·lència i, com altres terres d’aquest tipus, requereix cures senzilles però constants perquè es mantingui sempre en condicions òptimes. A més, si el terra ha d’aguantar molt de trasbals serà recomanable polir-lo i envernissar-lo almenys cada deu anys. Però el gran cavall de batalla són les marques o ratlles, que poden deslluir-lo si no es tracten a temps i correctament.
- Eviti aixafar el parquet amb el calçat de carrer (en especial sí aquest està mullat o conté restes de graveta, terra, fang, etc., principals enemics del parquet). Asseguri’s de col·locar un pelut tant abans com després de la porta d’entrada per a retenir l’argila o les pedretes. Vagi amb compte amb el calçat: les sabates de tacó fi, per exemple, poden marcar el terra.
- Quan caigui algun líquid sobre el paviment, netegi’l i assequi’l immediatament, ja que es filtra veloçment entre la fusta i el terra. Utilitzi un assecador de cabells, encara que amb cura de no cremar la fusta, si creu que ha pogut penetrar entre les obertures o els buits de les tarimes.
- Eviti donar cops i rascades amb objectes durs.
- Posi tapes o feltres que rellisquin a sota de les potes dels mobles, sobretot si són pesats, per a evitar ratllar-lo. Sigui especialment previngut quan canviï de lloc els mobles: no els arrossegui, farà malbé el parquet.
- Els canvis en la humitat ambiental produeixen la contracció i l’expansió de la fusta. Previngui o redueixi aquests canvis utilitzant un humidificador durant els períodes secs, i ventilació i calefacció en períodes humits. Es recomana mantenir la humitat ambiental entre el 35% i el 65%.
- Eviti que els raigs del sol incideixin durant molt de temps sobre el paviment: aclareixen la fusta prematurament i l’espatllen més.
- Tapi les ratllades del parquet aplicant acuradament en el raió amb un drap ben net una pasta per a fusta que haurà fet prèviament mesclant betum (d’un color semblant al del parquet) i cera. Deixi assecar la pasta durant 20 minuts i fregui amb un raspall fins que no es vegi el raió.
- Si el seu parquet cruix, empolvori les ranures amb pols de talc, fent-la penetrar per mitjà d’un raspall. A continuació, salti una mica a sobre, fins que s’introdueixin en l’últim racó.
- És recomanable polir la fusta cada deu anys, o abans si ho considera necessari i sofreix molt de trasbals, perquè l’envelliment sigui menys notable i la polida sigui d’uns mil·límetres. Com més temps passi entre una polida i una altra, més s’haurà de polir la fusta posteriorment. A més, cal almenys dues capes de vernís perquè la polida sigui duradora i tingui bona presència.
- Netegi’l sovint eliminant la pols amb una mopa o un drap sec. Per a aquesta tasca també pot utilitzar un raspall de pèls naturals destinat només a terres de parquet. Si hi ha partícules de brutícia utilitzi un aspirador: les recollirà sense arrossegar-les, i evitarà l’efecte de polida que pot produir ratllades en el terra.
- No afegeixi a l’aigua productes amb un alt component àcid o que continguin ceres o silicones. El seu ús repercuteix en la reenvernissada posterior. El pitjor enemic dels terres de fusta són alguns productes de fusta, molt abrasius, que a la llarga li treuen lluentor i resulten corrosius.
- Fregui periòdicament el seu terra de fusta. Per a fer aquesta tasca, procuri fer servir productes fabricats especialment per a l’ús en parquets o terres de fusta. Usi sempre la dosi mínima recomanada. A falta d’un producte específic, pot afegir a l’aigua de fregar el terra un raig de vinagre.
- Si el seu parquet ha perdut lluentor o pateix algun altre tipus de deterioració, sigui previngut i consulti un especialista. Cada tipus de desgast o alteració requerirà cures específiques.
- No deixi assecar les taques sobre el parquet. Com més recent sigui la taca, més fàcil serà de netejar. Usi un drap humit inicialment, i si la taca no se’n va (algunes, com les de greix, poden resultar especialment difícils d’eliminar) consulti un especialista.
- Actualment, la majoria de terres de fusta vénen envernissats o protegits i no necessiten encerar-se com es feia antigament.