Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Europa marca el rumb

DONAR UNA SEGONA VIDA ALS ENVASOS I PRODUCTES DEL DIA A DIA ÉS UN GEST SENZILL QUE DISMINUEIX EL CONSUM DE NOUS RECURSOS, LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE I DE L’AIGUA O LA DESPESA D’ENERGIA. PERÒ RECICLAR NO POT SER L’ÚNICA SOLUCIÓ PER A REDUIR LA GRAN QUANTITAT DE RESIDUS.

Europa marca el rumb

La quantitat d’envasos produïts i utilitzats, i els seus residus conseqüents, no paren d’augmentar. Per sort, la preocupació social i política sobre la gestió correcta que se’n fa també creix. Al maig de 2018, la Comissió Europea va marcar uns objectius nous en matèria de reciclatge que els estats membres han d’aconseguir els pròxims anys. Entre altres metes, s’ha de garantir el reciclatge d’un mínim del 65% de tots els residus d’envasos per al 2025.

Amb aquesta meta, la UE vol garantir que les matèries primeres que formen aquests residus siguin reciclades i reutilitzades, fet que permetrà avançar cap a una economia circular en què s’utilitzin els recursos naturals de manera racional i eficient.

Els països de la UE estem fent passos endavant per a aconseguir aquests objectius tan necessaris. Les últimes dades d’Eurostat sobre la taxa de reciclatge d’envasos a la Unió Europea, del 2016, situen la mitjana dels 28 països de la UE en un 67,2%. Segons dades d’Ecoembes, el 2018 es va reciclar a Espanya el 78,8% dels envasos (1.453.123 de tones). En concret, reciclem el 75,8% dels envasos de plàstic, el 85,4% dels metàl·lics i el 80% dels de paper i cartró.

Com aconseguim aquesta meta?

Per tal de complir els objectius marcats per Europa en matèria de reciclatge hem de comptar amb sistemes de gestió de residus apropiats. Algunes organitzacions volen recuperar l’opció de retornar l’envàs usat a la botiga com es feia abans. És l’anomenat Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn, conegut també per les sigles SDDR. És un mètode de gestió de residus on els responsables de posar en el mercat els envasos cobren un dipòsit per cada envàs als altres agents de la cadena, des dels distribuïdors fins al consumidor final. És a dir, quan el consumidor adquireix el producte, paga un extra per l’envàs, que només recuperarà si el porta a la màquina de devolució.

Aquesta pràctica, que funcionava a Espanya els anys vuitanta, es fa a més de 40 regions del món i, per a moltes institucions, com Ecoembes, no és una solució vertadera: “Els envasos només representen el 8% del total dels residus que generem i, d’aquests, només es podrien recollir, com a molt, l’1,5% amb un sistema SDDR”, expliquen. Per tant, si es volen aconseguir els objectius de la UE s’ha d’estendre de manera generalitzada a la resta de residus un model ja consolidat com el de la recollida selectiva, igual que es fa amb els envasos o amb el vidre.

Hi coincideixen des d’Ecovidrio : “El sistema de contenidor és el més estès a Europa i al món, i és el que tenen vuit dels 10 països amb millors taxes de reciclatge d’envasos de vidre a Europa”. Al seu parer, el SDDR “no és el sistema més adequat per al nostre país aquest moment, en vista dels bons resultats que hem aconseguit aquests 20 anys amb el model actual”. I apunten que la major part dels ciutadans ja tenen l’hàbit de portar el vidre al contenidor verd.

Quants recursos s’estalvien si es recicla el vidre?

Amb l’energia estalviada gràcies al reciclatge de 10 ampolles de vidre s’aconsegueix:

  • 6 càrregues de rentadora d’una família de 4 membres
  • 4 dies veient la televisió
  • 300 dies de càrrega per a un telèfon intel·ligent

I el CO2 que evitem emetre a l’atmosfera és equivalent a

  • 42 km amb motocicleta
  • 15 km amb cotxe

Font: Ecovidrio i Ecoembes.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions