Construir de forma sostenible
El disseny, construcció i manteniment d’edificis causa un gran impacte en el medi ambient i en els recursos naturals. Les cases que habitem i els nostres llocs de treball i d’oci són font de contaminació, però aquest dany al medi ambient podria reduir-se considerablement si se seguiren algunes pautes a l’hora de construir nous edificis. Avui, encara constitueixen una font de contaminació important que perjudica la qualitat de l’aire urbà i que afavoreix el canvi climàtic: representen la meitat de les emissions de diòxid de sulfur (present en els combustibles i residus domèstics), la quarta part de les d’òxid nitrós i la tercera de les emissions de diòxid de carboni, el contaminant que té una incidència major en el canvi de clima. Així les coses, un dels reptes de les societats desenvolupades és construir edificis que causin el menor ús possible d’energia no renovable, que produeixin menys contaminació i residus i, per què no, que resultin més còmodes, econòmics, saludables i segurs per a les persones que hi viuen i treballen.
Segons diversos estudis, quasi el 80% dels habitatges espanyoles són poc sans. Una cosa tan simple com col·locar el llit sobre zones denominades geopatògenes (com ara corrents d’aigua o masses minerals) pot provocar, segons algunes fonts, trastorns de salut com estrès, caiguda dels cabells, descans insuficient, dolors de cap o problemes d’esquena. Els edificis i locals es construeixen ràpidament, amb l’objectiu preferent de generar beneficis econòmics, i es deixen relativament de banda el benestar i la salut dels qui hi viuran o l’utilitzaran com a lloc de treball o d’entreteniment. Alguns dels materials que s’usen habitualment estan relacionats amb trastorns de salut. Per això, en les construccions verdes s’utilitzen materials innocus i que tenen un impacte ecològic baix (maons ceràmics, fusta, pedra, fibres vegetals, terra i morters amb calç). S’eviten el ciment, el ferro i els materials sintètics, i s’aposta pels materials transpirables, autòctons i no contaminants que faciliten la integració estètica de l’edificació en el paisatge.
Els edificis denominats “verds” i construïts seguint pautes bioclimàtiques poden arribar entre un 50% i un 80% d’estalvi energètic respecte dels convencionals. Per a aconseguir-ho, resulta fonamental trobar l’orientació que permeti la màxima captació solar en les èpoques fredes. En el disseny bioclimàtic es tenen en compte les condicions del terreny, el recorregut del sol i els corrents d’aire, i tots aquests aspectes s’apliquen en la distribució dels espais i l’orientació de les finestres amb la finalitat que no calgui l’ús de l’aire condicionat o la calefacció. Per això, és important la distribució de les diverses estancees de la casa: la zona de dia al sud; la cuina, el menjador i la sala, al sud-est; els lavabos i els llocs de trànsit, com ara corredors o vestíbul, al nord o nord-oest.
Encara que l’electricitat és un tipus d’energia aparentment neta, també produeix contaminació electromagnètica, sense oblidar que generar-la comporta un cost mediambiental apreciable. Els complexos d’edificis construïts a partir de criteris de sostenibilitat disposen de sistemes d’energies renovables, com ara petites plantes eòliques o instal·lacions solars, per bé que això limita sobremanera els llocs on poden ubicar-se. Una altra despesa important dels edificis convencionals és l’aigua, tant en el seu període de construcció -calen 3.600 litres d’aigua per a fabricar una tona de ciment-, com a l’hora de gaudir-ne: en alguns països com el Regne Unit el consum domèstic mitjà arriba als 160 litres per persona i dia, i als Estats Units sobrepassa els 220 litres. Un dels problemes principals de la utilització de l’aigua a les llars és que rarament es distingeix entre l’aigua per a beure i la que es fa servir per a altres usos domèstics. L’inodor, sense anar més lluny, consumeix una tercera part del total de l’aigua utilitzada a les nostres cases. Un dels objectius dels edificis verds és, precisament, controlar la despesa d’aquest bé escàs i, particularment, distingir entre l’aigua de consum i la d’ús domèstic.
Una de les raons que explica la molt lenta implantació dels edificis verds al nostre país és el seu preu, que s’estima un 15% superior al dels habitatges convencionals, la qual cosa significa que un habitatge de 120.000 euros passaria a costar 138.000 euros. Els materials usats en l’aïllament i la instal·lació de sistemes de producció d’energia solar expliquen aquest sobrecost. Però aquest increment en el preu suposa a llarg termini un estalvi energètic per a l’usuari, que revertirà en la seva pròpia salut i en un impacte menor en el medi ambient. Tot i els beneficis que reporta aquest tipus de construcció, l’arquitectura verda continua tenint un pes insignificant dins de la producció arquitectònica mundial. A Espanya, el seu desenvolupament es limita a escasses iniciatives de promoció pública i a sectors molt conscienciats de la iniciativa privada. De moment, la majoria d’aquest tipus de construccions són habitatge unifamiliars construïts per persones de cert poder adquisitiu i molt sensibilitzades amb el deteriorament mediambiental.
Les pràctiques de construcció denominades “verdes” o “sostenibles” persegueixen crear edificis més respectuosos amb el medi ambient i més eficients en l’ús dels recursos. Els principals traços que diferencien els edificis verds són els següents:
- Un edifici verd és una estructura concebuda per a augmentar l’eficiència i reduir l’impacte mediambiental, alhora que millora el benestar dels seus usuaris. Per exemple, la potenciació de la llum natural a l’interior de l’habitatge no només repercutirà en un estalvi econòmic i en un impacte mediambiental menor, a causa del consum més baix de llum elèctrica, sinó també podria reduir el possible estrès dels seus ocupants.
- La construcció sostenible no es caracteritza per un traç concret ni es limita a un conjunt de normes o requisits. Es tracta d’un procés complet, que abraça des de l’elecció del solar en què es començarà la construcció fins a la projecció de l’estructura i la utilització de materials ecològics o la possibilitat de reciclar-los.
- Als Estats Units, aquesta nova forma de construir compta amb un notable suport tècnic i financer provinent de les administracions públiques. A Europa i Espanya hi ha programes de finançament com el PAEE (FEDER-IDEA), SAVE 3, THERMIE… que, a més d’oferir subvencions, certifiquen aquest tipus d’obres per mitjà de les etiquetes verdes o ecològiques (LEEDS, ISO 14001, EEE…).
- L’estalvi en els costos de manteniment i gestió de l’immoble ha de justificar el cost superior de la inversió inicial.
Encara que els Estats Units han sigut el país pioner en el desenvolupament del concepte de sostenibilitat immobiliària i de construcció, a Espanya ja se’n pot trobar algun exemple aïllat, com la seu central de Sanitas, el nou frontó de Ribafrecha (La Rioja) o l’edifici de WWF, exemples paradigmàtics a nivell nacional i europeu.