Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen
He sentit a dir que una persona sana pot menjar més de quatre ous a la setmana; no és excessiu?
Quan es fa un brou, quins nutrients passen a l’aigua i quins es queden en els aliments?
p¡
ABC de la nutrició: histamina
La població espanyola s’allunya de la dieta equilibrada
Es confirma la tendència alcista de l’obesitat, que a Espanya afecta una de cada quatre persones, i es constata una desviació de la dieta de la població espanyola pel que fa a les recomanacions actuals de consum. Aquestes han estat algunes de les conclusions més rellevants que es van manifestar en les I Jornades Científiques de Nutrició i Salut Kellogg’s. En aquesta trobada es van exposar les dades de l’Estudi Dieta i Risc de Malalties Cardiovasculars a Espanya (DECRE), segons el qual hi ha més casos d’obesitat, malgrat que la població ingereix unes 250 calories menys que fa dues dècades. El Dr. Joan Quiles, coordinador de l’àrea de Nutrició Comunitària de la Universitat Europea de Madrid (UEM), va assegurar que l’obesitat constitueix una pandèmia a nivell mundial. “En el cas concret d’Espanya hem doblat les xifres d’obesitat els últims 20 anys”, va subratllar. El desenvolupament i l’augment de la prevalença de l’obesitat respon, en gran manera, al canvi notable dels hàbits de consum. Una afirmació constatada amb els resultats de l’estudi ENIDE. Aquesta investigació ha comprovat que en la dieta espanyola el greix aporta al voltant del 41% (superior al 30-35% recomanat) de l’energia total ingerida, el 40% els carbohidrats (inferior al 50-60% aconsellat) i les proteïnes entre el 14% i el 16% (enfront del 10%-15% recomanat). És el resultat d’un consum escàs de verdures, hortalisses, fruites i cereals i excessiu de carns i productes elaborats amb un alt contingut en sodi, greix i sucres afegits.
Hi ha persones que no mengen ous per convicció, perquè segueixen una dieta vegetariana en la qual prescindeixen de tota mena d’aliments d’origen animal, i també d’altres que no ho fan perquè aquest aliment els provoca al.lèrgia o algun tipus d’intolerància alimentària. En qualsevol situació, seguir una alimentació sense ou no resulta fàcil. Malgrat això, l’enginy i el saber culinari fa que la cuina es reinventi amb alternatives als plats típics que porten ou. A continuació se’n detallen algunes idees:
- Maionesa amb llet: l’ou se substitueix per llet i la resta dels ingredients són iguals, oli, vinagre o suc de llimona i sal. Les proporcions són, per cada mig litre d’oli, 100 ml de llet i vinagre i sal al gust. La manera d’elaboració és senzilla: en un got de la batedora s’hi posa la llet, la sal i una mica de suc de llimona o vinagre. Es bat la barreja i quan l’emulsió es fa espessa s’hi afegeix, a poc a poc i sense deixar de batre, l’oli fins a formar una salsa cremosa i compacta.
- Truita de patates sense ou: l’ou se substitueix per una barreja de farina de cigró i aigua fins a aconseguir una textura similar o una mica més espessa que la de l’ou batut. Es fregeixen les patates i, quan estan fregides, es retiren de l’oli, s’escorren i s’afegeixen a la barreja anterior. Es procedeix a elaborar la truita de patata a la manera tradicional, afegint la massa en la paella que estarà untada amb una mica d’oli ben calent. S’abaixa el foc perquè es cuini a poc a poc i se serveix calenta.
- Arrebossats sense ou: l’arrebossat s’aconsegueix amb una barreja de farina, pa ratllat i suc de taronja.
Síndria gustosa, antioxidant i acolorida
- Gaspatxo de síndria: es bat la fruita amb la resta d’ingredients típics del gaspatxo com tomàquet, pebrot verd, all, oli d’oliva verge, una mica de vinagre i sal i molla de pa.
- Sopa freda de síndria amb iogurt, servida dolça o salada amb un toc de sal i pebre acabat de moldre.
- Suc de síndria i taronja.
- Granissat de síndria i llimona.
- Sorbet de síndria amb taronja i llimona i un toc de canyella.
- Síndria farcida de fruites de temporada.
- Broqueta de síndria amb meló, pera i pinya.