Analitzada l'accessibilitat d'un recorregut per la ciutat, el viatge amb autobús urbà i la visita a un centre esportiu municipal en 18 capitals del país

Una de cada tres ciutats encara conserva barreres arquitectòniques per ser accessible

Les deficiències més destacades per a una persona en cadira de rodes es van trobar als carrers i als centres esportius municipals amb piscina
1 Juliol de 2012
Img tema de portada listado

Una de cada tres ciutats encara conserva barreres arquitectòniques per ser accessible

/imgs/20120701/tema1.jpg
S’imagina la vida en una cadira de rodes? Accions com fer un passeig per la ciutat o pujar a un autobús es converteixen en grans proves per superar cada dia. A Espanya, un 6% de la població pateix algun tipus de discapacitat que afecta la seva mobilitat. EROSKI CONSUMER ha volgut comprovar si aquest col.lectiu de persones pot efectuar tres activitats quotidianes per a la resta de la població, com ara fer un recorregut per la ciutat (d’un màxim de 20 minuts), desplaçar-s’hi amb autobús (s’agafava una línia a l’atzar) i nedar en una piscina municipal. Per dur-ho a terme, tècnics de la revista han fet aquestes visites durant el mes de maig acompanyats d’una persona en cadira de rodes en 18 capitals del país: Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Per això, s’ha comptat amb la valuosa col.laboració de nombroses organitzacions d’usuaris amb dificultats de mobilitat: la Confederació Gallega de Persones amb Discapacitat (COGAMI), la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COFEMFE), l’Associació de Lesionats Medul.lars i Grans Discapacitats Físics (ASPAYM), la Federació Coordinadora de Persones amb Discapacitat Física de Biscaia (FEKOOR), la Federació Gaditana de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (FEGADI), la Federació d’Associacions de Minusvàlids Físics i Orgànics de Còrdova (FEPAMIC), la Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (PREDIF), la Coordinadora de Disminuïts Físics de Navarra (ACODIFNA), l’Associació d’Esclerosi Múltiple de Guipúscoa (ADEMGI), l’Associació de Persones amb Discapacitat Física d’Àlaba (EGINAREN EGINEZ) i Disminuïts Físics Aragó (Fundació DFA).

La conclusió més evident de l’informe és que, tot i que els últims anys les ciutats s’han esforçat a adaptar-se a les necessitats d’accessibilitat de les persones en cadira de rodes, encara queda molt de camí per recórrer. I és que la qualificació final de l’estudi ha estat de “acceptable”. Aquesta nota varia depenent de les ciutats: mentre que Pamplona i Sant Sebastià aproven amb un “molt bé”, les pitjors avaluacions van ser les de Bilbao, Màlaga i Sevilla, les tres amb un “regular”. Cadis, la Corunya i Oviedo es van quedar en un “acceptable”; i Alacant, Barcelona, Còrdova, Granada, Madrid, Múrcia, Saragossa, València, Valladolid i Vitòria van superar l’examen amb un “bé”.

Un passeig amb barreres

Passejar pels carrers de la ciutat no és tan fàcil com sembla. Les persones amb mobilitat reduïda continuen trobant obstacles i barreres arquitectòniques que els impedeixen fer-ho. Així ho ha comprovat EROSKI CONSUMER durant el recorregut, de 10 a 20 minuts, en diferents zones de les 18 ciutats.

Els trajectes van obtenir una nota final de “acceptable”, encara que les qualificacions varien d’una ciutat a una altra. Els de Pamplona, Sant Sebastià i Valladolid van ser accessibles i es van valorar amb un “molt bé”. No així els de Cadis, la Corunya i Sevilla, on van ser de “regular”. A més, mentre que els recorreguts a Barcelona, Bilbao, Còrdova, Madrid, Oviedo, Saragossa i València van aconseguir un “bé”, els d’Alacant, Granada, Màlaga, Múrcia i Vitòria es van quedar en un “acceptable”.

Durant els recorreguts, els tècnics de la revista i els seus acompanyants en cadira de rodes van comprovar que en la meitat de les vegades, en algunes zones el paviment no era estable: llambordes aixecades, rajoles trencades i soltes, clots, sots o forats eren alguns dels problemes més evidents i que podien ocasionar situacions de perill; especialment, a Barcelona, Bilbao, Cadis, la Corunya, Granada, Oviedo, Saragossa, Sevilla i Vitòria.

És important que quan una persona en cadira de rodes passeja per la ciutat, la vorera tingui una amplària de pas lliure d’obstacles igual o superior a 120 centímetres. No es complia en un de cada quatre casos. Hi destaca la capital gaditana, on es van trobar molts obstacles que hi impedien el pas: papereres, bancs, jardineres, reixetes de ventilació, embornals i taules i cadires de bars dificultaven de vegades el pas.

A Màlaga, Sant Sebastià i Vitòria la vorera i la calçada es trobaven al mateix nivell en tot el recorregut, però no era el més habitual. Quan això ocorre, els rastells no han de tenir una alçada superior als 14 centímetres; en dos de cada tres recorreguts això era així. Quan s’arriba a una intersecció, és fonamental que la vorera estigui rebaixada i coincideixi amb el nivell de la calçada, cosa que no ocorre en la meitat dels casos. Per exemple, a Alacant la persona en cadira de rodes es va veure obligada a seguir el camí per la calçada uns 20 metres fins que va trobar un gual amb rampa i va poder pujar a la vorera. Així i tot, en els llocs on hi havia un rebaix, també es van trobar fonamentalment dos problemes: acabava en un petit graó (a Granada i València) o la rampa tenia massa desnivell (Màlaga i Valladolid).

Òbviament, la presència d’escales és un dels impediments més importants; se’n van trobar als recorreguts d’una de cada cinc ciutats. La instal.lació de rampes és una mesura per a evitar-les, com es va observar a Cadis, la Corunya, Múrcia i Saragossa; encara que en algunes d’aquestes es van trobar alguns defectes: el pendent era massa pronunciat, no hi havia prou espai per a maniobrar…

Un viatge sense sorpreses

/imgs/20120701/tema2.jpg
Els autobusos urbans són un mitjà de transport més, encara que no semblen ser-ho tant per a les persones en cadira de rodes. Durant la visita, van assegurar que no els utilitzaven gaire i menys sense algú que els acompanyés. De fet, dos dels acompanyants en cadira de rodes (a Bilbao i la Corunya) van reconèixer que mai n’havien fet servir cap. Els problemes, en general, se centren en el mal funcionament de les rampes.

Malgrat això, els trajectes amb autobús que va efectuar EROSKI CONSUMER es van valorar amb un “bé”. Les millors qualificacions van ser les d’Alacant, Cadis, Granada, Màlaga, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria (“molt bé”); i la Corunya, Barcelona, Madrid, Múrcia, Sevilla, València i Valladolid (amb un “bé”). Les pitjors notes es van quedar a Bilbao, Còrdova, Oviedo i Saragossa (un “acceptable”), encara que no va haver-hi cap suspens. L’accessibilitat del servei ha de començar en les parades. Tanmateix, en el 22% de les quals es van visitar no hi havia prou espai per a la cadira de rodes (en la d’Alacant, Bilbao, Cadis i València). En una de cada quatre es van trobar obstacles: a la Corunya hi havia cotxes aparcats, a Bilbao un arbre era massa prop de la marquesina, a Cadis hi havia bancs i a Oviedo faltaven llambordes i hi havia un sot perillós. Així i tot, en totes les ciutats el paviment de les parades era estable i sense graveta, sorra o terra solta.

Quan va arribar l’autobús, es va observar que el de Múrcia i el de Valladolid no portaven els adhesius que indiquessin que estiguessin adaptats. Això sí, tots comptaven amb la plataforma elevadora, rampa o pis baix, tot i que a Bilbao es va encallar al principi. A Còrdova també funcionava, però la rampa tenia un pendent molt pronunciat.

A l’hora d’accedir a l’autobús, es va comprovar que les portes de tots els vehicles analitzats eren prou amples (amb una amplària mínima d’un metre). Així i tot, validar o pagar el bitllet es convertia en una odissea si no hi havia un acompanyant a Bilbao, Cadis, Còrdova, Granada, Madrid, Saragossa, Sevilla i València. En aquests casos, la màquina validadora es trobava al costat del conductor, és a dir, lluny d’on accedia la persona amb dificultats de mobilitat. En la part positiva cal destacar que en tots els autobusos hi havia una zona adaptada per a persones amb cadira de rodes.

Esport per a gairebé tothom

/imgs/20120701/tema3.jpg
Són els centres esportius municipals amb piscina accessibles per a tothom? La qualificació mitjana de l’estudi en aquesta tercera prova va ser de “acceptable”. Mentre que a Sant Sebastià aconsegueixen un “excel.lent” i a Alacant, Granada, Madrid, Saragossa i València obtenen un “molt bé”, a Barcelona, Cadis, Còrdova, Múrcia, Pamplona i Vitòria van aconseguir un “bé”. Les notes més baixes es van quedar a la Corunya i Valladolid (“acceptable”) i Oviedo (“regular”).

Val la pena destacar els casos de Bilbao, Màlaga i Sevilla. Com en la resta de les ciutats analitzades, es va accedir fins a la recepció per demanar permís i veure les instal.lacions perquè la persona en cadira de rodes tenia la intenció de practicar natació i volia comprovar de primer si les instal.lacions estaven adaptades convenientment. A Màlaga i a Sevilla no se li va permetre l’accés. A Bilbao, d’altra banda, va ser impossible accedir al centre a causa de l’existència d’un graó d’uns 20 centímetres i 8 escales a l’interior de l’edifici que impedien l’accés a la persona amb dificultats de mobilitat. Els empleats del centre van informar que no estava adaptat i li van recomanar acudir a un altre de més nou.

El més convenient és que l’entrada a l’edifici estigui al mateix nivell que el carrer i així va ocórrer a Còrdova, Múrcia, Sant Sebastià, València i Vitòria. En la resta, en canvi, hi havia rampes o escales amb rampes que salvaven el desnivell. A més, la porta ha de ser prou ampla perquè hi càpiga una cadira de rodes. El pitjor exemple es trobava al centre esportiu municipal de Vitòria, amb una porta manual que pesava molt i era estreta.

Durant el trajecte cap a la piscina, si es topaven amb escales (en onze de visites), hi havia mitjans alternatius per continuar: ascensors (a Barcelona, Cadis, Còrdova, Madrid, Múrcia, Oviedo, Sant Sebastià, Saragossa i Vitòria) o rampes (la Corunya i Valladolid). Una vegada a la piscina, en tots els casos la porta d’accés era ampla (d’un mínim de 80 centímetres) i permetia que hi passés una cadira de rodes. No obstant això, es van observar mancances quant als sistemes d’accessibilitat que ajudessin les persones amb dificultats de mobilitat a ficar-se a l’aigua: faltaven rampes d’accés a la zona de menys profunditat (en nou de les 15 piscines visitades), plataformes elevadores que funcionessin sota l’aigua (en set), escales d’accés adaptades (en sis) i grues o elevadors (en cinc). Finalment, gairebé tots els centres disposaven de lavabos i dutxes adaptats, per bé que a Oviedo van reconèixer que tenien un altre ús (un magatzem improvisat).

La cara B de la ciutat

  • /imgs/20120701/tema4.jpg
    la Corunya: Recorregut per la ciutat: Regular. Es van produir situacions de perill per la manca de condicionament i el trànsit d’una de les zones. Això va obligar la persona amb mobilitat reduïda i el seu acompanyant a canviar de recorregut pel risc que suposaven.
  • Alacant: Recorregut per la ciutat: Acceptable. Es va comprovar que el paviment no era del tot estable (hi havia moltes rajoles trencades i els embornals sobresortien) i en algunes zones era relliscós. Així mateix, alguns rastells no estaven rebaixats, de manera que la persona amb mobilitat reduïda es va veure obligada a anar per la calçada uns 20 metres.
  • Barcelona: Centre esportiu municipal: Bé. A l’interior dels ascensors del centre, la cadira de rodes no podia maniobrar amb facilitat. En la piscina no hi havia escales d’accés adaptades ni rampes a la zona de menys profunditat, ni tampoc plataformes elevadores que funcionessin sota l’aigua.
  • Bilbao: Centre esportiu municipal amb piscina: No va ser possible accedir-hi. L’accés al centre tenia un graó de 20 centímetres sense rampes o ascensors que el salvessin. Una vegada dins, calia baixar unes vuit escales fins al punt d’informació. A més, el taulell de recepció no tenia una alçada adequada que permetés a la persona en cadira de rodes aproximar-s’hi. No es va poder continuar la visita i a informació van suggerir anar a un altre poliesportiu remodelat recentment.
  • Cadis: Recorregut per la ciutat: Regular. En el trajecte, les voreres eren estretes en algunes zones i s’hi van trobar alguns obstacles: papereres, bancs, jardineres, reixetes de ventilació, embornals i cadires i taules dels bars. A més, els rastells tenien una alçada superior a 14 centímetres i alguns no estaven rebaixats.
  • Còrdova: Autobús urbà: Acceptable. La rampa per a pujar a l’autobús era molt elevada i, ja a l’interior, es va comprovar que la màquina validadora es trobava a l’altra banda del vehicle. A més, el conductor no es va mostrar gaire col.laborador.
  • Granada: Recorregut per la ciutat: Acceptable. El paviment era irregular i relliscós en algunes zones. Encara que els rastells estaven rebaixats, hi havia una diferència d’uns dos centímetres entre la calçada i la vorera que complicava el passeig. A més, els passos de vianants eren una mica estrets (el mínim són 1,80 metres) en algunes zones i les reixetes de ventilació o els embornals suposaven un obstacle.
  • Madrid: Recorregut per la ciutat: Bé. Els rastells no estan rebaixats en algunes zones, cosa que ha obligat a fer una volta. A més, les reixetes de ventilació i les cadires i taules dels bars van suposar un obstacle durant el recorregut. Les llambordes també van ser una molèstia perquè provocaven que les rodes de la cadira es travessin, de manera que es corria el risc de caure a terra.
  • Màlaga: L’accés es va fer amb molta dificultat a través d’una porta giratòria molt estreta. Encara que en recepció van oferir alguna informació, no hi van permetre l’entrada.
  • Múrcia: Recorregut per la ciutat: Acceptable. Algunes zones de la vorera no tenien una amplària de pas lliure d’obstacles igual o superior a 120 centímetres (els vehicles i les taules i cadires dels bars hi impedien el pas). Es van trobar escales salvades per rampes, però no tenien una amplària mínima de 120 centímetres ni hi havia prou espai per a maniobrar-hi.
  • Oviedo: Centre esportiu municipal amb piscina: Regular. El taulell no tenia l’alçada adequada (màxim de 80 centímetres). Solament es pot accedir a una de les piscines mitjançant escales (no hi ha rampes ni ascensors). En les piscines no hi ha escales d’accés adaptades, ni rampes d’accés a la zona de menor profunditat, ni tampoc grues, elevadors o plataformes elevadores que funcionin sota l’aigua.
  • Pamplona: Centre esportiu municipal amb piscina: Bé. En la piscina falten escales d’accés adaptades, rampes d’accés a la zona de menys profunditat i plataformes elevadores que funcionin sota l’aigua.
  • Sant Sebastià: Recorregut per la ciutat: Molt bé. Alguns rastells no estan ben rebaixats i causen alguna dificultat per a superar-los amb la cadira.
  • Sevilla: Centre esportiu municipal amb piscina: No hi permeten l’accés. L’accés era difícil perquè encara que hi havia una rampa per a salvar el desnivell de l’entrada, era molt empinada. En recepció, el taulell tenia una alçada superior a 80 centímetres. La resta d’aspectes no es van poder comprovar perquè no van permetre l’accés al centre.
  • València: Recorregut per la ciutat: Bé. En algunes zones, els rastells no estaven ben rebaixats perquè hi havia un graó i els passos de vianants estaven desgastats. De vegades, els contenidors suposaven un obstacle en el recorregut.
  • Valladolid: Centre esportiu municipal amb piscina: Acceptable. El taulell de recepció tenia una alçada adequada però no comptava amb un buit en la part inferior perquè l’usuari en cadira de rodes pogués aproximar-s’hi. En la piscina no es van veure escales d’accés adaptades ni tampoc rampes d’accés a la zona de menys profunditat.
  • Vitòria: Recorregut per la ciutat: Acceptable. En algunes zones hi havia sots, rajoles trencades i embornals abonyegats. A més, la vorera en altres parts del recorregut no tenia una amplària de pas lliure d’obstacles igual o superior a 120 centímetres i va caldre fer maniobres. També s’hi van trobar obstacles: jardineres, adorns de comerços i taules de bars.
  • Saragossa: Autobús urbà: Acceptable. La màquina validadora es trobava lluny perquè una persona en cadira de rodes pogués validar el bitllet. El conductor no va esperar i va arrencar l’autobús abans que la persona en cadira de rodes estigués completament situada i ben fixada.