Moltes farmàcies venen productes miracle i a penes informen

Moltes farmàcies venen productes miracle i a penes informen

/imgs/20030601/tema02.jpg
L’obesitat i la caiguda dels cabells, tot i ser problemes ben diferents (el primer està relacionat amb la salut i pot convertir-se en malaltia, mentre que la calvície no) tenen dues coses en comú: d’una banda, afecten la imatge estètica de qui en pateix i fins i tot la seva autoestima; de l’altra, són molt difícils de resoldre. Superar l’obesitat requereix quasi sempre canviar de forma permanent una dieta inadequada i fer més exercici físic i, mal que pesi a molts, encara no hi ha solucions ràpides contra l’excés de pes que resultin saludables i duradores; i, fins al moment, la investigació científica no només no ha trobat un producte que promogui -en tots o, almenys, en la majoria dels casos- el creixement dels cabells, sinó que tampoc ha aconseguit garantir que la caiguda s’aturi definitivament i sense que això reporti efectes secundaris. Davant d’aquesta doble conjuntura (problemes percebuts com a importants per moltes persones, i inexistència de solucions eficaces, contrastades científicament, estandarditzades i fiables), el mercat ofereix als consumidors una enorme diversitat de productes relacionats amb l’obesitat i la caiguda dels cabells que prometen molt i aconsegueixen poc, i que, a més, en alguns casos poden perjudicar la nostra salut

El primer que hem de saber és que, en tots dos casos, les solucions radicals o miraculoses no existeixen, i que el més encertat és anar a veure el metge especialista perquè, estudiant les nostres circumstàncies específiques, ens suggereixi què hem de fer. Anar directament a la farmàcia a la recerca d’una solució és un error, per una triple raó: el farmacèutic -si no ho pregunta- ignora el nostre diagnòstic i historial mèdic, així com els nostres hàbits de vida i circumstàncies particulars, per la qual cosa es pot equivocar i dispensar-nos productes inadequats per al nostre organisme; dues, a les farmàcies abunden els productes miracle que, encara que puguin guardar alguna relació amb el nostre problema i no ser perjudicials, no contenen principis actius per a resoldre’l; i tres, algunes farmàcies venen productes antiobesitat i anticalvície sense informar prou l’usuari sobre les seves característiques principals: indicacions, contraindicacions, efectes secundaris, etc.

Tècnics de CONSUMER van visitar el passat mes de maig, sense presentar-se com a tals i actuant com un client més, un total de 192 farmàcies de 13 ciutats -Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Màlaga, Saragossa, Sant Sebastià, la Corunya, Múrcia, Vitòria, Almeria, Santander, Pamplona -sol·licitant productes que resolguessin aquests dos problemes, i van comprovar que el 96% de les farmàcies despatxen productes antiobesitat i anticalvície sense sol·licitar el diagnòstic mèdic previ. A més, el 53% dels farmacèutics els venia sense oferir al client la informació i els consells necessaris per al seu ús correcte. Finalment, en el 44% de les farmàcies visitades es comercialitzaven “productes miracle”, que ni són medicaments ni aporten una eficàcia científicament demostrada per a resoldre el problema que diuen tractar i que basen el seu reclam en unes promeses publicitàries enganyoses, atès que no aconsegueixen l’efecte que l’usuari espera en consumir-los.

Com es va fer l'estudi

Els tècnics de CONSUMER que van visitar les farmàcies van demanar als qui les atenien “un producte aprimador per a baixar ràpidament de pes” i un altre “que faci créixer els cabells o que, almenys, serveixi per a evitar la caiguda dels que encara em queden”. No es van sol·licitar articles amb la seva marca o denominació comercial, simplement se sol·licitava el remei farmacèutic per a un problema. El més correcte, en ambdós casos, hagués sigut que el farmacèutic no dispensés cap producte i enviés el client al metge especialista. Una opció menys elogiable, però millor que altres, és que el farmacèutic preguntés al client qüestions específiques relacionades amb el seu problema, per a poder oferir així el producte més adequat per a aquesta persona en concret. En cada visita, es va anotar l’actitud del farmacèutic i les seves respostes davant les nombroses preguntes del client, que era un tècnic d’aquesta revista. A més, es va tenir en compte el grau de coneixement del farmacèutic sobre els productes que oferia i, especialment, sobre els seus possibles efectes secundaris. En els mètodes suposadament aprimadors, es va valorar si s’aconsellava la visita a l’especialista o no, i si es preguntava per la nostra dieta, l’índex de massa corporal (IMC) o els hàbits de vida. Pel que fa als productes per a evitar la caiguda dels cabells es va comprovar si s’aconsellava anar a veure l’especialista (metge dermatòleg), si es preguntava per la nostra dieta i hàbits de vida, pel temps que feia que havíem començat a notar la pèrdua de cabells i per la quantitat de cabells que perdíem. En definitiva, es va avaluar si el farmacèutic tractava d’indagar en la causa del nostre problema, per a proposar així el millor producte possible.

En totes les farmàcies es va comprovar així mateix si se’ns aconsellava fer un diagnòstic mèdic abans de despatxar-nos el producte, si oferien productes miracle (no són medicaments, les seves indicacions no es corresponen amb les sol·licitades i prometen efectes terapèutics que no poden aconseguir). I, finalment, es va contrastar si les farmàcies que venien productes antiobesitat i anticalvície oferien informació adequada al client sobre la seva eficàcia, limitacions i possibles efectes secundaris.

La realitat difereix d’una ciutat a una altra

Les ciutats en què una major proporció de farmacèutics (encara que només fos el 12%) va mostrar una actitud exemplar (no vendre el producte antiobesitat o anticalvície, i recomanar la visita prèvia a l’especialista mèdic) van ser Almeria i la Corunya. En segon lloc, es troben les de Bilbao (10%), Màlaga i Barcelona (8%, ambdós). En les altres 8 ciutats, totes les farmàcies van vendre directament almenys un d’aquests productes.

D’altra banda, Sant Sebastià va ser la ciutat on les seves farmàcies van oferir en major proporció (el 75% de les visitades) productes miracle relacionats amb aquests dos problemes. Li segueixen les de València, amb un 59%, i amb un 50% apareixen les de Pamplona, Vitòria, Madrid i Almeria. Les ciutats en què a les seves farmàcies s’ha anotat una menor oferta d’aquests productes miracle van ser Santander i Múrcia, on només una de cada quatre en disposaven. A Bilbao en tenien només en el 30% i a Màlaga, en un 34%.

La importància de la informació

Si, com s’ha comprovat, la major part de les farmàcies no exigeix al client l’opinió prèvia del metge per a despatxar productes antiobesitat i anticalvície, sembla imprescindible que els farmacèutics proveeixin l’usuari de la informació pertinent sobre el producte que ofereixen: què són, per a què serveixen i quines limitacions, contraindicacions o possibles efectes secundaris tenen. Només el 47% de les farmàcies disposades a vendre aquests productes ho van fer proporcionant al client aquesta informació tan necessària. A Pamplona, tots els farmacèutics visitats en venien sense informar amb un mínim detall sobre els productes. A continuació se situen les farmàcies de Vitòria i Múrcia, amb un 88% i un 79%, respectivament. Com a comportament modèlic, pot destacar-se el dels farmacèutics de Bilbao: en cap establiment es van oblidar de comunicar aquestes informacions. En segon lloc trobem València, on només un 9% els despatxava sense els consells adequats. En tercer lloc se situa la Corunya, amb un 25%, i li segueixen Sésgossa, Màlaga i Almeria amb un 50%. En la zona mitjana figuren Sant Sebastià i Santander, amb el 60% i el 63%, respectivament.

Com fer front a l'obesitat

/imgs/20030601/tema03.jpg
El 90% dels casos de sobrecàrrega i obesitat es deuen a uns hàbits inadequats d’alimentació i al sedentarisme. Per tant, si desitgem aprimar, la immensa majoria dels mortals només ho aconseguirem per mitjà d’una dieta baixa en calories i amb la pràctica regular d’exercici físic. A més, és recomanable posar-nos en mans d’un especialista que estudiï el nostre cas i ens indiqui els passos que hem de seguir. No obstant això, hi ha qui obvia el que acabem d’exposar i recorre a productes miracle i altres mètodes que ofereixen una eficiència i rapidesa falses i que poden comprometre seriosament la seva salut, a més de fer una despesa inútil, sense obtenir els resultats esperats.

El mercat ofereix uns 600 preparats (càpsules, herbes, barretes…) dels quals només dos poden presumir de resultats científicament provats:Orlistat i Sibutramina, i en tot cas, presenten contraindicacions i s’han de prendre sota control mèdic. Els productes antiobesitat que han ofert les farmàcies visitades poden classificar-se d’aquesta manera:

• Diürètics i laxants: pastilles o infusions a base de dent de lleó, té verd, bedoll, carxofa, pruna… plantes conegudes per les seves propietats diürètiques i digestives. Poden resoldre problemes digestius, de retenció de líquids o restrenyiment, però no eliminen quilos de matèria grassa sinó líquids, per la qual cosa la baixada de pes és enganyosa i fins i tot perillosa, i els quilos tornen a recuperar-se en poc temps.
• Disminució de l’absorció de greixos: aquests productes pretenen impedir o disminuir l’absorció de greixos en l’organisme, concretament en l’intestí. L’únic fàrmac amb efectes provats és Xenical, que s’ha de prendre sota estricta prescripció mèdica en el tractament de persones amb problemes d’obesitat greu. No ha de ser usat per a eliminar “aquells quilets de més” que tant ens desagraden, especialment a l’estiu, ja que els seus efectes secundaris són importants.
• Inhibidors de la gana: alguns productes intenten moderar la gana a base de fibres que s’omplen en l’estómac i generen sensació de sacietat. Solen prendre’s entre 10 i 30 minuts abans dels àpats. No s’aconsellen en persones amb l’intestí delicat i tampoc s’han de consumir grans quantitats de fibra si no s’hi està acostumat.
• Augment de la despesa energética: per a perdre pes hi ha dos mitjans, tots dos eficaços i complementaris: ingerir menys calories i cremar més calories. Alguns productes miracle asseguren accelerar l’activitat metabòlica aconseguint cremar ingents quantitats de calories, i tot això sense moure’ns del sofà. No obstant això, no hi ha estudis científics que avalen aquesta suposada acció de “cremar calories”.

Calvície, n'hi ha solució?

/imgs/20030601/tema04.jpg
Pot tenir dues causes: una de genètica, i una altra de relacionada amb situacions d’estrès o depressió, o deguda a estats carenciales d’algun mineral o vitamina. Per això, abans de tractar aquest problema és fonamental trobar-ne la causa.

L’alopècia congénita pot ser tractada -amb resultats científicament provats- amb dos tipus de producte. El primer el conformen els que contenen Minoxidil, i pel que sembla són efectius en un de cada tres casos. Poden provocar efectes secundaris com al·lèrgies o dependència, i la seva acció se centra només en la zona de la coroneta o meitat posterior del cap, i quan es deixa de prendre, els cabells que s’ha aconseguit mantenir amb aquest producte cauran en un curt termini de temps. L’altre tipus de productes són els que contenen Finasteride, que aconsegueixen aturar la caiguda dels cabells en el 70% dels casos. També s’hi han observat efectes secundaris, entre d’altres una disminució de la libido. Quan l’usuari supera els 40 anys, el seu consum és menys aconsellable, i als sis mesos d’interrompre el consum d’aquesta medicació es perden de cop tots els cabells que haguessin caigut si no s’haguessin tractat amb aquest producte.

L’alopècia per patologies concretes requereix un diagnòstic, ja que el cicle de creixement i caiguda dels cabells sol normalitzar-se quan es resol el problema que l’ocasiona. Per a combatre aquest tipus de calvície, el mercat ofereix complexos vitamínics, aminoàcids i oligoelements que ajudaran només si la causa del problema és la deficiència d’aquests elements (de fet, la manca de vitamines, per exemple, és poc probable en la nostra societat).

I, finalment, queden alguns xampús i locions que, si bé no resulten perjudicials, no aporten una eficàcia científicament demostrada: combaten la caspa i el greix i ajuden a mantenir sa i net el cuiro cabellut, però no poden frenar ni corregeixen la caiguda dels cabells. De totes maneres, i independentment de l’eficàcia dels diversos productes, cap ha de ser administrat sense diagnòstic previ de l’especialista.

Algunes coses sobre els productes miracle

• No són medicaments, perquè si ho fossin deixarien de ser productes miracle. La legislació espanyola estableix un rigorós sistema de registre de medicaments: han de portar un número de sis xifres, conegut com Codi Nacional de Medicaments. El control previ sanitari queda patent per les sigles C.P.S. Si les porta, l’Administració garanteix la indicació del producte.
• No hi ha cap seguretat que els productes miracle compleixin la seva funció correctora o terapèutica que anuncien, més o menys solapadament.
• Els productes que ofereixen solucions ràpides o miraculoses per a patologies o problemes que la ciència mèdica no ha aconseguit resoldre, han de suscitar-nos, d’entrada, molts dubtes. És millor que no hi confiem.
• No són la millor opció per a la nostra salut ni per a la nostra economia. Consulti el metge: qualsevol solució serà més eficient si compta amb un diagnòstic previ.
• No compre medicaments per catàleg, Internet o telèfon: no està permesa la seva venda per mitjà d’aquests canals. I si es tracta de productes miracle, sempre serà millor comprar-los a la farmàcia i sol·licitar informació.
• Si sofreix d’una malaltia o lesió que requereixi tractament terapèutic, l’ús de productes miracle pot fer-li perdre un temps preciós que retardi o impedeixi iniciar el tractament necessari.
• Els cosmètics poden netejar, mantenir o protegir en bon estat, o modificar l’aspecte de certes parts superficials del nostre cos, però (ho diu la llei) no poden atribuir-se accions terapèutiques.
• La frase comercial “Es ven en farmàcies” no assegura l’eficàcia del producte.
• No utilitzi productes suposadament beneficiosos per a la salut sense consultar el metge.
• En algunes persones, aquests productes-miracle poden tenir un “efecte placebo”: el consumidor atribueix al producte accions terapèutiques de les quals el producte manca, per no contenir principis actius que combatin el problema tractat. Però això no significa que el problema s’hagi resolt, ni que el producte sigui eficaç

Productes per a potenciar el creixement per a nens: les farmàcies, molt millor i taula comparativa

/imgs/20030601/tema05.jpg
La immensa majoria de les farmàcies visitades van respondre de forma satisfactòria quan el tècnic de CONSUMER va sol·licitar, sense especificar marca ni tipus, un producte per a fomentar el creixement corporal d’un nen amb una talla inferior a la normal i/o inapetent, ja que van indicar la conveniència d’anar abans a veure el pediatre, o van informar que l’única via per a aconseguir aquest propòsit és l’administració d’hormones de creixement avisant, això sí, que és el pediatre qui haurà de valorar aquesta possibilitat després del diagnòstic que faci al nen.

Tan sols el 3% de les farmàcies visitades (totes elles, dos en concret, a la Corunya) van oferir sense inconvenients i sense suggerir la visita al pediatre, un producte. En tots dos casos, es tractava de xarops per a obrir la gana, un per a nens i l’altre indicat per a l’anorèxia, i també en els dos casos no es va comunicar al client les céscterístiques del xarop, només es va afirmar que “és el que menys contraindicacions té”. Una dada menys positiva és que el 28% de les farmàcies visitades, tot i que mencionen la visita al pediatre com la millor opció, van proposar que “mentrestant” es podria administrar al nen vitamines (polivitamínics), aliments complementaris i/o estimulants de la gana. Això va ocórrer a València i Múrcia (en el 100% de les farmàcies visitades), Almeria (el 75%), Saragossa (el 50%), Bilbao (el 20%) i Madrid (el 17%). En la resta, excepte a la Corunya, la resposta va ser la més adequada.

Si en els productes per a combatre l’obesitat i la calvície, la iniciativa del farmacèutic d’exposar al client els efectes secundaris o les contraindicacions del producte que s’ofereix com a solució sembla molt convenient, en els productes per a potenciar el creixement o la gana del nen, aquesta actitud fa l’efecte que ha de ser imprescindible. Doncs bé, una farmàcia d’Almeria, una altra de Múrcia, Madrid, Bilbao i la Corunya, a més de tres de València i altres tres de Saragossa (en total, 11 farmàcies, el 55% de les que van oferir aquests productes) no van comentar ni les possibles reaccions al·lèrgiques dels productes que oferien per a resoldre el problema. De totes maneres, i segons les dades registrades, la situació detectada a les farmàcies respecte de la venda de productes relacionats amb el creixement infantil és notablement millor que la vinculada a articles o mètodes antiobesitat i anticalvície.

Problemes de creixement infantil: la visita al pediatre, imprescindible

Una alimentació equilibrada, saludable i variada aporta habitualment els requeriments fisiològics de vitamines dels nens. Les vitamines són de dos tipus: hidrosolubles (B i C), solubles en aigua i presents en les parts aqüoses dels aliments, i liposolubles (A, D, E i K), insolubles en aigua, es troben en les parts greixos dels aliments. La prescripció de vitamines ha de restringir-se a estats carenciales específics del nen. L’administració indiscriminada de suplements vitamínics pot produir acumulació tòxica de vitamines liposolubles. I el consum de grans dosis de vitamines hidrosolubles pot ocasionar efectes adversos. El mercat ofereix diversos polivitamínics i associacions de vitamines de composició variada. Molts dels símptomes per al tractament dels quals es fan servir (alteracions de la gana, trastorns funcionals, etc) poden tenir l’origen en malalties potencialment greus per a les quals és necessari el diagnòstic d’un metge especialista. En qualsevol cas, si s’opta per utilitzar-los, cal tenir en compte -a més del risc de toxicitat per acumulació de vitamines liposolubles- la presència freqüent d’hormones i estimulants del sistema nerviós central en aquests preparats vitamínics. Els pediatres prefereixen reservar l’administració d’aquests components vitamínics i estimulants de la gana als nens amb un estat carencial produït per una mala absorció o per una malaltia concomitant; d’altra banda, recordem que una dieta equilibrada, saludable i variada aporta les vitamines i els oligoelements necessaris per al desenvolupament normal del nen.

Els medicaments que van oferir les farmàcies poden classificar-se així:

Estimulants de la gana:
Són associacions de ciproheptamina i d’altres. Efectes secundaris: sequedat de boca, retenció urinària, dilatació amb visió borrosa, trastorns gastrointestinals i somnolència. També: taquicàrdia, astènia, tremolor, nerviosisme etc…

Polivitamínics amb minerals:
Contenen vitamines i minerals. Efectes secundaris: molèsties gastrointestinals i hipersensibilitat als components.

Polivitamínics sense minerals:
Contenen vitamines essencials diverses. L’efecte secundari principal és la hipersensibilitat, i estan contraindicats en persones amb insuficiència hepàtica o renal greu i al·lèrgia a components.

Aliment complementari: És un complement proteic, vitamínic i mineral.

Hormona humana del creixement: S’administren per via venosa, i no es poden dispensar sense recepta mèdica (a les farmàcies només ens les van mostrar). Efectes secundaris: durant el tractament pot desenvolupar-se hipotiroïdisme, necrosi d’epífisi femoral, trastorns metabòlics (retenció hidrosalina, hiperinsulinisme, augment d’àcids grassos lliures), hipertensió intercraneal benigna etc.

* S’ha estudiat si les farmàcies despatxen productes d’aprimament sense demanar la visita prèvia a l’especialista.

** S’ha observat aquí si els productes són despatxats amb la informació suficient (indicacions i limitacions dels productes).

* S’ha comprovat si les farmàcies despatxen productes per als cabells sense demanar la visita prèvia a l’especialista.

** S’ha observat aquí si els productes són despatxats amb la informació suficient (indicacions i limitacions dels productes).

* S’ha comprovat si s’ofereixen productes que no són eficaços per a aprimar (llegiu la definició dels productes miracle).

** S’ha comprovat si s’ofereixen productes que no tenen com a finalitat la de frenar la caiguda dels cabells.