Vuit qüestions, no sempre conegudes, sobre l'aigua
L’aigua no és un recurs escàs. Les inundacions no han de ser per força catastròfiques. Espanya, líder mundial en preses i dessaladores, tornarà a tenir sequera. L’aigua embotellada no sempre és millor que la de l’aixeta. L’agricultura s’emporta el 70% del consum total i l’aigua subterrània atén el 30% dels proveïments urbans i industrials. Són algunes de les qüestions que potser no tots els consumidors saben sobre l’aigua. Conèixer-les ens pot ajudar a conscienciar-nos i seguir diversos consells per a consumir l’aigua de manera més sostenible.
Segons les Nacions Unides, un de cada sis habitants del planeta no disposa d’aigua neta i un de cada cinc manca d’una simple latrina per a alleujar les necessitats. Amb la tendència actual en el consum de l’aigua, el 2025 dues de cada tres persones patirà d’estrès hídric (deteriorament en la quantitat i la qualitat de l’aigua). Malgrat aquestes dades, els experts subratllen que el problema és la mala gestió, perquè hi ha aigua suficient per a tothom. La UNESCO calcula que cada persona necessita de 20 a 50 litres d’aigua neta al dia per a assegurar-se les necessitats bàsiques (beure, rentar-se, cuinar i sanejament). Els responsables d’aquesta institució de l’ONU estimen que aconseguir 50 litres diaris per a tots els habitants del planeta el 2015 suposaria menys de l’1% de la quantitat d’aigua utilitzada en l’actualitat.
L’aigua no només serveix per a calmar la set, regar els camps o generar energia hidràulica. És un element bàsic per al bon estat de la naturalesa, de la biodiversitat, per als rius i llacs, per als aiguamolls i les pluges, per a les glaceres, etc. i per aquesta raó, també per als éssers humans. Aquest aspecte essencial de l’aigua s’hauria de tenir també en compte a l’hora de gestionar-se.
Les inundacions són una catàstrofe molt estesa i nociva. A Europa encapçalen la classificació de les majors pèrdues econòmiques: entre 1998 i 2009 es van registrar 213 inundacions, que van provocar 1.126 morts i unes pèrdues de 52.172 milions d’euros, segons un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). Malgrat això, les inundacions són fenòmens naturals. Amb elles l’aigua reivindica el seu espai vital. El que és realment catastròfic és construir en zones inundables. La directriu europea d’avaluació i gestió del risc d’inundació o els mapes de risc són algunes eines per a minimitzar aquests danys.
Espanya ha sofert els darrers anys diverses sequeres. Aquest fenomen forma part del clima mediterrani a la península Ibèrica i es registra de forma cíclica, encara que no es pot predir en quina data concreta. De nou, el problema no és tant que es produeixen, sinó com es gestionen.
El consum d’aigua embotellada ha crescut de manera espectacular els darrers anys. Convé recordar que l’extracció, l’envasament, el transport i l’eliminació posterior d’aquest producte provoca diversos impactes mediambientals que els consumidors poden evitar. Des de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) recorden que Espanya és un país on, excepte algun cas esporàdic i excepcional, no s’ha de témer per la qualitat de l’aigua per a proveïment urbà. Una altra qüestió és que l’aigua pugui resultar més o menys agradable al paladar.
Espanya és el primer país del món en nombre de preses per habitant i per quilòmetre quadrat i el cinquè en xifres absolutes, amb unes 1.300, després de la Xina, els EUA, el Japó i l’Índia. A més de la funció de reservoris d’aigua, les preses espanyoles produeixen el 18,5% de l’electricitat. Mentre que els defensors sostenen que en fan falta més, els detractors recorden els inconvenients mediambientals i altres alternatives més ecològiques.
D’altra banda, Espanya té en marxa el programa de dessalació d’aigua marina per osmosi inversa més important del món. Gràcies a les dessaladores s’ha aconseguit garantir el proveïment urbà fins i tot a les zones més exposades a la sequera. Tot i això, alguns experts assenyalen que amb els seus inconvenients no és la panacea als problemes de l’aigua i aconsellen no abusar-ne.
A tot el món, al voltant del 70% del subministrament d’aigua es destina a l’agricultura i la resta el comparteixen la indústria, les llars i el medi ambient, segons dades del Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA). Gairebé el 60% de l’aigua utilitzada en el reg es perd per l’escorriment (aigua de pluja que discorre per la superfície d’un terreny ) o bé perquè s’evapora abans d’arribar a la planta, segons un informe de la UNESCO. Per tant, una resposta a l’escassetat de l’aigua podria ser la millora del regadiu. Segons el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), més del 60% dels regadius espanyols ha millorat l’eficiència.
Els aqüífers són formacions geològiques subterrànies que permeten el flux i l’extracció de l’aigua del subsòl. A Espanya atenen el 30% dels proveïments urbans i industrials i el 27% de la superfície de reg, segons dades del “Llibre Blanc de l’Aigua a Espanya”. La contaminació per abocaments de residus incontrolats i la seva sobreexplotació en posen en risc la continuïtat.
Una vegada conegudes algunes d’aquestes qüestions sobre l’aigua, el pas següent per als consumidors és conscienciar-se amb diversos consells per a estalviar tant a casa com al jardí o instal.lar sistemes que aprofitin l’aigua de pluja o que reutilitzin les aigües grises de la cuina, els lavabos, el bany, etc. A més d’estalviar en l’aigua “real”, els consumidors també poden reduir la despesa en la denominada “aigua virtual”, la quantitat utilitzada per a elaborar, empaquetar i transportar els productes de consum.