Reciclatge i solidaritat, agafats de la mà
Reduir, reutilitzar i reciclar. Es tracta de les celebèrrimes “tres erres” de l’ecologisme que com a ciutadans i consumidors hauríem de portar més a la pràctica. Encara que cada vegada són més els qui reciclen el paper, el vidre o el plàstic generat a les seues cases, les tres erres no acaben aquí. Hi ha altres productes d’ús quotidià, com ara medecines, aparells electrònics o ulleres que també poden ser objecte d’aquestes pràctiques, a més de servir per a acomplir una obra solidària.
Els medicaments són, igual que els aparells electrònics com ara telèfons mòbils o ordinadors, molt perillosos per al medi ambient, perquè a pesar que no són molt grans, poden ser summament contaminants. Els fàrmacs guardats a les farmacioles domèstiques poden resultar, així mateix, perjudicials per a la salut: un de cada tres ingressos hospitalaris és degut al consum de medicaments en mal estat i a l’automedicació.
Els fabricants de telèfons mòbils i de material informàtic fa anys que treballen en sistemes de recollida i reciclatge cada vegada més eficaços i menys costosos. Així, per exemple, la Unió Europea subvenciona el projecte Tragamóvil, al qual s’han sumat dos més, Ecopilas i Ecofimática, per al reciclatge de piles i diversos aparells electrònics. Ara bé, a pesar d’aquests voluntariosos projectes, la distància entre la venda de mòbils i el seu reciclatge és encara enorme: els més de 12 milions de mòbils venuts l’any 2002 estarien ja en desús el 2004, i aquell any el projecte Tragamóvil va recollir al voltant de 550.000 unitats. Per a acurtar aquesta distància, un Reial Decret basat en la legislació europea obliga des del 13 d’agost als fabricants d’aparells elèctrics i electrònics a disposar de sistemes de recollida i reciclatge dels seus productes, un treball que requeia fins ara en ajuntaments i comunitats autònomes. El sector afronta una factura que estima en 80 milions d’euros, encara que la normativa permet repercutir el cost al consumidor si es detalla en l’etiquetatge.
Així mateix, la vida mitjana que als països més desenvolupats es dóna als aparells electrònics és més aviat baixa -la dels ordinadors generalment no supera els 5-6 anys, i la dels mòbils voreja els 18 mesos- ja que es reemplacen no perquè s’hagen fet malbé, sinó perquè ja no poden afrontar les últimes aplicacions d’un mercat vertiginós o simplement perquè no estan a la moda. Per això, aquests aparells també poden ser reutilitzats solidàriament. Algunes ONG com ara Enginyers Sense Fronteres o Telecomunicacions Solidàries en el cas dels ordinadors, o Creu Roja o la Fundació Entreculturas en el cas dels mòbils, amb la col.laboració d’empreses i institucions, han desenvolupat iniciatives que ofereixen aquest tipus d’aparells a persones que puguen necessitar-los, alhora que es té cura del medi ambient.
Quant als medicaments, les gairebé 20.000 farmàcies del nostre país disposen de contenidors específics des del 2002 dins del denominat Sistema de Gestió de Residus d’Envasos del Sector Farmacèutic (SIGRE), impulsat per laboratoris farmacèutics, distribuïdors, autoritats mediambientals i col.legis professionals. Per a un reciclatge correcte, és important dipositar els medicaments amb la caixa i el prospecte, mentre que no s’hi han de tirar termòmetres, piles, gases, apòsits, agulles, objectes tallants, pròtesis o radiografies, ni tampoc les medecines elaborades amb fórmules magistrals, és a dir, medicaments que tenen una composició indicada pel metge en la recepta. Els envasos que no es poden separar del medicament, com ara les pomades o els xarops, i les restes de fàrmacs es destinen a la denominada “valoració energètica”, una tècnica que permet reaprofitar-los per a produir energia, aprofitament que, l’any passat, va suposar l’aportació semblant a la il.luminació de 40 escoles de 500 alumnes durant un any.
Tot i això, el reciclatge de medicaments encara té molt de camí per recórrer. Segons el SIGRE, a Espanya es van recollir l’any 2004 gairebé 1.700 tones d’envasos, xifra que va suposar un augment del 21% respecte de l’any anterior. Així i tot, es generen entorn de 32.000 tones a l’any d’aquest tipus de deixalles. Quant a la possibilitat d’enviar els medicaments sobrers al Tercer Món, en aquest cas l’OMS recomana que en comptes d’això es recapten fons perquè les ONG farmacèutiques puguen enviar medicaments nous.
- Resulta bàsic reduir l’ús de l’aigua i l’energia que s’utilitza, igual com els productes tòxics i contaminants. Així mateix, els productes d’un sol ús generen una quantitat de residus que podrien ser evitats amb la utilització d’alternatives de diversos usos.
- La reutilització significa aprofitar al màxim els objectes de consum, amb la qual cosa es generen menys deixalles i es redueix l’explotació de matèries primeres i energia. La utilització de botelles de vidre retornables, l’ús dels fulls de paper per les dues cares o l’oferiment de qualsevol objecte que ja no usem a altres persones que puguen utilitzar-lo són bones pràctiques de reutilització que tots i totes hauríem de posar en pràctica.
- Quant al reciclatge, es tracta de tornar a utilitzar materials per a fabricar de nou productes semblants, quan ja no s’han pogut reduir ni reutilitzar. Les restes de paper, cartró, vidre o plàstic i fins i totes les restes de menjar que es generen a les nostres llars són materials reciclables que, diferenciats de forma convenient, poden ser dipositats en els contenidors habilitats per a fer-ho.