Cures del parquet

El manteniment ha de ser constant

1 Abril de 2004
Img consejos listado 147

El manteniment ha de ser constant

/imgs/20040401/img.consejos.01.jpg
El parquet és el terra de fusta per excel·lència i, com altres terres d’aquest tipus, requereix cures senzilles però constants perquè es mantingui sempre en condicions òptimes. A més, si el terra ha d’aguantar molt de trasbals serà recomanable polir-lo i envernissar-lo almenys cada deu anys. Però el gran cavall de batalla són les marques o ratlles, que poden deslluir-lo si no es tracten a temps i correctament.

Conservació i manteniment

  • Eviti aixafar el parquet amb el calçat de carrer (en especial sí aquest està mullat o conté restes de graveta, terra, fang, etc., principals enemics del parquet). Asseguri’s de col·locar un pelut tant abans com després de la porta d’entrada per a retenir l’argila o les pedretes. Vagi amb compte amb el calçat: les sabates de tacó fi, per exemple, poden marcar el terra.
  • Quan caigui algun líquid sobre el paviment, netegi’l i assequi’l immediatament, ja que es filtra veloçment entre la fusta i el terra. Utilitzi un assecador de cabells, encara que amb cura de no cremar la fusta, si creu que ha pogut penetrar entre les obertures o els buits de les tarimes.
  • Eviti donar cops i rascades amb objectes durs.
  • Posi tapes o feltres que rellisquin a sota de les potes dels mobles, sobretot si són pesats, per a evitar ratllar-lo. Sigui especialment previngut quan canviï de lloc els mobles: no els arrossegui, farà malbé el parquet.
  • Els canvis en la humitat ambiental produeixen la contracció i l’expansió de la fusta. Previngui o redueixi aquests canvis utilitzant un humidificador durant els períodes secs, i ventilació i calefacció en períodes humits. Es recomana mantenir la humitat ambiental entre el 35% i el 65%.
  • Eviti que els raigs del sol incideixin durant molt de temps sobre el paviment: aclareixen la fusta prematurament i l’espatllen més.

Ratllades i polides

  • Tapi les ratllades del parquet aplicant acuradament en el raió amb un drap ben net una pasta per a fusta que haurà fet prèviament mesclant betum (d’un color semblant al del parquet) i cera. Deixi assecar la pasta durant 20 minuts i fregui amb un raspall fins que no es vegi el raió.
  • Si el seu parquet cruix, empolvori les ranures amb pols de talc, fent-la penetrar per mitjà d’un raspall. A continuació, salti una mica a sobre, fins que s’introdueixin en l’últim racó.
  • És recomanable polir la fusta cada deu anys, o abans si ho considera necessari i sofreix molt de trasbals, perquè l’envelliment sigui menys notable i la polida sigui d’uns mil·límetres. Com més temps passi entre una polida i una altra, més s’haurà de polir la fusta posteriorment. A més, cal almenys dues capes de vernís perquè la polida sigui duradora i tingui bona presència.

Neteja

  • Netegi’l sovint eliminant la pols amb una mopa o un drap sec. Per a aquesta tasca també pot utilitzar un raspall de pèls naturals destinat només a terres de parquet. Si hi ha partícules de brutícia utilitzi un aspirador: les recollirà sense arrossegar-les, i evitarà l’efecte de polida que pot produir ratllades en el terra.
  • No afegeixi a l’aigua productes amb un alt component àcid o que continguin ceres o silicones. El seu ús repercuteix en la reenvernissada posterior. El pitjor enemic dels terres de fusta són alguns productes de fusta, molt abrasius, que a la llarga li treuen lluentor i resulten corrosius.
  • Fregui periòdicament el seu terra de fusta. Per a fer aquesta tasca, procuri fer servir productes fabricats especialment per a l’ús en parquets o terres de fusta. Usi sempre la dosi mínima recomanada. A falta d’un producte específic, pot afegir a l’aigua de fregar el terra un raig de vinagre.
  • Si el seu parquet ha perdut lluentor o pateix algun altre tipus de deterioració, sigui previngut i consulti un especialista. Cada tipus de desgast o alteració requerirà cures específiques.
  • No deixi assecar les taques sobre el parquet. Com més recent sigui la taca, més fàcil serà de netejar. Usi un drap humit inicialment, i si la taca no se’n va (algunes, com les de greix, poden resultar especialment difícils d’eliminar) consulti un especialista.
  • Actualment, la majoria de terres de fusta vénen envernissats o protegits i no necessiten encerar-se com es feia antigament.